Tsuga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaTsuga
Tsuga heterophylla1.jpg
Tsuga heterophylla
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Classe Pinopsida
Ordre Pinales
Família Pinaceae
Subfamília Abietoideae
Gènere Tsuga
Carrière
Nomenclatura
Basiònim Pinus sect. Tsuga
Espècies
  • Subgèneres Tsuga

Tsuga canadensis  Eastern Hemlock

Tsuga mertensiana  de Mertensi
Modifica dades a Wikidata

Tsuga és un gènere de coníferes dins la família Pinaceae. El nom d'aquest gènere deriva del japonès:栂 ツガ, que és el nom comú japonès de l'espècie Tsuga sieboldii. El nom comú en anglès és hemlock i deriva del fet que l'olor de les fulles trinxades és similar al de les fulles trinxades de la planta del gènere Conium la qual en anglès es diu poison hemlock.

Hi ha de 8 a 10 espècies, quatre d'elles es troben a Amèrica del Nord i de 4 a 6 a Àsia oriental.[1][2][3][4][5]

Descripció[modifica]

Tsuga diversifolia, fulles i pinyes nevades

Són arbres de fulla persistent de mida de mitjana a grossa, oscil·len entre els 10 als 60 metres d'alt amb una capçada de cònica a irregular. Els brots principals generalment pengen. Les fulles estan aplanades de 5–35 mm de llarg i 1–3 mm d'ample.

Tsuga mertensiana, fulles i pinyes

Les pinyes són petites i de forma ovoide globosa de 15–40 mm de llarg excepte en T. mertensiana, on són cilíndriques i més llargues de 35–80 mm. <les llavors són petites de 2 a 4 mm de llarg i alades. La germinació és epigea i les plàntules tenen 6 cotilèdons.[1][2][3][4][5]

Ecologia[modifica]

Les espècies estan adaptades i confinades a climes frescos temperats i humits en llocs molt plujosos i d'estius frescos però toleren hiverns freds i nivosos.[1][3]

Usos[modifica]

La fusta s'utilitza especialment per a pasta de paper. Moltes espècies es fan servir en jardineria i nombrosos cultivars s'han seleccionat. L'escorça es fa servir en l'adob de pells. De les fulles se'n fan infusions.


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsuga Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
  2. 2,0 2,1 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X.
  3. 3,0 3,1 3,2 Earle, C. J. «Tsuga». Gymnosperm Database, 2006. [Consulta: 16 maig 2007].
  4. 4,0 4,1 Wu, Z.-Y., & Raven, P. H.. «Tsuga». Flora of China. Beijing: Science Press, 1999. [Consulta: 16 maig 2007].
  5. 5,0 5,1 Taylor, R. J. «Tsuga». Flora of North America North of Mexico, Vol. 2.. Oxford University Press, 1993. [Consulta: 16 maig 2007].