Tornada a Aztlán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTornada a Aztlán
In Necuepaliztli in Aztlan Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJuan Mora Catlett Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Rodrigo Puebla
Tonatiuh Alonso
Socorro Avelar
José Avilez
José Chávez
Rafael Cortes
ProduccióJuan Mora Catlett Modifica el valor a Wikidata
GuióJuan Mora Catlett Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntonio Zepeda Modifica el valor a Wikidata
FotografiaToni Kuhn Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Vargas Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInstituto Mexicano de Cinematografía Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalnàhuatl Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereficció Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0102779 Filmaffinity: 632789 Rottentomatoes: m/retorno-a-aztlan-return-to-aztlan Letterboxd: return-to-aztlan Allmovie: v211128 TCM: 511344 TMDB.org: 261202
Vimeo: ondemand/retornoaaztlan Modifica el valor a Wikidata

Tornada a Aztlán (In Necuepaliztli in Aztlan, títol original en nàhuatl) és una pel·lícula mexicana de ficció dirigida per Juan Mora Cattlet protagonitzada per Rodrigo Puebla, Rafael Cortés, Amado Zumaya, Socorro Avelar, de 1990. Va ser el primer llargmetratge rodat a Mèxic parlat completament en náhuatl, subtitulat a l'espanyol per a la seva exhibició.[1][2]

Argument[modifica]

Al territori governat per Moctezuma el vell hi ha una greu sequera. El governant accepta, assessorat pels seus consellers encapçalats per Tlacaelel, anar a la recerca de la deessa Coatlicue, amb la finalitat de demanar-li ajuda per evitar una catàstrofe. Un camperol, Ollin, participa en la cerca i troba a Coatlicue, qui li recrimina ser abandonada pels mexicas, però, així i tot, decideix ajudar-los. Els consellers de Moctezuma el vell, de totes maneres, decideixen assassinar Ollin.[2]

Producció[modifica]

Va ser rodada en 1990 en ubicacions dels estats d'Hidalgo i Mèxic. Va ser estrenada el 6 de novembre de 1990 a la Sala José Revueltas del Centre Cultural Universitari de la UNAM. La producció va ser a càrrec del director, Jorge Prior i Jaime Langarica, així com de les companyies Produccions Volcà, Cooperativa José Regirades, la UNAM, el Fondo de Foment a la Qualitat Cinematogràfica i l'IMCINE. La fotografia va ser de Luc-Toni Kuhn, la direcció musical d'Antonio Zepeda, feta amb instruments d'origen mesoamericà i indígena; el so d'Ernesto Estrada i el maquillatge de Julián Piza.[2] El guió de la pel·lícula va ser escrit per Mora Cattlet totalment en náhuatl amb assessoria d'arqueòlegs i antropòlegs, gràcies a diferents beques de la Fundació John S. Guggenheim, la UNAM, l'INAH, l'ISSSTE i altres fons oficials, després d'una recerca de cinc anys.

Recepció[modifica]

Les crítiques a l'obra van destacar el repte que va implicar al creador fer un llargmetratge en náhuatl i de la seva qualitat artística (maquillatge, ambientació, música).

El crític Nelson Carro va abordar la imaginació i el talent amb el qual es van recrear estèticament situacions del Mèxic prehispànic a causa de les mancances de pressupost de la pel·lícula, encara que va criticar que l'estètica del film semblava a vegades la d'un documental. Va lloar igualment la cerca d'una estètica pròpia, allunyant-se de recursos del cinema estranger, l'ús d'estètica basada en còdexs, encara que va criticar que a certs moments la trama podria resultar incomprensible “per a l'espectador no iniciat”.[3]

La pel·lícula va ser exhibida en el Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz traduïda com Retour a Aztlán, on va tenir una bona recepció, sobretot per la seva bona realització.[4][5][6] En 1992 el director es va declarar sorprès, en entrevistes amb la premsa, pel fet que no va ser inclòs en cap cicle cinematogràfic relacionat amb el Cinquè Centenari del Descobriment d'Amèrica. La cinta va ser projectada en el Festival de Cinema de Berlín, i l'autor va demanar suport als seus amics per poder estar present.[7]

En 2006 Juan Mora va explicar que la productora de la cinta Apocalypto de Mel Gibson li havia sol·licitat una còpia del seu film i li havia pagat 9 dòlars. Va acusar, igualment, que després algunes escenes de la cinta de Gibson havien estat copiades de Tornada a Aztlán.[8][9]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Premi especial del jurat en el VII Festival Cinematogràfic Llatinoamericà de Trieste[10][11]

Referències[modifica]

  1. «Retorno a Aztlán (In Necuepaliztli in Aztlan)» (en castellà). Institut Mexicà de Cinematografia. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 14 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Cineteca Nacional. Expedient 02592. Mèxic, CONACULTA, consultat al Centre de Documentació i Recerca. (En espanyol, consulta: 14 juliol 2016). 
  3. “Retorno a Aztlán”, Nelson Carro, Tiempo Libre, del 4 al 10 de abril de 1991.
  4. “Maravilló el filme Retorno a Aztlán”, El Universal, 12 d'octubre de 1991.
  5. “Aplausos y felicitaciones para el filme de Juan Mora Cattlet, Retorno A Aztlán”.
  6. “Mención a cinta mexicana” en Esto, 28 de octubre de 1992.
  7. “Mora Cattlet pide apoyo a sus amigos para viajar a Berlin”, El Sol de México, 23 de enero de 1991.
  8. País, Ediciones El. «Polémico filme de Mel Gibson» (en castellà), 11-12-2006. [Consulta: 12 juliol 2016].
  9. «Apocalypto se inspira en Retorno a Aztlán - CorreCamara.com.mx». [Consulta: 12 juliol 2016].
  10. Juan Mora.
  11. “Retorno a Aztlán, premiada en Trieste”, El Nacional, 26 de octubre de 1992.