Tsuga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTsuga Modifica el valor a Wikidata
Tsuga heterophylla1.jpg
Tsuga heterophylla Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
SubfamíliaAbietoideae
GènereTsuga Modifica el valor a Wikidata
Carrière, 1855
Nomenclatura
BasiònimPinus sect. Tsuga Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Tsuga mertensiana de Mertensi[11]

Tsuga és un gènere de coníferes dins la família Pinaceae. El nom d'aquest gènere deriva del japonès:栂 ツガ, que és el nom comú en aquesta llengua de l'espècie Tsuga sieboldii. El nom comú en anglès és hemlock i deriva del fet que l'olor de les fulles trinxades és similar al de les fulles trinxades de la planta del gènere Conium la qual en anglès es diu poison hemlock.

Hi ha de 8 a 10 espècies, quatre d'elles es troben a Amèrica del Nord i de 4 a 6 a Àsia oriental.[12][13][14][15][16]

Descripció[modifica]

Tsuga diversifolia, fulles i pinyes nevades

Són arbres de fulla persistent de mida de mitjana a grossa, molt smeblant a les pícees, oscil·len entre els 10 als 60 metres d'alt amb una capçada de cònica a irregular. Els brots principals generalment pengen. Les fulles són linears, generalment platejades, i estan aplanades de 5–35 mm de llarg i 1–3 mm d'ample.

Tsuga mertensiana, fulles i pinyes

Les pinyes són petites i de forma ovoide globosa de 15–40 mm de llarg excepte en T. mertensiana, on són cilíndriques i més llargues de 35–80 mm. <les llavors són petites de 2 a 4 mm de llarg i alades. La germinació és epigea i les plàntules tenen 6 cotilèdons.[12][13][14][15][16]

Ecologia[modifica]

Les espècies estan adaptades i confinades a climes frescos temperats i humits en llocs molt plujosos i d'estius frescos però toleren hiverns freds i nivosos.[12][14]

Usos[modifica]

La fusta s'utilitza especialment per a pasta de paper. Moltes espècies es fan servir en jardineria i nombrosos cultivars s'han seleccionat. L'escorça es fa servir en l'adob de pells. De les fulles se'n fan infusions.

Usos particulars[modifica]

Les tapes harmòniques de moltes guitarres clàssiques són de fusta de Tsuga heterophylla. Les planxes es tallen segons un radi del tronc per tal d’aconseguir la màxima estabilitat dimensional de cada peça.[17][18][19]

Mostra de fusta de Tsuga heterophylla. Es pot observar el color marronós i les fibres uniformes i paralleles.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsuga
  1. John Clymer Swartley. Canada Hemlock [Tsuga Canadensis] and Its Variations. Cornell Univ., 1939. 
  2. Henry Trial. A Method to Predict Defoliation of Eastern Hemlock [tsuga Canadensis (L.) Carr], by Eastern Hemlock Looper [lambdina Fiscellaria (gn.)] Using Egg Sampling. Me. Forest Service [i.e. Bureau of Forestry], 1992. 
  3. Cynthia Zaitzevsky. Fairsted: A Cultural Landscape Report for the Frederick Law Olmsted National Historic Site. Olmsted Center for Landscape Preservation, 1997, p. 157–. 
  4. 4,0 4,1 Proceedings: Symposium On Sustainable Management Of Hemlock Ecosystems in Eastern North America, June 22-24, 1999, Durham, New..., General T.. Northeastern Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1980, p. 98–. 
  5. Laurence C. Hatch. Cultivars of Woody Plants:: Taxodium, Thuja, and Tsuga. TCR Press, 1 March 2015, p. 136–. GGKEY:4ES3CAEXXF0. 
  6. General Technical Report NE. The Station, 1980, p. 2–. 
  7. United States. Forest Service. Western Hemlock: Tsuga Heterophylla (Raf.) Sargent. U.S. Government Printing Office, 1912. 
  8. John Walters. An Annotated Bibliography of Western Hemlock, Tsuga Heterophylla (Raf.) Sarg. Faculty of Forestry, University of British Columbia, 1963, p. 2–. 
  9. Robert Pilson Albert Johnson. Properties of Western Hemlock and Their Relation to Uses of the Wood. U.S. Department of Agriculture, 1929, p. 1–. 
  10. Mary Egdahl Palm. Mycology in Sustainable Development: Expanding Concepts, Vanishing Borders. Parkway Publishers, Inc., 1997, p. 281–. ISBN 978-1-887905-01-5. 
  11. Jerry F. Franklin. Natural Vegetation of Oregon and Washington. U.S. Government Printing Office, 1973, p. 384–. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3
  13. 13,0 13,1 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X
  14. 14,0 14,1 14,2 Earle, C. J. «Tsuga». Gymnosperm Database, 2006. [Consulta: 16 maig 2007].
  15. 15,0 15,1 Wu, Z.-Y., & Raven, P. H.. «Tsuga». Flora of China. Beijing: Science Press, 1999. [Consulta: 16 maig 2007].
  16. 16,0 16,1 Taylor, R. J. «Tsuga». Flora of North America North of Mexico, Vol. 2.. Oxford University Press, 1993. [Consulta: 16 maig 2007].
  17. Voichita Bucur. Acoustics of Wood. Springer Science & Business Media, 10 March 2006, p. 181–. ISBN 978-3-540-30594-1. 
  18. Franz Jahnel. Manual of Guitar Technology: The History and Technology of Plucked String Instruments. Bold Strummer, 2000, p. 80–. ISBN 978-0-933224-99-5. 
  19. Chris Gibson. The Guitar: Tracing the Grain Back to the Tree. University of Chicago Press, 5 May 2021, p. 149–. ISBN 978-0-226-76401-6.