The Passion Flower (pel·lícula de 1921)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Passion Flower

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHerbert Brenon Modifica el valor a Wikidata
ProduccióNorma Talmadge Modifica el valor a Wikidata
GuióHerbert Brenon Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJ. Roy Hunt Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEdison Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFirst National Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1921 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0012555 Letterboxd: the-passion-flower Allmovie: v228806 TCM: 500872 TMDB.org: 451858 Modifica el valor a Wikidata

The Passion Flower és una pel·lícula muda dirigida per Herbert Brenon i protagonitzada per Norma Talmadge i Courtenay Foote, entre altres.[1] La pel·lícula està basada en l'obra de teatre “La Malquerida” (1913) de Jacinto Benavente amb guió de Mary Murillo i Herbert Brenon.[2] L'adaptació va suposar un plet amb John G. Underhill que reclamava tenir l'exclusiva de la traducció de l'obra de Benavente.[3] La pel·lícula es va estrenar l'abril de 1921.[4] La pel·lícula es conserva quasi complerta a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[5]

Argument[modifica]

La mare d'Acacia, Raimunda, té com a segon marit Esteban que està secretament enamorat de la seva fillastra. Per gelosia, fa que el seu criat, Rubio, expliqui al promès d'Acacia, Norbert, que aquesta està enamorada de Faustino, per lo que Norbert trenca el compromís. Acacia acaba comprometent-se en matrimoni amb Faustino però aleshores aquest és assassinat per Rubio. Norbert és acusat de l'homicidi però en el judici és declarat no culpable. Tot i això, els germans de Rubio el persegueixen per venjar-se fins que Norbert els fa veure el complot de Rubio i Esteban. Esteban escapa a les muntanyes. Finalment, però, torna i aleshores Raimunda demana a Acacia d'acceptar el seu padrastre que en abraçar-la fa evident a Raimunda la seva passió per aquesta. Raimunda demana ajuda i Esteban li dispara però és arrestat. Raimunda mor en braços de la seva filla demanant-li perdó per no haver estat una bona mare.[2]

Repartiment[modifica]

  • Norma Talmadge (Acacia)
  • Courtenay Foote (Esteban)
  • Eulalie Jensen (Raimunda)
  • Harrison Ford (Norbert)
  • Charles Stevenson (tío Eusebio)
  • Alice May (Julia, muller d'Eusebio)
  • Herbert Vance (fill del tío Eusebio)
  • H.D. McClellan (fill del tío Eusebio)
  • Austin Harrison (fill del tío Eusebio)
  • Robert Agnew (Faustino, fill petit del tío Eusebio Eusebio)
  • Harold Stern (Carlos, el net)
  • Natalie Talmadge (Milagros, amiga de Raimunda)
  • Mrs. Jacques Martin (Juliana, vella criada de Raimunda)
  • Elsa Fredericks (Francesca, criada de Raimunda)
  • Robert Payton Gibb (pare Norbert)
  • Augustus Balfour (el Padre)
  • Walter Wilson (Rubio)
  • Mildred Adams (Doña Isabel)
  • Julian Green (pare d'Acacia)
  • Edward Boring (Bernabé)

Referències[modifica]

  1. ↑ «”The Passion Flower” (First National)». Motion Picture News, 16-04-1921, pàg. 2617.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Norma Talmadge splendid and direction very good». The Film Daily XVI, 10, 10-04-1921, pàg. 2.
  3. ↑ «Wrangle over Passion Flower». The Film Daily XV, 25, 27-01-1921, pàg. 4.
  4. ↑ «The index to the complete plan book». Motion Picture News, 30-04-1921, pàg. 2854.
  5. ↑ De Groat, Greta. «Woman disputed : Who was Norma Talmadge, and why aren't more of her films available?» (en anglès), 19990616. [Consulta: 7 setembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Passion_Flower_(pel·lícula_de_1921)&oldid=27444776»