Terrassa (jardí)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Terrassa

Una terrassa, és una forma del relleu (natural o artificial) que dóna als jardins un aspecte específic i esglaonat. És un element on una secció plana elevada, pavimentada o gravada, que dóna un relleu o perspectiva.[1] Una terrassa elevada manté una casa seca i proporciona una transició entre el paisatge dur i el paisatge suau.

Tipus[modifica]

Hi ha jardins d'una sola terrassa (plans) o un conjunt de terrasses (jardins terrassa). La terrassa principal esta sempre al costat de la casa [2]. Els plans horitzontals sovint estan envoltats per una balustrada i reforçats amb un mur de contenció aixecat al costat del talús [3]. El reforç serveix per a protegir la superfície de la terrassa d'una esllavissada. Es van incorporar escales que connecten nivells individuals als murs de contenció [2] .

Història[modifica]

Els jardins adossats eren coneguts a l'antiguitat (Babilònia, països musulmans, Amèrica del Sud), en temps moderns, més populars durant els períodes renaixentistes i barrocs a Itàlia. [2]

Atès que un lloc pla es considera generalment un requisit per a la comoditat i el repòs, la terrassa com a plataforma d'observació elevada va aparèixer primitivament en l'antiga tradició de jardineria persa, on l'hort tancat, o paradís, s'havia de veure des d'una tenda cerimonial. Una terrassa d'aquest tipus va tenir els seus orígens en la pràctica agrícola molt més antiga de terrassa en un lloc inclinat: vegeu Terrassa (agricultura). Els jardins penjants de Babilònia devien ser construïts sobre una muntanya artificial amb terrasses esglaonades, com les d'un zigurat.[3]

Referències[modifica]

  1. «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 10 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Majdecki, 2007.
  3. 3,0 3,1 Szolginia, 1982.

Bibliografia[modifica]

  • Szolginia, Witold. Architektura i budownictwo. Warszawa: Wydawnictwa Naukowo-Techniczne, 1982. ISBN 83-204-0291-3. 
  • Majdecki, Longin. Historia ogrodów tom 1. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2007. ISBN 978-83-01-15087-7.