Apocalypto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Apocalypto
Apocalypto-poster01.jpg
Pòster oficial de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Mel Gibson
Protagonistes Rudy Youngblood
Raoul Trujillo
Mayra Sérbulo
Dalia Hernández
Gerardo Taracena
Rodolfo Palacios
Bernardo Ruiz Juarez
Ammel Rodrigo Mendoza
Ricardo Diaz Mendoza
Israel Contreras
Producció Mel Gibson
Farhad Safinia
Bruce Davey
Guió Mel Gibson
Farhad Safinia
Música James Horner
Fotografia Dean Semler
Muntatge John Wright
Productora Icon Productions
Distribuïdora Touchstone Pictures (EUA)
Icon Entertainment (internacional)
20th Century Fox (Argentina)
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2006
Durada 139 minuts
Idioma original Maia yucatec
Lloc de rodatge Mèxic
Color color
Pressupost 40 milions de dòlars
Temàtica
Gènere Aventures
Acció
Drama
Lloc de la narració Mèxic
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor edició de so
Oscar al millor maquillatge
Oscar al millor so
Més informació
IMDB Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://video.movies.go.com/apocalypto/
Modifica dades a Wikidata

Apocalypto és una pel·lícula nord-americana dirigida per Mel Gibson l'any 2006. La pel·lícula es va estrenar el 8 de desembre del 2006 als cinemes nord-americans i ben aviat esdevingué un èxit de taquilla.

És una pel·lícula ambientada a les terres maies de Mesoamèrica fa 500 anys, poc abans de la colonització espanyola d'Amèrica. Els diàlegs de la pel·lícula són exclusivament en maia yucatec. Els espectadors que no comprenen l'idioma maia només poden seguir els diàlegs mitjançant subtítols.

Trama[modifica | modifica el codi]

El caçador Urpa de Jaguar viu amb la seva dona embarassada, el seu fill i el seu pare en un idíl·lic poble de la selva mesoamericana. De cop i volta, el poble és atacat per uns ferotges guerrers maies i és obligat a veure com maten el seu pare. No obstant això, aconsegueix ocultar la seva dona i el seu fill en un forat a terra (segurament es tracta d'un petit cenote) dels guerrers. Urpa de Jaguar és, juntament amb altres membres de la seva tribu, fet presoner i dut a una ciutat dels enemics. Pel camí es troben una nena que segurament ha contret la verola. Mentre un dels soldats la manté allunyada amb un pal per evitar que els infecti, ella profetitza que el sol es farà fosc i arribarà la fi dels poderosos maies.

A la ciutat, les dones són venudes com a esclaves mentre els homes són pintats de blau i duts a una piràmide on seran sacrificats. Quan Urpa de Jaguar està a punt de ser sacrificat, el sol es fa fosc (hi ha un eclipsi solar). Això ajuda als sacerdots a mantenir el seu poder, ja que demostren als maies tenir una comunicació directa amb el déu del sol. Després de mirar al rei, el sacerdot suggereix al déu del sol que es torni a fer clar si ja no li calen més sacrificis i, aleshores, es torna a fer clar, per la qual cosa dedueixen que no calen més sacrificis.

Aleshores Urpa de Jaguar i altres presoners són duts a un camp on han de córrer per la seva vida mentre els disparen fletxes. Urpa de Jaguar és tocat per una fletxa i cau a terra. El fill del general que els fa captius està a punt de rematar-lo quan Arpa de Jaguar aconsegueix fer girar el punyal i matar-lo. Aleshores fuig a la selva mentre el general i els seus homes el persegueixen. A la selva, Urpa de Jaguar fa servir les seves habilitats de caçador per matar els seus perseguidors. Quan el general ja ha mort i només queden dos soldats vius, Urpa de Jaguar es limita a fugir quan, de cop i volta, els perseguidors veuen l'arribada dels vaixells espanyols i es distreuen. Urpa de Jaguar aprofita la distracció dels soldats per arribar al seu antic poble i treure la seva dona, la qual ja ha parit el seu nou fill, i els seus fills del cenote poc abans que la pluja l'ompli d'aigua i els ofegui. Un cop s'ha retrobat amb la seva família, decideix endinsar-se a la selva i buscar un nou començament.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

  • Segons la revista The New Yorker aquesta pel·lícula és "una obra d'art patològica". Mel Gibson és "en molts aspectes un idiota", però que "ja ha après com s'explica una història i com accelerar el pols de l'espectador amb una història". Segons The New Yorker, cal "admirar aquest do, ja que al Hollywood de l'actualitat és ben estrany" però també cal preguntar-se quines obsessions l'impulsen.[1]
  • La revista alemanya Cinema va arribar a dir que a pel·lícula és "violenta, plena d'emocions i bellesa".[2]
  • Altres crítiques retreuen a la pel·lícula el fet d'enfortir l'estereotip dels indígenes americans precolombins com a pobles sanguinaris.[3][4]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Apocalypto va ser nominada a tres Oscars: Millor so, Millor muntatge sonor i millor maquillatge. També va ser nominat com a millor pel·lícula de parla no anglesa als premis Globus d'Or, BAFTA, BFCA i Satellite.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • El rodatge de la pel·lícula va començar el 25 de novembre del 2005 amb un pressupost de 40 milions de dòlars a Catemaco, Veracruz i al Yucatán.
  • Durant el rodatge no es van fer servir pel·lícules, sinó càmeres digitals (les Panavision Genesis). Després es gravà en HDCAM SR.
  • Es va provar de rodar la pel·lícula en maia yucatec, la llegnua maia del Yucatán. Aquesta llengua és parlada per prop d'un milió de persones a Mèxic i és considerada com una de les llengües mexicanes més importants. El yucatec que es parla a la pel·lícula té, segons el doctor Grube de la universitat de Bonn, un accent tan fort que és incomprensible per a un parlant natiu.
  • Mel Gibson no apareix a la pel·lícula en cap moment, però al tràiler se'l pot veure en un moment (al segon 1:46).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anthony Lane: Fighting Men, Crítica a Apocalypto a The New Yorker, 18 de desembre del 2006, pàg. 100
  2. Crítica de la pel·lícula a la revista Cinema
  3. Crítica de la pel·lícula de l'Independent Media Center
  4. "Aquesta pel·lícula causa danys": Article on es mostra l'opinió del departament d'estudis d'indígenes americans i etnologia (Abteilung für Altamerikanistik und Ethnologie) de la universitat de Bonn