Vés al contingut

Telèfon públic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Telèfon públic Puigcerdà

Un telèfon públic és un telèfon que funciona introduint monedes, targetes telefòniques o targetes de crèdit, generalment es trobaven en cabines telefoniques o en llocs públics de molta afluència.

La cabina telefònica va ser inventat l'any 1989 per William Gray als Estats Units.[1] A Barcelona, els primers telèfons publics van arribar als anys 1960.[2] A l'apogeu el 1999, n'hi havia prop de 67.000 a tot l'Estat Espanyol.[2]

Després de més d'un segle de bons serveis, des que la telefonia mòbil es va popularitzar al principi del segle xx la telefonia mòbil es va popularitzar a poc a poc van desaparèixer del paisatge. El 2023, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya va incorporar una de les darreres cabines telefoniques de Catalunya en les col·leccions.[2]

Descripció

[modifica]
Telèfon públic a l'Alta Segarra
Fitxa de telèfon italiana

Solia ser operat per monedes, sovint dins d'una cabina telefònica o un cobert, fins que als anys 1980 es van introduir sistemes de prepagament mitjançant targetes bancàries o targetes prepagades, per reduir la costosa logística de monedes — també font de vandalisme. Els telèfons públics en certs països en el passat feien servir fitxes telefòniques, venudes en botigues locals o oficis de correus.[3]

En certs països, els telèfons també podien rebre trucades o hi havia la possibilitat de demanar que el receptor pagui la comunicació, totes solucions per a qui no tenia prou monedes.[4]

Les empreses de Telecomunicacions han tractat d'aconseguir aliances estratègiques amb les empreses de Telefonia Mòbil, per poder baixar les tarifes a mòbils des de les cabines telefòniques; però ha estat infructuós, el nombre d'usuaris d'aquest servei ha seguit baixant a mínims.[5] Des de 2010 Telefònica a Espanya va començar a desmuntar la xarxa de telèfons públics.[6]

Aquests equips a diferència de la telefonia analògica de casa, funcionen amb un sistema anomenat reversió de polaritat.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Stamp, Jimmy «The Pay Phone's Journey From Patent to Urban Relic [ El viatge del telèfon públic de patent a relíquia urbana] » (en anglès). Smithsonian Magazine, 18-09-2014.
  2. 1 2 3 Tarrida, Lluïsa «El MNACTEC incorpora una de les darreres cabines telefòniques». Món Terrassa, 19-10-2023 [Consulta: 31 juliol 2025].
  3. «La storia, in breve, della cabina telefonica [Una història breu de la cabina telefonica]» (en italià), 21 juny 2018.
  4. «Collect call definition and meaning» (en anglès). Collins English Dictionary. Arxivat de l'original el 2017-07-12. [Consulta: 31 juliol 2025].
  5. Hasbi, Maude. Universal Service Obligations and Public Payphone Use: Is Regulation Still Necessary in the Era of Mobile Telephony?, 2014-09-01. DOI 10.2139/ssrn.2499391.
  6. «Se retiran cabinas telefónicas por falta de rentabilidad» (en castellà). El País, 08-01-2007.

Enllaços externs

[modifica]