Trogon caligatus
 
♂ | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Trogoniformes |
| Família | Trogonidae |
| Gènere | Trogon |
| Espècie | Trogon caligatus Gould, 1838 Trogon caligatus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Trogon violaceus caligatus
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Trogon caligatus és una espècie d'ocell de la família dels trogònids (Trogonidae). Es troba a Mèxic, tota l'Amèrica Central, i Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.[1] Hi ha autoritats taxonòmiques el consideren una subespècie del trogon violaci (T. violaceus).
Descripció
[modifica]Com la majoria de trogons, presenta dimorfisme sexual, tenen plomatges distintius en mascles i femelles, amb plomes suaus i sovint acolorides. El trogon caligatus fa de 23 a 25 cm de llarg i pesa de 38 a 57 g. El cap, el coll i la part superior del pit del mascle són de color blau violeta i la cara i la gola negres amb un anell groc pàl·lid al voltant de l'ull. Una estreta banda blanca separa la part superior del pit de la part inferior del pit i el ventre de color groc brillant. Les parts superiors són de color verd metàl·lic. La part superior de la cua és de color blau violeta amb les puntes de plomes de color negre; la part inferior té fines barres blanques i negres i les puntes de les plomes són blanques i amples. Les ales majoritàriament són negres amb algunes inclusions blanquinoses.[2]
El cap i la cara, la part superior del pit i les parts superiors de la femella són grisos; l'anell ocular no està complet, el ventre és d'un groc més apagat que el del mascle i la part inferior de la cua té un patró diferent de blanc i negre.[2]
La subespècie T. c. sallaei té el cap i la part superior del pit negres i la nuca i la part inferior del pit blaves. Les parts superiors són d'un verd més groguenc que les de l'espècie nominal i la part superior de la cua és verda. T. c. concinnus és similar a sallaei, però les parts superiors i la cua són més blaves.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]El Trogon caligatus es troba a Mèxic, tota l'Amèrica Central, i Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.[3]
És generalment un ocell de paisatges semioberts com ara vores de boscos, clarianes, boscos de galeria, boscos secundaris i plantacions de cafè i cacau a l'ombra. A Mèxic també es troba en boscos de fulla perenne i selva tropical més densos. En altitud arriba fins als 1.400 m a Amèrica Central, però generalment és més comú a les terres baixes.[2]
Comportament
[modifica]Alimentació
[modifica]El Trogon caligatus sol alimentar-se planant per recollir fruits i invertebrats de la vegetació. La dieta inclou una quantitat de fruita més gran que la majoria dels altres trogons, però també molts tipus d'insectes i altres invertebrats. De vegades s'uneix a estols d'espècies mixtes que busquen aliment.[2]
Reproducció
[modifica]La temporada de reproducció de Trogon caligatus abasta de març a juny a Mèxic, de maig a juliol a El Salvador i de febrer a juny a Costa Rica. Fa el niu en un niu arbori de vespes, formigues o tèrmits o en un forat en un arbre podrit, amb una posta típica de dos o tres ous.[2]
Vocalització
[modifica]El cant del Trogon caligatus és "una llarga sèrie de notes ràpides i buides, "kyu-kyu-kyu-kyu-kyu-kyu". També fa un crit de "xerrameca rodant".[2]
Estat de conservació
[modifica]La UICN no ha avaluat el Trogon caligatus per separat del trog violaci lato sensu. És força comú a la major part de l'àrea de distribució, tot i que és molt rar a Veneçuela.[2]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]Fins a principis dels anys 2000, el que ara són Trogon caligatus i T. ramonianus es consideraven subespècies del trogó violaci (T. violaceous). El Congrés Ornitològic Internacional (COI), la taxonomia Clements i el Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana (AOS-SACC) han implementat la divisió, convertint-les en espècies separades. Tanmateix, el Manual dels Ocells del Món (HBW) i BirdLife International les manté com a subespècies.[4][5][6]
Les autoritats de classificació taxonòmica que tracten T. caligatus com una espècie assignen tres subespècies:[3][1][7][8][2]
- T. c. caligatus (Gould, 1838) ─ del nord de Colòmbia a l'oest de Veneçuela (conca de Maracaibo).
- T. c. sallaei (Bonaparte, 1856) ─ sud tropical de Mèxic (Oaxaca) fins a Costa Rica.
- T. c. concinnus (Lawrence, 1862) ─ des del Panamà tropical fins a Colòmbia, l'oest de l'Equador i el nord-oest del Perú.
Referències
[modifica]- 1 2 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Collar, Nigel. Gartered Trogon (Trogon caligatus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.gartro1.01.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Mousebirds, Cuckoo Roller, trogons, hoopoes, hornbills – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «BirdLife DataZone» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «Trogon caligatus (Gartered Trogon)». Avibase. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «A Classification of the Bird Species of South America | Part 5. Trogoniformes to Psittaciformes». South American Classification Committee. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «Proposal 378: Recognize Trogon caligatus as a separate species from Trogon violaceus». South American Classification Committee. [Consulta: 9 octubre 2025].
