Trompeta de la mort

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaTrompeta de la mort
Craterellus cornucopioides
Craterellus cornucopioides JPG1.jpg
Bolet
Píleu

[[Píleu|capell en forma d'embut Tradueix]]

Himenòfor

[[Himenòfor|crestat Tradueix]]

Làmina

[[Làmina (micologia)|himeni decurrent Tradueix]]

Edibilitat

[[Gastronomia dels bolets|excel·lent comestible Tradueix]]

Estípit

[[Estípit (micologia)|estípit nuu Tradueix]]

Color de les espores

[[d:Q594187|crema Tradueix]]

Ecologia

[[sapròfit Tradueix]]

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreCantharellales
FamíliaCantharellaceae
GènereCraterellus
EspècieCraterellus cornucopioides
Pers., 1825
Nomenclatura
Basiònim Peziza cornucopioides Tradueix
Modifica dades a Wikidata

La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta,[1] o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d'ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fa que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc.[2]

Descripció[modifica]

De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d'aqui el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.

Hàbitat[modifica]

Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l'estiu i a la tardor.

Gastronomia[modifica]

Té moltes aplicacions culinàries i hom les conserva seques en enfilalls o bé en pols com a condiment. Desprèn una olor que recorda la pruna i el seu gust és semblant a la trufa.

Perill de confusió[modifica]

És molt semblant, però més fosca, a la trompeta grisa (Cantharellus Cinereus), també comestible. No se'l pot confondre amb cap espècie verinosa.

Referències[modifica]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. «La trompeta de la mort, craterellus cornucopioides. Fitxa per a boletaires.» (en català). Bolets.com. [Consulta: 21 octubre 2015].

Més imatges[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trompeta de la mort Modifica l'enllaç a Wikidata