Telescopi zenital

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un telescopi zenital és un instrument astronòmic que consisteix en un telescopi refractor muntat en una muntura azimutal. Està dissenyat per apuntar cap amunt o a prop del zenit. S'utilitza per mesurar la diferència de distàncies zenitals de dues estrelles que culminen aproximadament al mateix temps, a ambdós costats del zenit i que al culminar tinguin distàncies zenitals que no es diferenciïn gaire.

Un telescopi zenital clàssic, també conegut com de sector zenital, compta amb una robusta muntura altazimutal i està fixat amb cargols anivelladors. Utilitza nivells extremadament sensibles, units a la muntura del telescopi per fer mesuraments d'angles. El telescopi té un ocular proveït d'un micròmetre.