Tifaldó cerví
Elaphomyces granulatus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Eurotiomycetes |
| Ordre | Eurotiales |
| Família | Elaphomycetaceae |
| Gènere | Elaphomyces |
| Espècie | Elaphomyces granulatus Fr., 1829 |
El tifaldó cerví[1] (Elaphomyces granulatus), també conegut per cerví[1] i tòfona de cérvol granelluda,[2] és el representant més conegut del grup dels tifaldons cervins, un tipus de tòfona d'interior pulverulent. És una espècie que desprèn una olor suau que detecten primordialment els cèrvids que les desenterren i consumeixen[2][3]
Notes nomenclaturals[modifica]
Va ser descrita per EM Fries (Syst. mycol. (Lundae) 3(1): 58, 1829)[4]
Descripció[modifica]
Bolets grans, de fins a 5 cm de diàmetre; de globosos a subglobosos; ferms; de superfície groga a bru groguenca de jove, de bru ocràcia a bru grisenca en madurar, fins al bru ocraci o bru grisenc, sovint coberta per una capa de restes miceliars densa però fàcilment separable.
Peridi força gruixut; uniforme; exteriorment amb verrugues denses i més aviat menudes; en secció es diferencia una capa externa fina, groguenca, més tard lleonada, i una capa interna, carnosa, de 1-3 mm de gruix, de color blanquinós a groc palla pàl·lid sense reticulacions ni nervadures, amb una línia ocre a la frontera amb la gleva interna.
Gleba de jove de blanca a blanquinosa o gris-rosada, més tard bru negre amb una corona beix-ocre cap al peridi, en madurar es converteix en una pols negrosa[3][5]
Distribució i hàbitat[modifica]
Comú; en grups de nombrosos exemplars; tot l'any; en sòls silicis, sembla preferir-los sorrencs; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos de coníferes, vora pins i avets, també en els de planifolis, vora faig, roures, castanyer i avellaner[2][3][6][7]
Comentaris[modifica]
S'acostuma a confondre amb el tifaldó cerví porpra (Elaphomyces asperulus). Ambdós tenen la superfície del peridi de brunenca a bruna, però difereixen en secció. Mentre el cerví en secció té el peridi de color blanc, el cerví porpra el té de tons porpres, de blau a vermell vinós.[3][5]
Comestibilitat[modifica]
Sense interès culinari.[2] Són fongs que acumulen arsènic[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Paz, A.; Bellanger, J.-M.; Lavoise, C.; Molia, A.; Ławrynowicz, M. «The genus Elaphomyces (Ascomycota, Eurotiales): a ribosomal DNA-based phylogeny and revised systematics of European 'deer truffles'». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 38, 1, 30-06-2017, pàg. 197–239. DOI: 10.3767/003158517X697309. PMC: PMC5645184. PMID: 29151633.
- ↑ «Systema mycologicum», 1829.
- ↑ 5,0 5,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ Ławrynowicz, Maria «Chorology of the European hypogeous Ascomycetes. I. Elaphomycetales.». Acta Mycologica, 25, 1989, pàg. 3–41..
- ↑ Braeuer, Simone; Borovička, Jan; Goessler, Walter «A unique arsenic speciation profile in Elaphomyces spp. (“deer truffles”)—trimethylarsine oxide and methylarsonous acid as significant arsenic compounds» (en anglès). Analytical and Bioanalytical Chemistry, 410, 9, 2018-03, pàg. 2283–2290. DOI: 10.1007/s00216-018-0903-3. ISSN: 1618-2642. PMC: PMC5849658. PMID: 29430602.