Torre de la Corda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre i monument  | |||
| Arquitecte | Joan de Barea | |||
| Construcció | 1553 - 1554 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 20 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Orpesa (Plana Alta) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 25 juny 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0010754 | |||
| Codi IGPCV | 12.05.085-005[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0010754 | |||
| Codi IGPCV | 12.05.085-005[1] | |||
La Torre de la Corda, que apareix en documents com Torre del barranc de la Dona, Torre del Barranc o Torre de la Renegà, en el terme municipal d'Orpesa (Plana Alta, País Valencià), és una torre de guaita a una altura sobre el nivell del mar de 20 metres i 50 metres cap a l'interior.
Història[modifica]
El segon Duc de Maqueda nomena a Joan Bernardí de Cervelló, encarregat de les obres. Iniciada la construcció a finals de 1553, i dirigida pel mestre d'obres Joan de Barea, finalitza la seua edificació a primeries de febrer de 1554.
En les Ordinacions sobre protecció i custòdia del litoral valencià del segon Duc de Maqueda, de 1554, i de Vespasiano Gonzaga, de 1575, apareix mencionada.
Durant gener i febrer de 2011 s'ha dut a terme la restauració de la torre, amb la instal·lació d'una escala metàl·lica per arribar a la porta d'accés.[2]
La Torre es troba sota la protecció genèrica de la Disposició Addicional Segona de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, on es qualifica com Bé d'Interès Cultural.[3] I el seu entorn queda protegit mitjançant l'Orde 14/2010, de 15 d'abril, de la Conselleria de Cultura i Esport, on s'estableix la preservació del paisatge i els usos incompatibles en un radi de 200 metres amb centre en el monument.[4]
Arquitectura[modifica]
Té planta circular de perfil lleugerament troncocònic, tenint l'accés per una porta en altura, a uns 6 metres, en la cara que dona al mar, a la qual s'accedia per una escala de corda. Voltant la torre hi ha 9 espitlleres que permeten fàcilment defensar-la. Construïda amb maçoneria de pedra i morter de calç en un emplaçament difícilment accessible des del mar i amb una molt bona visibilitat.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ Aquesta estructura metal·lica ha generat controvèrsia. Pardo, Ramón. Critican la escalera metálica para hacer visitable la Corda. Levante-EMV.com, 3 març 2011 (Consulta: 25 abril 2011)
- ↑ Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Publicada en el DOGV núm. 6.269, de 18 de maig de 2010
Bibliografia[modifica]
- Olucha Montins, F. La torre de la Corda (Oropesa), seqüència d'una construcció, Centre d'Estudis de la Plana, 11 (Castelló: CEP, jul-set 1987), pp. 29-32.
- Prades Bel, J.E: http://patrimoniosplanadealbalat.blogspot.com.es/2013/02/torre-de-la-corda-orpesa.html
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de la Corda |
- Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat. Fitxa del monument