Trituradora d'escombraries
Una trituradora d'escombraries és un electrodomèstic que esmicola els residus alimentaris de la llar o de les empreses per a facilitar-ne l'eliminació a través de les canonades de desguàs.[1] Així doncs hi poden haver models domèstics i industrials per a hostaleria.
Funcionament
[modifica]Aquest aparell se sol situar en l'aigüera i tritura les escombraries orgàniques (restes de menjar) mitjançant un motor elèctric i l'evacua per l'eixauc ajudant-se de l'aigua corrent. La resta dels residus (plàstics i cartonatge) han d'emportar-se als llocs tradicionals (siguin separatius o no).[2]
Resulta més còmode perquè no fa falta llençar les escombraries orgàniques. Requereix menys ús del sistema de recollida d'escombraries, la qual cosa suposa un benefici econòmic per a les comunitats i ajuntaments, ja que s'elimina fins al 45% del residu total. A més, ajuda a la separació efectiva de residus.
En termes generals, la trituració domiciliària de residus i el seu abocament cloacal és actualment considerat un mètode eficient i ecològic de tractament de les escombraries. D'aquesta manera s'expressa la Unió Europea en el seu projecte Agenda 21, en la qual es proposa un model de ciutat eficient i sostenible.[3] La trituradora de cuina domèstica i industrial ha demostrat ser un electrodomèstic capaç de realitzar el transport del residu orgànic a través del clavegueram, la qual cosa redueix la petjada del carboni, al no produir-se les emissions de CO₂ procedent dels camions d'escombraries.
Alguns ajuntaments tenen prohibicions que daten de les trituradores antigues, que portaven fulles. Aquestes fulles feien trossos, la qual cosa embussava la xarxa de desguàs. Les noves (aprovades per CE) porten un sistema de triturat per queixals mòbils o corrons (segons cas) el que impedeix que hi hagi trossos, i per consegüent, embussos.
En alguns casos el sistema es pot variar perquè el triturat vagi fins a un digestor de biogàs i utilitzar el seu gas i el biol com a fertilitzant.
També es podria utilitzar per a facilitar la compostació. Encara que el residu pot ser excessivament humit.
Legislació aplicable
[modifica]El rebuig de matèria orgànica de rebuig forma part dels residus sòlids urbans. A Espaya es troben regulats a través de la següent legislació: Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos;[4] el Plan Nacional de Residuos Urbanos (PNUR) 2000 - 2006 [5] i el Plan Nacional Integrado de Residuos (PNIR) 2008 - 2015.[6] La normativa catalana en matèria de residus es variada i està gestionada per l'Agència de Residus de Catalunya.[7]
Història
[modifica]Els aparells d'eliminació d'escombraries van ser inventats el 1927 per John W. Hammes, un arquitecte que treballava a Racine, Wisconsin.[8][9] Aquest va sol·licitar una patent el 1933 que va ser emesa el 1935.[10] La seva empresa InSinkErator va posar el seu triturador al mercat l'any 1940. La invenció de Hammes es troba en discussió ja que General Electric va introduir al mercat una unitat d'eliminació d'escombraries el 1935 coneguda com a Disposall.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «triturador». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ Martínez Vidal, Anna «Estudio del plan de gestión de la basura desde el buque a la planta de recepción». Treball de Fi de Grau - Diplomatura de Navegació Marítima (Pla 2000), 02-09-2011, pàg. 15.
- ↑ Kupke, Valerie «Local Agenda 21: Local Councils Managing For The Future». Urban Policy and Research, 14, 3, 01-09-1996, pàg. 183–198. DOI: 10.1080/08111149608551595. ISSN: 0811-1146.
- ↑ Manual para la formación en medio ambiente (en castellà). Lex Nova, 2008-11, p. 309. ISBN 978-84-9898-027-1.
- ↑ «Plan Nacional de residuos urbanos (2000-2006)». Ministerio de Transportes Mobilidad y Agenda Urbana. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Plan Nacional Integrado de Residuos, 2008-2015 (PNIR): Informe de Sostenibilidad Ambiental (ISA)». Ministerio de Medio Ambiente - España, 22-11-2007. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ Agència de Residus de Catalunya. «Normativa catalana en matèria de residus». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ Snodgrass, Mary Ellen. Encyclopedia of Kitchen History (en anglès). Routledge, 2004-12-29, p. 423. ISBN 978-1-135-45572-9.
- ↑ DiFulco, Denise «Grist for the Daily Grind» (en anglès). Washington Post, 23-08-2007. ISSN: 0190-8286.
- ↑ Evans, Tim D «Domestic food waste – the carbon and financial costs of the options». Proceedings of the Institution of Civil Engineers - Municipal Engineer, 165, 1, 01-03-2012, pàg. 3–10. DOI: 10.1680/muen.2012.165.1.3. ISSN: 0965-0903.
- ↑ Hoy, Suellen «The Garbage Disposer, the Public Health, and the Good Life». Technology and Culture, 26, 4, 1985, pàg. 758–784. DOI: 10.2307/3105618. ISSN: 0040-165X.