Trompeta negra
Craterellus cornucopioides  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Cantharellaceae | ||||||||
| Gènere | Craterellus | ||||||||
| Espècie | Craterellus cornucopioides Pers., 1825 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Peziza cornucopioides | ||||||||
| Sinònims | Peziza cornucopioides Craterellus konradii Craterellus fallax Craterellus ochrosporus Cantharellus cornucopioides Craterellus cornucopioides var. flavicans Pleurotus cornucopioides Octospora cornucopioides Pezicula cornucopioides
| ||||||||
La trompeta negra[1][2] (Craterellus cornucopioides, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta,[3] trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre o orella d'ase, és un bolet comestible, del grup de les trompetes, apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fa que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que bolets propers com els rossinyols i els rossinyolics[4]
Descripció[modifica]
De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d'aqui el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.
Hàbitat[modifica]
Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits.
Gastronomia[modifica]
Té moltes aplicacions culinàries i hom les conserva seques en enfilalls o bé en pols com a condiment. Desprèn una olor que recorda la pruna i el seu gust és semblant a la tòfona.
Perill de confusió[modifica]
És molt semblant, però més fosca, a la trompeta cendrosa (Craterellus cinereus), també comestible. No se'l pot confondre amb cap espècie verinosa.
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ «La trompeta de la mort, craterellus cornucopioides. Fitxa per a boletaires.». Bolets.com. Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 21 octubre 2015].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trompeta negra |