Vés al contingut

Temptation (pel·lícula de 1915)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTemptation

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióWilfred Buckland Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam C. deMille Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFamous Players-Lasky Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1915 Modifica el valor a Wikidata
Durada60 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0006140 Letterboxd: temptation-1915 AFI: 13874 TMDB.org: 563508 Modifica el valor a Wikidata

Temptation és una pel·lícula muda dirigida i produïda per Cecil B. DeMille i protagonitzada per Geraldine Farrar i Theodore Roberts.[1] Basada en la història original d’Hector Turnbull,[2] la pel·lícula es va estrenar el desembre de 1915.[3][4] Es considera una pel·lícula perduda.[5]

Argument

[modifica]

Renee Dupree és una jove estudiant nord-americana de cant, que pot estudiar gràcies al que guanya cantant en grans restaurants. Està enamorada de Julien, un jove violinista i compositor. Una nit, Muller, un empresari operístic la sent cantar i la fa venir a la seva taula on està assegut amb una jove que està enamorada d’ell. Otto la convida a presentar-se a una audició. Plena de l'emoció per l'oportunitat, l'endemà Renee passa amb èxit la prova. Se li dona el paper de Madame Butterfly en la següent producció de la seva companyia. Després d’un bon èxit Muller la convida a casa seva i li ofereix un contracte amb un sou important, però a canvi li demana que sigui la seva amant. Renee refusa i Muller, descobrint que està enamorada del jove compositor, l'expulsa de la companyia. A més a més l'empresari fa servir la seva influència per a que ningú la vulgui contractar. Per la mateixa raó es rebutja l’òpera de Julien.

Desesperat per aconseguir diners, Julien troba feina en una foneria, una feina esgotadora que arruïna la seva salut. Angoixada per l'estat de salut del seu estimat, Renee accepta les exigències d'Otto a canvi de produir l'òpera de Julien amb ella com a estrella. L’òpera és un gran èxit. Després de la representació, Renee va a casa de Muller disposada a complir la seva part del tracte, però la seva amant abandonada, gelosa de l'èxit i l'atractiu de Renee, assassina Muller i Renee pot tornar amb Julien.[6]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Grand opera secrets revealed». Motography XV, 1, 1 gemer 1916, pàg. 4.
  2. Nash, Elizabeth. Geraldine Farrar: Opera's Charismatic Innovator, 2d ed. (en anglès). McFarland, 2012-08-30, p. 95. ISBN 978-0-7864-7067-9. 
  3. «Complete record of current films». Motography XV, 2, 08-01-1916, pàg. 96.
  4. «Temptation» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 26 maig 2021].
  5. «Temptation» (en anglès). Silent Era : Progressive Silent Film List, 31-03-2007. [Consulta: 26 maig 2021].
  6. «Many incidents in life of diva for Farrar Picture, January 6». Motion Picture News 12, 25, 25-12-1915, pàg. 82.

Enllaços externs

[modifica]