Tovera (espeleotema)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una tovera és un espeleotema consistent en una estructura concoidal, de dimensions mitjanes, que es desenvolupa per sobre dels llavis de forats o esquerdes que s'obren al terra d'algunes galeries. La forma de les projeccions que delimiten les toveres és molt irregular i tendeixen a envoltar els forats de manera que els seus caires, de gruixa entre 1 i 4 cm, presenten dues cares d'aspecte ben distint: la part interna sol ser més llisa i fina, mentre que la part externa és més granelluda i pot estar recoberta de petits coral·loides.[1]

La gènesi de les toveres sembla estar relacionada amb els moviments d'aire que es produeixen entre dues galeries situades a diferents nivells, quan el nivell de galeries inferior està en contacte amb masses d'aigua que aporten humitat a l'aire des d'avall. Aquest fet podria promoure el creixement de les toveres mitjançant diversos mecanismes de condensació-corrosió.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Merino, A.; Fornós, J.J.; Ginés, À «Espeleotemes i minerals de les coves de les Illes Balears». ENDINS. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears [Mallorca], 35, 2011, pàg. 183-198.