Trinxera de Schliemann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La trinxera de Schliemann, vista el 2012

La Trinxera de Schliemann (a vegades denominada Gran Trinxera de Schliemann)[1] és el nom comunament donat a un tall de 17 metres fet a Hisarlik, Turquia, entre 1871 i 1890 per Heinrich Schliemann, quan cercava les ruïnes de Troia.[1] En cavar aquesta trinxera, Schliemann va destruir gran part del jaciment.

Excavació de la trinxera[modifica]

Una representació d'Hisarlik, del llibre Ílios (1880) de Schliemann. L'osca en el cim del pujol és la Trinxera de Schliemann

A l'octubre del 1871, Heinrich Schliemann començà «oficialment» a excavar el jaciment a la banda nord d'Hisarlik.[2] Schliemann hi tornà l'abril del 1872 amb ariets i molinets, i n'excavà una àrea de 70 m d'ample entre la trinxera que havia cavat el 1871 i les excavades abans per Frank Calvert. Llavors, Schliemann també va ampliar la trinxera de nord a sud, estenent-la clarament fins a l'extrem sud del pujol. Enmig d'aquesta trinxera nord-sud, Schliemann cavà més profundament fins a trobar un llit de roca, i descobrí les restes de dues ciutadelles separades (parets IIb i IIc), que creia que eren la "Torre d'Ílion".[3]

Al febrer del 1873, Schliemann continuà excavant en la part nord-est d'Hisarlik i feu noves excavacions al costat sud-est del turó. En aquesta temporada, Schliemann descobrí la part sud-oest de les muralles de la ciutadella de Troia II, així com la Porta FM, la seua rampa, i edificis que Schliemann creia que eren restes del palau de Príam.[4] Schliemann tornà al jaciment el 1878 i 1879 (en què sobretot va buidar l'àrea del mig del pujol i aprofundí la trinxera nord-sud), el 1882 continuà aprofundint la trinxera nord–sud, i el 1890 excavà les parts exposades de la ciutadella de Troia II).[5]

La trinxera de 17 metres de profunditat de nord a sud esdevingué una característica notable de l'indret, i encara és visible hui.[6] La trinxera se cita sovint com un exemple clar de la inexperiència de Schliemann, ja que en excavar Hisarlik fins a arribar al llit de roca, Schliemann va destruir gran part del lloc, «fent així un jaciment enormement complex, més complex encara».[7][8][9]

Referències[modifica]

  1. Cline, Eric H. «Digging Up Troy» (en anglés). Lapham's Quarterly, 31-03-2017. Arxivat de l'original el 16 de novembre de 2023. [Consulta: 16 novembre 2023].
  2. Easton, 2014, p. 43-45.
  3. Easton, 2014, p. 45.
  4. Easton, 2014, p. 47-48.
  5. Easton, 2014, p. 63.
  6. Cline, 2018, p. 28.
  7. Stiebing, 1994, p. 128.
  8. Solly, Meilan. «The Many Myths of the Man Who 'Discovered'—and Nearly Destroyed—Troy» (en anglés). Institut Smithsonià, 17-05-2022. Arxivat de l'original el 29 de novembre de 2023. [Consulta: 16 novembre 2023].
  9. Simon-Galerie, James. «The Worlds of Schliemann: His Life, His Discoveries, His Legacy» (en anglés). Museus Estatals de Berlín, 2022. Arxivat de l'original el 16 de novembre de 2023. [Consulta: 16 novembre 2023].