Tirà formiguer meridional
Corythopis delalandi  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2,4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Corythopis |
| Espècie | Corythopis delalandi (Lesson, 1831) Corythopis delalandi |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Muscicapa delalandi |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tirà formiguer meridional[1] (Corythopis delalandi) és una espècie d'ocell de la família Tyrannidae. És una de les dues espècies del gènere Corythopis.[2]
Es troba en el sud del Brasil i en el Pantanal del Paraguai, Bolívia i Brasil; també habita el nord-est de l'Argentina. Habita les selves tropicals i subtropicals.
Descripció
[modifica]El tirà formiguer meridional fa de 13 a 14 cm de llarg i pesa de 14 a 18 g. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults tenen la corona d'un color oliva grisenc, una taca loral blanquinosa tènue i una taca blanquinosa tènue darrere l'ull sobre la cara que, d'altra banda, és de color oliva grisenc pàl·lid. Les parts superiors, les ales i la cua són de color oliva. La barbeta i la gola són de color blanc cremós. Les parts inferiors són majoritàriament blanques amb un "collaret" negre gairebé sòlid al pit del qual surten ratlles negres pels flancs. Els flancs també són de color oliva grisenc. Els joves s'assemblen als adults. Tots dos sexes tenen l'iris de color marró mitjà a fosc, el maxil·lar negre, la mandíbula rosa pàl·lid amb la base de color groc a rosa taronja i potes llargues de color rosa pàl·lid grisenc.[3][4][5]
Distribució i hàbitat
[modifica]El tirà formiguer meridional és un ocell del sud de la mata atlàntica. Es troba als departaments de Santa Cruz i Tarija, a l'est de Bolívia, a les províncies de Salta, Misiones i Corrientes, al nord de l'Argentina, a l'est del Paraguai i al sud del Brasil, des d'aquests països al nord-est fins al sud de Maranhão, a l'est fins a Minas Gerais i al sud fins al nord-oest de Rio Grande do Sul.[3][4][5][6] L'espècie habita en boscos tropicals de terres baixes, tant primaris com secundaris. En altitud, es troba des del nivell del mar fins als 1.000 m, però es troba principalment per sota dels 800 m.[3][4][5]
Comportament
[modifica]Moviment
[modifica]El tirà formiguer meridional és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[3]
Alimentació
[modifica]El tirà formiguer meridional s'alimenta principalment d'artròpodes i ocasionalment inclou sargantanes i granotes a la dieta. Normalment, busca aliment sol, sense unir-se mai a estols d'espècies mixtes. Camina lentament pel sòl del bosc i al llarg de troncs caiguts, movent el cap i la cua. Principalment, captura preses saltant per agafar-les de la part inferior de les fulles amb un so audible del bec.[3][4]
Reproducció
[modifica]La temporada de reproducció del tirà formiguer meridional abasta d'octubre a desembre, però no s'ha definit completament. El niu és una cúpula en forma de forn amb una entrada lateral al terra del bosc. Té una base de fullaraca, una closca exterior de molsa verda amb fulles i un revestiment de fines fibres vegetals. La posta és de dos o tres ous. El període d'incubació no es coneix. Les cries deixen el niu uns catorze dies després de l'eclosió i tots dos pares tenen cura dels pollets.[3]
Vocalització
[modifica]El cant del tirà formiguer meridional és una "sèrie molt alta, curta, tranquil·la i dolça 'uiiih-rruiii-vurr-uiui' (trinats molt curts, semblants als d'un canari)".[4][7]
Estat de conservació
[modifica]La UICN ha avaluat el tirà formiguer meridional com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia; es desconeix la mida de la població i es creu que està disminuint. No s'han identificat amenaces immediates.[8] Es considera bastant comú en general i es troba en diverses àrees protegides del Brasil. És "bastant tolerant amb hàbitats pertorbats, i es troba fins i tot en fragments forestals petits i greument degradats".[3]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El tirà formiguer meridional es va descriure originalment com a Muscicapa delalandi, un membre de la família dels papamosques del Vell Món, els Muscicapidae.[9] Finalment, es va traslladar al gènere Corythopis dins de la família dels Conopophagidae. Alguns autors van suggerir posteriorment que pertanyia a la família Formicariidae, els formiguers. Un estudi publicat el 1968 va situar el gènere en la família actual, però encara hi ha incertesa sobre on pertany.[10][11] El tirà formiguer meridional comparteix el gènere Corythopis amb el tirà formiguer septentrional (C. toquatus). Es tracten com una superespècie i s'ha suggerit que són coespecífics.[12][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Tirà formiguer meridional». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 25 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 Fitzpatrick, John W. Southern Antpipit (Corythopis delalandi) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.souant1.01.
- 1 2 3 4 5 van Perlo, Ber. A field guide to the birds of Brazil. Oxford New York: Oxford University Press, 2009, p. 284–285. ISBN 978-0-19-530155-7.
- 1 2 3 de la Peña, Martín R; Rumboll, Maurice. Birds of Southern South America and Antarctica. New Jersey: Princeton University Press, 1998, p. làmina 73, mapa 73.1 (Princeton Illustrated Checklists). ISBN 0002200775.
- ↑ Alvarez, María; Blendinger, Pedro «Distribution and Habitat Preferences of the Southern Antpipit (corythopis Delalandi) in the Austral Yungas of Bolivia and Argentina». Ornitología Neotropical, 18, 4, 19-12-2023.
- ↑ «tirà formiguer meridional · Corythopis delalandi · (Lesson, R, 1831)». Xeno-canto. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ «Corythopis delalandi: BirdLife International2» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22699069a264320602.en..
- ↑ Lesson, René-Primevère; Lesson, René-Primevère; Prêtre, J. G.. Traité d'ornithologie, ou, Tableau méthodique des ordres, sous-ordres, familles, tribus, genres, sous-genres et races d'oiseaux : ouvrage entièrement neuf, formant le catalogue le plus complet des espèces réunies dans les collections publiques de la France / par R. P. Lesson. vol.1. Brusel·les: Chez F.G. Levrault, 1831, p. 392.
- 1 2 «A Classification of the Bird Species of South America | Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Pipridae to Tyrannidae)» p. Notes 23 i 23a. South American Classification Committee. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Ames, Peter; Heimerdinger, Mary; Warter, Stuart «The anatomy and systematic position of the antpipits Conopophaga and Corythopis». Postilla, 114, 19-01-1968, p. 1-32.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 25 setembre 2025].
