Vés al contingut

Mesencèfal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tecte)
Infotaula anatomiaMesencèfal
Secció sagital mitja de l'encèfal (continuada caudalment amb 9: medul·la espinal). Un contorn blau assenyala el sistema ventricular.

1. Cervell: 2. Telencèfal, 3. Diencèfal.
4. Tronc de l'encèfal: 5. Mesencèfal, 6. Protuberància, 7. Bulb raquidi.

8. Cerebel.
Detalls
Llatímesencephalon
Part decervell Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHA08.186.211.132.659
NeuroNameshier-445
NeuroLex IDMidbrain
TAA14.1.03.005 Modifica el valor a Wikidata
FMA61993 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Grayp.800
EB Onlinescience/midbrain i science/crus-cerebri Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics de neuroanatomia
Vista del mesencèfal en 3D (vermell).
Esquema d'una secció del mesencèfal humà.

El mesencèfal és la part superior del tronc de l'encèfal, que comprèn (de la cara ventral a la dorsal) els peduncles cerebrals, el tegment i el tecte.

Connecta entre si la protuberància anular, el cerebel i el diencèfal.[1]

Estructura

[modifica]

Les regions principals del mesencèfal són el tecte, l'aqüeducte de Silvi, el tegment i els peduncles cerebrals. Rostralment, el mesencèfal es troba al costat del diencèfal (tàlem, hipotàlem, etc.), mentre que caudalment es troba al costat del romboencèfal (protuberància, bulb raquidi i cerebel).[2]

Tecte

[modifica]

El tecte (en llatí tectum o sostre) és la part del mesencèfal dorsal a l'aqüeducte de Silvi.[1] La posició del tecte es contrasta amb el tegment, que fa referència a la regió davant del sistema ventricular, o terra del mesencèfal.

Està implicat en certs reflexes en resposta a estímuls visuals o auditius. El tracte reticuloespinal, que exerceix un cert control sobre l'alerta, rep l'entrada del tecte,[3] i viatja tant rostralment com caudalment des d'aquest.

Els tubercles quadrigeminats són quatre túmuls, anomenats col·licles, en dos parells (dos de superiors i dos d'inferiors), a la superfície del tecte. Els col·licles superiors processen certa informació visual, ajuden a la decussació de diverses fibres del nervi òptic (algunes fibres romanen ipsilaterals), i estan implicades amb moviments oculars sacàdics.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Sinnatamby, Chummy S. Last's Anatomy. 12th, 2011, p. 476. ISBN 978-0-7295-3752-0. 
  2. «Slide 5». Arxivat de l'original el 2011-04-27. [Consulta: 5 març 2011].
  3. Kandel, Eric. Principles of Neural Science. McGraw-Hill, 2000, p. 669. ISBN 0-8385-7701-6. 

Vegeu també

[modifica]