Terry Coe
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  |
| Membre de l'Assemblea de Niue | |
| Legislatura: 16a Assemblea de Niue Electe a: eleccions generals de Niue de 2017 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Terry Donald Coe és un polític niueà i antic ministre del govern.
Va ser elegit per primera vegada a l'Assemblea de Niue com a membre del Registre Comú a les eleccions generals de Niue de 1993, i immediatament va ser ministre al gabinet del primer ministre Frank Lui.[1]
Coe va exercir com a ministre al gabinet del primer ministre Frank Lui entre 1993 i 1999, com a ministre de Finances, Telecomunicacions i Obres Públiques, així com altres carteres.[1][2] Va perdre el seu lloc al gabinet després que Lui fos derrotat en les eleccions de 1999[3] i des de llavors s'ha convertit en un membre clau de l'oposició del país.[4]
Després de les eleccions de 1999, Coe va donar suport a O'Love Jacobsen com a primer ministre.[3]
El 2002, va ser processat sense èxit per difamació criminal pel govern. Els càrrecs van ser desestimats després que la policia no va presentar cap prova.[5]
El 2011, va criticar els seus companys diputats per votar a favor d'un augment considerable del seu propi sou. Va dir que els augments salarials dels polítics eren un malbaratament de diners públics que "es gastarien millor en el desenvolupament".[6]
Va ser reelegit en les eleccions del 2020.[7] Durant la pandèmia de COVID-19 es va oposar a les mesures del govern de Niue de relaxar les proteccions contra la covid.[8]
Va perdre el seu escó a les eleccions del 2023.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Esther Pavihi. «Two long serving MPs Terry Coe and Opili Talafasi will not be returning to the next Niue Legislative Assembly.». TV Niue, 01-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].Esther Pavihi (1 May 2023). "Two long serving MPs Terry Coe and Opili Talafasi will not be returning to the next Niue Legislative Assembly". TV Niue. Retrieved 2 May 2023.
- ↑ «Small is dutiful». UNEP. [Consulta: 20 desembre 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Stephen Levine The Contemporary Pacific, 12, 1, 2000, pàg. 231–236. DOI: 10.1353/cp.2000.0020.Stephen Levine (2000). "Political Review: Niue". The Contemporary Pacific. 12 (1): 231–236. doi:10.1353/cp.2000.0020.
- ↑ «Niue premier survives no confidence vote». Radio New Zealand International, 11-02-2009. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «Niue MP may pursue police over "malicious prosecution"». RNZ, 12-06-2002. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «Concerns raised after Niue MPs vote themselves big salary increases». RNZ, 08-12-2011. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «Two new MPs top voting in Niue election». RNZ, 01-06-2020. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «Niue Covid protection rules slammed». RNZ, 12-11-2020. [Consulta: 2 maig 2023].