Tepe Yahya
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | província de Kerman (Iran)  | |||
| Localització | Baft | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 30 novembre 1970 | |||
| Identificador | 904 | |||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Activitat | ||||
| Ús | turó | |||
.JPG)
Tapeh Yahya (en persa: تپه یحیی) és un jaciment arqueològic de la província de Kerman (l'Iran), a uns 220 km al sud de la ciutat de Kerman.
Història[modifica]
L'àrea estigué habitada des del VI al II mil·lenni abans de la nostra era, i des del segle x al IV ae. Ja en el tercer mil·lenni ae, la ciutat era un centre de producció de ceràmica de clorita, i s'arribà a estendre per Mesopotàmia l'ús i distribució d'atuells tallats en aquest material, sobretot en temples.[1]
Moltes atuells trobats al jaciments s'havien elaborat amb elements geomètrics i naturalistes, i es dataren de la fi del tercer mil·lenni ae. Alguns n'estaven pintats al natural (en color verd en al·lusió al material de la clorita), amb incrustacions de pastes i petxines i amb inscripcions cuneïformes que es refereixen a governants i deïtats sumèries conegudes.[2] Més de 500 atuells i fragments d'atuells en aquest estil es recuperaren en diversos llocs, des d'Uzbekistan fins a la vall de l'Indus, a la zona de Susa i als principals llocs sumeris a Mesopotàmia, des de Mari (actual Síria) fins al golf Pèrsic, a les illes Tarut[3] o Failaka.[1]
L'esteatita també era molt comuna en aquest indret, la qual cosa es va corroborar en trobar-se'n mines a la rodalia.[4] La distribució de gots fabricats amb esteatita era molt àmplia. Se'n trobaren no sols a Mesopotàmia, sinó també a Bampur i Xahr-i Sokhta, així com en els nivells inferiors de Mohenjo-Daro, i en llocs més llunyans com l'illa de Tarut, o còpies a posteriori a Umm al-Nar (actual Emirats Àrabs Units).
Arqueologia[modifica]
El jaciment és un monticle circular, d'uns 20 m d'alçada i uns 187 m de diàmetre.[5] S'excavà en sis temporades del 1967 al 1975 per l'Escola Americana de Recerca Prehistòrica del Museu Peabody d'Arqueologia i Etnologia de la Universitat Harvard, en una operació conjunta amb l'actual Universitat de Xiraz, sota direcció de l'arqueòleg C. C. Lamberg-Karlovsky.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «The World in Between». Archaeology. [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ «Chlorite». Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Zarins, Juris «The Domesticated Equidae of Third Millennium B.C. Mesopotamia» (en anglés). Journal of Cuneiform Studies, 30, 1, 1978-01, pàg. 3–17. DOI: 10.2307/1359930. ISSN: 0022-0256.
- ↑ «The Early Bronze Age of Iran as seen from Tepe Yahya». Penn Museum. [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Potts, Daniel T. «The Potter's Marks of Tepe Yahya». Paléorient, 7, 1, 1981, pàg. 107–122. DOI: 10.3406/paleo.1981.4290.
- ↑ C. C. Lamberg-Karlovsky, C. C. (1970). "Excavations at Tepe Yahya Iran 1967-1969: progress report 1", en American School of Prehistoric Research Bulletin, 27.
- ↑ C. C. Lamberg-Karlovsky, C. C. (1972). "Tepe Yahya 1971: Mesopotamia and the Indo-Iranian Borderlands, Iran", en Iran, 10, pp. 89-100.
