Teodora Suárez de Roldán
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1740  Santiago del Estero |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | agricultora |
Teodora Suárez de Roldán (Manogasta, s. XVIII-XIX) va ser una camperola argentina.
Es desconeix l'any de naixement, quan va esclatar la Revolució de Maig el 25 de maig de 1810 a l'Argentina, tenia uns 70 anys.[1] Durant molt de temps, el nom d'aquesta dona va ser desconegut i va ser el pare Ángel Carranza, que la va conèixer personalment, qui el va donar a conèixer.[2]
Es va fer cèlebre per la seva mostra de patriotisme,[3] durant l'estada d'oficials de l'exèrcit revolucionari a les províncies del nord del país el setembre de 1810.[4] Residia a la localitat de Manogasta, a la província de Santiago del Estero.[5] Hom afirma que vivia en una barraca d'aspecte miserable, on els oficials, encapçalats per l'advocat Juan José Castelli, van entrar a descansar per necessitat mentre feien el relleu de cavalls, per després continuar la marxa.[2][3]
Mentre Castelli i els seus acompanyants s'estaven a la casa, Suárez va mantenir-se amb un posat alegre i va regalar una flor del camp al líder revolucionari,[2] que, encuriosit pel seu aspecte alegre, li va preguntar quina edat tenia.[3][1] Suárez li va contestar somrient: «Senyor, no soc tan vella com semblo, no tinc sinó 4 mesos d'edat». Castelli li va demanar explicacions per aquella resposta i ella, com a mostra del seu patriotisme, li va dir que es considerava nascuda el dia de la revolució,[1] i que la seva vida anterior no comptava perquè el seu país no era lliure.[6] Hom afirma que l'explicació la va pronunciar amb veu sonora, rostre animat i satisfet.[3]
Té un carrer dedicat a la ciutat de Santiago del Estero.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Domingo Cortés, José. Diccionario biográfico americano (en castellà). París: Tipografía Lahure, 1875, p. 480.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Páez, Adriano «Heroínas y patriotas americanas». La Revista de Buenos Aires, vol. 16, 1868, pàg. 79-80.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Suárez, José Bernardo. Rasgos biográficos de mujeres célebres de América (en castellà). París: Librería de Rosa y Douret, 1872, p. 96.
- ↑ Frías, Bernardo. Historia del General Güemes (en castellà). vol. 2. Salta: Universidad Católica de Salta, 2017, p. 59-60.
- ↑ Lullo, Orestes di. La agonía de los pueblos (en castellà). Santiago del Estero: Franco Rossi, 1946, p. 71.
- ↑ Documentos históricos (en castellà). vol. 21. Buenos Aires: Archivo del Gobierno, 1931, p. 94.
- ↑ «Barrios oficiales de la ciudad» (en castellà). Municipalidad de Santiago del Estero. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2021. [Consulta: 19 setembre 2021].