Terra lliure

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Terra Lliure (desambiguació)».
Infotaula de publicacions periòdiquesTerra lliure
Tipus revista
Tema Informació i propaganda
Llengua Català
Periodicitat Quinzenal
Àmbit Catalunya
Fundació 30 de novembre de 1935
Tancament 5 d'abril de 1936
Adreça Milà i Fontanals, 24
Format Revista
Modifica dades a Wikidata

Terra lliure és una revista escrita en català, anarquista i afí a la Unió de Rabassaires de Catalunya que es va publicar entre el 1935 i el 1936 a Barcelona.[1]

Història [cal citació][modifica | modifica el codi]

Es van publicar 10 números de la revista,[2] el primer del qual data del 30 de novembre de 1935 i l'últim del 5 d'abril de 1936, tots ells editats a Barcelona. Tot i així, actualment només se'n conserven 7 exemplars, també microfilmats, (núms. 1, 5, 6, 7, 8, 9 i 10), a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

La revista tenia un cost de 20 cèntims la unitat, 1,20 pessetes la subscrpció per trimestre, 2,40 pessetes la subscripció semestral i 4,80 pessetes la subscripció anual.

El responsable de la publicació era Josep Mateu. La línia editorial de Terra lliure' era explícitament anarquista, tal com es manifesta a la declaració de principis del primer número: “Terra lliure ve a lluitar per contribuir a fer que desaparegui el que entorpeix la marxa progressiva de la humanitat i, a la vegada, ajudar a l'obra de la reconstrucció necessària i imprescindible quan desaparegui allò que, encara que dolent i injust, és avui de relativa utilitat”.

Terra lliure especificava amb destacats als seus diaris que les publicacions havien passat per la Censura. La revista sempre es va mostrar crítica amb aquesta pràctica que anul·lava la llibertat d'expressió, deixant-ho ben clar en el titular del darrer número: “El 16 de febrer va triomfar EL FRONT POPULAR l'esperit popular i altres coses tan “populars” (?) com la censura i l'estat d'alarma; per això continuen dempeus” [sic]. Anteriorment, en el número que data del 23 de febrer de 1936, Terra lliure publicava: “Ja ens comença a alarmar l'estat d'alarma... Però no hem passat aquest número per la censura”. És l'única vegada (dels números que se'n conserven) que ho aconsegueixen, ja que en tots els altres s'anuncia la censura i, fins i tot, es poden veure “desaparicions” d'algunes línies dels textos més revolucionaris.

Tot fa suposar que la publicació es mantenia econòmicament gràcies a les subscripcions i donacions voluntàries dels lectos. Terra lliure, a les seves pàgines, instava a formar organitzacions arreu del territori català anomenades Amics de Terra lliure per aconseguir un finançament més estable. És molt probable que la revista es deixés de publicar per dificultats econòmiques, tal com sembla evidenciar que a l'últim número es reclamés amb urgència el pagament que devien els paqueters.

Terra lliure es va tornar a editar des del 1944 fins al 1984 a Tolosa de Llenguadoc i París com a Portaveu de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Catalunya a l'exili.

Format [cal citació][modifica | modifica el codi]

Terra lliure es compon d'un plec de 4 pàgines de 51 cm. a 5 columnes. La capçalera apareixia a la primera plana, on hi constava el nom de la publicació, la periodicitat, l'any, la data, el número, el preu i l'adreça i nom per enviar la correspondència i els girs.

El cos de la tipografia és variable segons la importància que se li atorgava a cada text. Les seccions fixes es diferencien tipogràficament amb subratllats.

Continguts [cal citació][modifica | modifica el codi]

Terra lliure contenia principalment articles d'opinió i de crítica a les idees contràries a la revolució. Tots els seus textos estan tenyits per la ideologia anarquista que volen contribuir a instaurar en la societat. Un exemple ben clar és l'article de Joan Bovio on declara que “l'Estat és com l'Església, fill de la general ignorància i de la feblesa dels més”. També trobem algunes columnes de temàtica feminista escrits per dones on s'insta a col·laborar en la revolució per després poder-se alliberar “del jou de l'home sobre la dona”. Aquests textos també remarquen la ridiculesa d'algunes costums masclistes tals com els concursos de bellesa.

Alguns dels textos valoren fets concrets, com mítings polítics o els fets d'octubre de 1934, però en general els articles són polítics i amb caire divulgatiu i pedagògic.

En els darrers números apareix publicitat sobre actes propis que organitza Terra lliure per aconseguir finançament. Aquests són, generalment, actes culturals a ateneus llibertaris de Barcelona o seus sindicals. Al número 9 apareix un anunci de la CNT escrit en castellà on s'anuncia un “Gran Mitin” per part de líders del moviment, tals com Federica Montseny o Pablo Iglesias.

Les il·lustracions que apareixen a Terra lliure són de crítica social i política amb el predomini de les temàtiques de guerra i anticapitalistes.

Seccions[modifica | modifica el codi]

Terra lliure compta amb unes seccions fixes en tots els números. En tots ells, a la primera plana apareix l'Editorial, que és un espai de denúncia i de crítica a idees contràries i d'apologia de les seves.

Una altra de les seccions és “El problema del camp: una enquesta de Terra lliure”, on en el primer número s'exposen unes preguntes als camperols catalans perquè responguin des del punt de vista anarquista. El grup editor de Terra lliure també especifica les pautes perquè els textos rebuts puguin ser publicats. Com a conseqüència, els següents números compten amb les respostes dels lectors (un per número) i les opinions d'aquests. Com a curiositat, en el primer número publiquen el text de la Tesi Agrària de l'AIT perquè els lectors puguin documentar-se abans de respondre les preguntes.

“La veu dels pobles” és un espai on es concentren textos dels corresponsals de Catalunya. Cada text especifica de quin poble tracta i s'hi fan cròniques de fets que han succeït allà. Sembla que els redactors d'aquestes peces són lectors afins de Terra lliure que volen explicar allò que, des de Barcelona, Terra lliure no pot saber.

La secció de caràcter més pedagògic és “Considerasions” [sic] de Gustavo. Un espai on s'exposa, per capítols, “El punt de partida de la concepció marxista”.

“El Garbell” és una secció formada per diferents textos a manera d'anècdotes i curiositats vàries. Està escrit per un col·laborador amb el pseudònim de “Garbellaire”.

Per últim, Terra lliure sempre disposa d'un apartat anomenat “Administratives” on apareixen les quotes que els subscriptors paguen i la suma de diners que acumula la publicació. A més, es publiquen els noms d'aquelles persones que aporten donatius voluntaris i els girs rebuts. També apareix un apartat on el grup editor respon la correspondència que els arriba. D'altra banda, hi ha textos recurrents però que no adopten una secció fixe, com per exemple, transcripcions de textos mitològics o bíblics (no contenen comentaris afegits sinó que es transcriuen amb la intenció de deixar en evidència el que s'hi diu) i, d'altres vegades, textos d'autors coneguts que exposen continguts afins a la seva ideologia.

Col·laboradors [cal citació][modifica | modifica el codi]

Terra lliure compta amb col·laboradors habituals, però la majoria només publiquen una vegada. El grup editor de la revista especifica en el primer número (ja retallat per la censura) que “dels articles signats són responsables, tant des del punt de vista legal com doctrinal, els seus autors”. Remarquen que “el grup editor del periòdic fixarà en els editorials el seu criteri”. Els textos que no van signats són aquells de caràcter més pamfletari.

A continuació se'n detallen els noms dels redactors de Terra lliure:

Col·laboradors habituals[modifica | modifica el codi]

  • Gustavo (Consideracions)
  • Gomery
  • El Garbellaire (El Garbell)
  • A. López Ayesa
  • Jaume R. Magrinyà
  • Lluís Fabbri (o Luiggi Fabbri)
  • Rosina Pober

Col·laboradors per una vegada[modifica | modifica el codi]

  • Ramiro J.
  • J. Mateu
  • A. Llorens
  • Garcià Amat
  • J. Tarrés
  • J. Casellas i Riba
  • Eliseo Melis
  • Josep Peirats
  • Homs
  • Ll. Renau
  • M. de la Mata
  • Joan del Pi
  • Ramon Busquerons
  • Jacint Borràs
  • Teresina Coloma
  • Frances F. Isern
  • Pere Besnard
  • J. Riera
  • R. Riera
  • Octavi Mirbeau
  • “Cristià Llibertari”
  • “Corresponsal”

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García-Nieto París, María Carmen; Donézar Díez de Ulzurrun, Javier María; López Puerta, Luis. Bases documentales de la España contemporánea (en castellà). Guadiana de Publicaciones, 1974, p. 447. 
  2. Balcells, Albert. El problema agrari a Catalunya, 1890-1936: la qüestió rabassaire. Editorial Nova Terra, 1968, p. 297. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]