Vés al contingut

Tee

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTee
Altres nomsTai
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants313.000 (2006)[1]
Autòcton deRivers
EstatNigèria
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües del riu Cross
llengües ogoni Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tkq Modifica el valor a Wikidata
SILtkg
Glottologteee1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetkq Modifica el valor a Wikidata
IETFtkq Modifica el valor a Wikidata

El tee és una llengua que es parla al sud de Nigèria. Es parla a la LGA de Tai a l'estat de Rivers.[1]

El tee és una llengua ogoni del grup lingüístic de les llengües ogoni orientals, que pertanyen a la família de les llengües Delta Cross, que al seu torn són llengües Benué-Congo. Les altres llengües que formen part del mateix grup lingüístic són el gokana i el khana.[2]

El tee és una llengua que gaudeix d'un ús vigorós(6a); tot i que no està estandarditzada, és parlada per persones de totes les edats i generacions. Té un diccionari. Actualment és considerat un dialecte del khana, tot i que té un nombre de sons que no es troben en aquesta llengua.[1]

Fonologia

[modifica]

El sistema de sons del Tee és típic de les llengües ogonis i és idèntic al kana, amb l'excepció de quatre o cinc consonants que no existeixen en aquesta última llengua. El tee té tres tons: alt, mig i bax. Té set vocals orals, /i e ɛ a ɔ o u/ i cinc vocals nasals, /ĩ ẽ ã õ ũ/. Té les següents consonants:

Consonants Tẹẹ
Bilabial Alveolar Palatal Velar Labial-velar
consonant central Lateral plain lab.
Oclusiva consonant sorda p t k k͡p
consonant sonora b d ɡ ɡʷ ɡ͡b
Fricativa sorda s
sonora z
Nasal sorda (m̥)
sonora m n ɲ ŋʷ
Aproximant sorda ȷ̊
sonora ɹ l j w

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Ladefoged, Peter (October 1995). "Voiceless approximants in Tee". Fieldwork Studies of Targeted Languages III (UCLA Working Papers in Phonetics) 91: 85–88