Tecla de Borja

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTecla de Borja
Biografia
Naixement 1435 (Gregorià)
Mort 1459 (Gregorià) (23/24 anys)
Família
Pare Jofré Llançol i Escrivà Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Tecla de Borja (Gandia, Safor, 1435 - València, 1459) fou una noble i escriptora del País Valencià.[1]

Biografia[modifica]

Filla de Mossèn Jofré de Borja i de Dona Isabel de Borja, va tenir quatre germans: Joana, Beatriu, Roderic i Pere Lluís. En morir el seu pare, cap a 1440, va anar amb la seua mare i els seus germans a viure a València, on era bisbe el seu oncle Alfons, i on va rebre una educació molt refinada, ja que va ser no només cantant i poetessa sinó també universitària.[1]

El seu llinatge familiar i la seua formació li van donar un cert prestigi en alguns àmbits intel·lectuals de la ciutat, fins al punt que el poeta Ausiàs March, més gran que ella i ja molt famós, li va dirigir una demanda poètica. Es va casar amb Vidal de Vilanova, de qui va quedar vídua i de qui no consta que tingués fills. Degué començar a escriure cap als vint anys i només es conserva la seua resposta a la demanda de March. El 1459 va morir, molt jove, a causa de la pesta.[1]

Obra[modifica]

Actualment es conserva una composició de Tecla de Borja i un elogi fúnebre per la seua mort. El poeta Ausiàs March li dirigeix la Demanda feta per Mossén Ausias March a la senyora Na Tecla de Borja, neboda del pare Sant, que comença «Entre'lls ulls i les orelles».[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tecla de Borja». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

  • Beltran, Vicenç (2006). Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Col·lecció Germà Colón d'Estudis Filològics, 3).
  • Bohigas, Pere (1959). Ausiàs March. Poesies. Barcelona: Barcino.
  • Fita Colomé, Fidel (1887). «Poetesses i dames intel·lectuals».
  • Pagès, Amedée (1912). Auzias March et ses predecesseurs, París, H. Champion. Trad. de Víctor Gómez, Val, Eds. Alfons el Magnànim 1990.