Torre Marc Massó
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Casa  | ||||||
| Construcció | XX (1950) | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Cadaqués (Alt Empordà) | ||||||
| Localització | Av. Víctor Rahola, 4. Cadaqués (Alt Empordà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 37812 | ||||||
| |||||||
Torre Marc Massó és una casa del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Situada a l'est del nucli antic de la població, a la part posterior de la riba des Pianc, a l'avinguda Víctor Rahola.[1]
Edifici adossat amb una cantonada lliure, de planta rectangular. Presenta la coberta a dues vessants de teula i una gran torre lateral, de dimensions considerables, amb coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, tot i que la torre en té tres. La planta baixa forma un cos avançat respecte als pisos, amb la coberta plana, utilitzada com a terrassa des de la primera planta. En aquest nivell s'ubiquen els garatges i un accés des del carrer. La façana dels pisos es troba disposada a tres plans, corresponents a les tres crugies que el conformen, amb les obertures agrupades en parelles i en trios. Majoritàriament, tant les finestres com els balcons són d'arc rebaixat, i altres finestres són rectangulars. Al primer pis de la torre, hi ha una finestra d'arc de mig punt cegat i obertura rectangular. També destaca la decoració en pedra a les cantonades de la torre. De la part posterior de l'edifici, destaca la terrassa oberta al gran jardí, situada al segon pis.[1]
La resta de la construcció es troba arrebossada i pintada de color blanc.[1]
Història[modifica]
Segons el Pla Especial del Front Marítim del Conjunt Històric de Cadaqués, la catalogació de l'immoble respon, "més que a l'interès del mateix edifici, a l'interès del seu autor, per la importància que ha tingut en la formació de diverses generacions d'arquitectes a través del seu manual Como debo construir". L'autor Pere Benavent de Barberà Barcelona (1899-1974) va ser deixeble d'Emili Sagnier i va ser un rellevant escriptor i arquitecte. Entre les seves obres més conegudes es troben El Convent dels Caputxins de Sarrià i la cripta de l'església de Pompeià, tots dos a Barcelona.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Marc Massó |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Torre Marc Massó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].