Torelló Mountain Film

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentTorelló Mountain Film
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1983 Modifica el valor a Wikidata - 

Crònica dels 25 anys del Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló, els seus inicis, la seva evolució.

Primers anys[1][modifica]

El primer film de muntanya, publicat l'any 1901, sis anys després de la primera projecció pública dels germans Lumière al Gran Cafè de París, va ser Cervino (1901), d'autor desconegut, obra que es troba a l'Arxiu Museu Montagna Torino. Aquestes primeres filmacions a muntanya les podríem denominar com petites contribucions. L'aportació argumental a les imatges es produirà l'any 1905 amb el film Drame sur les glaciers de la Blümlisalp de Félix Mesguich, que treballava per l'empresa dels germans Luimière, va rodar amb la seva càmera un rescat a muntanya. La projecció al teatre “Moulin Rouge” de París va causar un fort impacte popular, i és considerat per molts, l'inici del documental de muntanya tal com el coneixem avui.

La conferència de Kurt Diemberger l'any 1980, organitzada pel Centre Excursionista de Torelló, presidit en aquell moment per Quim Feixas, va provocar que un grup de torellonencs decidicin la creació d'un festival de cine. Seguidament es varen programar diverses projeccions, com la pel·lícula de l'expedició basca que va assolir l'Everest l'any 1980, o el film de Jordi Pons sobre la temptativa catalana d'assolir l'Everest per primera vegada, anomenat Primer intent català al sostre del món.

Al 1982 una nova junta del Centre Excursionista, Jaume Turon, Vicenç Sanmartín, Nati Rafael, Dolors Tarter, Josep Torrents i Joan Salarich i Madorell, van elegir Enric Carrera com a president, i varen començar a donar forma al que seria el futur festival, començant per una sessió, al mes de maig, amb pel·lícules  d'esquí titulada “Les mil i una nits de l'esquí”.

Uns mesos més tard Manel Cabanillas va publicar la primera nota de premsa sobre el Festival, al diari El Mundo Deportivo, on es parlava que se celebraria al mes de febrer del 1983 la primera mostra de cine de muntanya a Torelló. L'apartat competitiu de la mostra, encara no era anomenat Festival, i hi van participar 18 pel·lícules estatals d'un nivell acceptable.

L'any 1985 va ser un any d'inflexió, i el festival es va desvincular del Centre Excursionista de Torelló, un nou equip capitanejat de nou per en Joan Salarich, van prendre la decisió de continuar amb el festival i portar-lo a un nou nivell. Carles Vidal, Llorenç Corral, Carme Sanglas, Manel Palacios, Ton Raulet i Xavier Carrera, Vicenç Sanmartín i el mateix Salarich amb les incorporacions l'any següent d'en Joan Colomer i Mia Fontserè, que es van convertir en el Comité Organitzador i van organitzar l'edició de 1985.

Del Super-8 al vídeo[modifica]

En les primeres edicions, el format es limitava al Super-8 i al 16mm, realitzadors amateurs utilitzaven el primer degut al menor cost econòmic, mentre que el segon era el predilecte dels professionals. Curiosament, el format més professional, el de 35mm no va ser permès en competició fins a la 6a edició, la del 1988. Una de les transformacions més grans que va viure el Festival van ser els canvis en el suport de les imatges fílmiques, i la gradual substitució de la pel·lícula pel vídeo.

L'any 1985, de nou es va trencar la dinàmica del Festival, i el de Torelló va ser possiblement el primer en permetre el format de vídeo per entrar en concurs. Aquest format, per altra banda, es convertiria en el més comú en aquells anys.

L'edició del 1987 el certamen va rebre per primera vegada un vídeo procedent dels Estats Units, un treball de tipus ecològic sobre fauna de muntanya, però que el Comitè Organitzador no va poder visualitzar, ja que a l'hora de reproduir-lo, no hi apareixia cap imatge que no fossin ratlles a la pantalla, varen tornar a demanar una còpia que també es veia el de manera defectuosa. La raó era que a la majoria de països d'Amèrica, el sistema de color era NTSC, i a Europa es treballava amb sistema PAL, sistemes totalment incompetibles en el visionat.

L'edició del 1988 va deixar un fet curiós, va ser el primer any on varen competir pel·lícules rodades en tots els formats: 35mm, 16mm, Super-8 i vídeo. Dos anys més tard, hi havien més vídeos que pel·lícules, un problema a l'hora de la projecció que el Comitè va solucionar a l'edició del 1991, amb una pantalla mòbil que girava sobre un eix horitzontal situat en el centre del marc metàl·lic que subjectava la tela. Un pistó de doble efecte situat més avall del centre de la pantalla i en un costat, portaria el seu eix subjectat al marc. D'aquesta manera, accionant el pistó, de diòxid de carboni, es podria separar de la paret la part inferior de la pantalla per quedar aquesta perpendicular a la imatge de la màquina de cinema, mentre que a la inversa i aprofitant la part inferior a la paret, quedaria adaptada pel vídeo.

Actualment només algunes retrospectives es projecten en 35mm, el vídeo ja majoritàriament digital va entrar definitivament al cinema i això va facilitar molt les coses a nivell organitzatiu. 

La iconografia del Festival[modifica]

El primer logotip del certamen durant les cinc primeres edicions van ser dues flors  de neu que apareixien embolicades per un tros de pel·lícula. Al 1988 coincidint amb la sisena edició, Rudy Bagaria es va fer càrrec de posar el grafisme al dia. La flor de neu va continuar, però dins d'un triangle, a la part superior. En l'interior de la figura geomètrica, que representava la muntanya, hi havia el nom de l'esdeveniment amb una important diferència, la nomenclatura del certamen passava a ser un Festival.

En la 25a edició, van refrescar la imatge del logotip, continuant amb el triangle que ja s'havia convertit amb el símbol d'identitat del Festival, en Josep Jaumira, va fer un disseny que mantenia la forma geomètrica i el color blau original, aconseguida mitjançant un degradat i un sentit de gir a diferents triangles sobreposats, donant moviment al conjunt.

El disseny es va anar adaptant posteriorment amb divers material gràfic, en Rudi Bagaria va fer-lo fins 1994, a partir d'aquell any i fins al 2000, membres de l'organització com en Joan Colomer o l'Enric Casas. Al 2005 el cartell el va realitzar un altre membre de l'organització, en Jaume Turon. El del 2006, novament per l'Enric Casas.

Les edicions del 2001 al 2003, amb el 20è aniversari inclòs, les va realitzar el dissenyador torellonenc Roger Romeu, mentre que al 2004, ho va fer l'artista Gabí Boixader, a partir d'una pintura original a l'oli.

L'any de les novetats, el 1997[modifica]

L'any 1997 va ser un any de canvis pel Festival de Muntanya, amb la posada en marxa del web del Festival i incloent el mot “aventura” en el logotip. Actualment és impensable que un festival de cinema no tingui establerta una eina de comunicació com internet, però al 1997, l'accés a la xarxa no estava tan generalitzada, i pocs festivals de muntanya tenien web, fins i tot un de referència com el de Trento, el més antic del món, no en tenia.

El 97 va portar una ampliació de les temàtiques que s'admetien a competició, en conseqüència del que s'estava produint en el món dels esports de muntanya, com el ràfting, la bicicleta de muntanya, el descens de barrancs, les travesses polars, el salt de base, etc... tots ells sota el paraigües genèric dels esports d'aventura.


  1. Salarich i Madorell, Joan.. Cinema i muntanyes 25 anys de Festival a Torelló. 1a. ed. Torelló [Barcelona]: Fundació Festival de Cinema de Muntanya a Torelló, 2009. ISBN 978-84-613-0838-5.