Tee
| Altres noms | Tai |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 313.000 (2006)[1] |
| Autòcton de | Rivers |
| Estat | Nigèria |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües del riu Cross llengües ogoni | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tkq |
| SIL | tkg |
| Glottolog | teee1242 |
| Ethnologue | tkq |
| IETF | tkq |
El tee és una llengua que es parla al sud de Nigèria. Es parla a la LGA de Tai a l'estat de Rivers.[1]
El tee és una llengua ogoni del grup lingüístic de les llengües ogoni orientals, que pertanyen a la família de les llengües Delta Cross, que al seu torn són llengües Benué-Congo. Les altres llengües que formen part del mateix grup lingüístic són el gokana i el khana.[2]
Ús
[modifica]El tee és una llengua que gaudeix d'un ús vigorós(6a); tot i que no està estandarditzada, és parlada per persones de totes les edats i generacions. Té un diccionari. Actualment és considerat un dialecte del khana, tot i que té un nombre de sons que no es troben en aquesta llengua.[1]
Fonologia
[modifica]El sistema de sons del Tee és típic de les llengües ogonis i és idèntic al kana, amb l'excepció de quatre o cinc consonants que no existeixen en aquesta última llengua. El tee té tres tons: alt, mig i bax. Té set vocals orals, /i e ɛ a ɔ o u/ i cinc vocals nasals, /ĩ ẽ ã õ ũ/. Té les següents consonants:
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Labial-velar | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| consonant central | Lateral | plain | lab. | |||||
| Oclusiva | consonant sorda | p | t | k | kʷ | k͡p | ||
| consonant sonora | b | d | ɡ | ɡʷ | ɡ͡b | |||
| Fricativa | sorda | s | ||||||
| sonora | z | |||||||
| Nasal | sorda | (m̥) | n̥ | |||||
| sonora | m | n | ɲ | ŋʷ | ||||
| Aproximant | sorda | l̥ | ȷ̊ | w̥ | ||||
| sonora | ɹ | l | j | w | ||||
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Ladefoged, Peter (October 1995). "Voiceless approximants in Tee". Fieldwork Studies of Targeted Languages III (UCLA Working Papers in Phonetics) 91: 85–88