Vés al contingut

Tecla de Borja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTecla de Borja
Biografia
Naixement1435 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1459 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (23/24 anys)
Activitat
Ocupaciópoetessa Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJofré de Borja y Escrivà Modifica el valor a Wikidata  i Isabel de Borja i Cavanilles Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandre VI Modifica el valor a Wikidata

Tecla de Borja (Gandia, Safor, 1435 - València, 29 d'agost de 1459) fou una noble dama i molt culta escriptora del valenciana.[1][2]

Biografia

[modifica]

Filla de Mossèn Jofré de Borja i de Dona Isabel de Borja, va tenir quatre germans: Joana, Beatriu, Roderic i Pere Lluís. En morir el seu pare, cap a 1440, va anar amb la seua mare i els seus germans a viure a València, on era bisbe el seu oncle Alfons —el futur papa Calixt III, i on va rebre una educació molt refinada, ja que va ser no només cantant i poetessa sinó que també rebé formació en llengües clàssiques i de música.[1][2][3]

El seu llinatge familiar i la seua formació li van donar un cert prestigi en alguns àmbits intel·lectuals de la ciutat, fins al punt que el poeta Ausiàs March, més gran que ella i ja molt famós, li va dirigir una demanda poètica. Es va casar amb Vidal de Vilanova, de qui va quedar vídua i de qui no consta que tingués fills. Degué començar a escriure cap als vint anys i només es conserva la seua resposta a la demanda de March. El 1459 va morir, molt jove, a causa de la pesta.[1][3]

Obra i referència literària

[modifica]

Actualment es conserva una composició de Tecla de Borja i un elogi fúnebre des de Màntua d'Antonio Tridento, secretari del seu germà Roderic de Borja —el futur papa Alexandre VI—, amb motiu de la seua mort.[2]

El poeta Ausiàs March li dirigeix la Demanda feta per Mossén Ausias March a la senyora Na Tecla de Borja, neboda del pare Sant, que comença «Entre'ls ulls é les orelles», a la qual ella respon amb el mateix metre i rima, com és habitualː[1][2]

« DEMANDA a Tecla Borja

Entre els ulls i les orelles / jo em trop un contrast molt gran / e d’aquell jutgessa us fan / parlant de vós maravelles. // Dient los ulls que val molt més / de vós lo veure que l’oir. / Elles no hi volen consentir, / dient que lo contrari és. // Vós, qui de totes valeu més, / així de fora com de dins, / d’aquests dos senys mirau les fins / e no l’esguard que propi els és.

RESPOSTA de la dita dama

Oïdes vostres raons belles, / bon mossèn March, a qui em coman, / responc-vos breu al que dit han / segons juí que faç d’aquelles. // Molt poc estim lo que en mi és, / mas, puix forçat és lo meu dir, / al qui dirà “Més val que em mir”, / jo li condamne lo procés. // Però, si parle lo revés, / de veritat mudant camins, / a vós remet los meus juïns, / qui sou de tots lo més entès.

»

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tecla de Borja». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Iborra, Joan. «Na Tecla». Els Borja, 21-08-2012. [Consulta: 29 juny 2024].
  3. 3,0 3,1 «Tecla de Borja i Borja | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 juny 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Beltran, Vicenç (2006). Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Col·lecció Germà Colón d'Estudis Filològics, 3).
  • Bohigas, Pere (1959). Ausiàs March. Poesies. Barcelona: Barcino.
  • Fita Colomé, Fidel (1887). «Poetesses i dames intel·lectuals».
  • Pagès, Amedée (1912). Auzias March et ses predecesseurs, París, H. Champion. Trad. de Víctor Gómez, Val, Eds. Alfons el Magnànim 1990.