Terevaka
(es) Ma′unga Terevaka  | ||||
| ||||
| Tipus | Muntanya i volcà | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | illa de Pasqua | |||
| Localització | ||||
| Continent | Oceania insular | |||
| Entitat territorial administrativa | Illa de Pasqua (Xile) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 507 m | |||
| Prominència | 507 m | |||
| Isolament | 2.836 km | |||
| Història | ||||
| Període | Pliocè | |||
Ma′unga Terevaka és el volcà més gran i la muntanya més alta de Rapa Nui. Dels tres principals volcans extints que conformen l'illa, el Terevaka és el central i més jove. A la seva falda s'hi troben diversos cons volcànics i cràters petits, i entre ells un cràter que té un dels tres llacs de l'illa, el Rano Aroi.
El Terevaka conforma la part central de Rapa Nui i els altres dos cims volcànics són més vells: El Poike forma el costat oriental i el Rano Kau el del sud. L'última erupció del Terevaka va tenir lloc fa menys de 400.000 anys durant el període Plistocè. El seu camp de lava a Roiho data de fa entre 110.000 i 150.000 anys. Es pot ascendir el Terevaka per un camí que comença al moai d'Ahu Akivi.
Terevaka és el 12è cim amb més isolament topogràfic del planeta Terra.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Haase, Karsten M.; Stoffers, Peter; Garbe-Schönberg, C. Dieter «The Petrogenetic Evolution of Lavas from Easter Island and Neighbouring Seamounts, Near-ridge Hotspot Volcanoes in the SE Pacific» (en anglès). Journal of Petrology, 38, 6, juny 1997, pàg. 785-813. DOI: 10.1093/petrology/38.6.785 [Consulta: 4 desembre 2021].
- Kaneoka, I.; Katsui, Y. «K-Ar ages of volcanic rocks from Easter Island» (en anglès). Bull. Volc. Soc. Japan, 30, 1985, pàg. 33-36.
- Vezzoli, L.; Acocella, V. «Easter Island, SE Pacific: an end-member type of hotspot volcanism» (en anglès). Geol. Soc. Amer. Bull., 121, 2009, pàg. 869-886.