Une si simple histoire
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Abdellatif Ben Ammar  |
| Protagonistes | |
| Guió | Abdellatif Ben Ammar |
| Música | Ángel Arteaga |
| Fotografia | Lotfi Layouni |
| Productora | Société anonyme tunisienne de production et d'expansion cinématographique |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Tunísia |
| Estrena | 1970 |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
Une si simple histoire és una pel·lícula tunisiana d'Abdellatif Ben Ammar, estrenada el 1970. Aquest primer llargmetratge del director va guanyar el Tanit de Bronze al Festival de Cinema de Cartago el mateix any.
Sinopsi[modifica]
Un productor de televisió, Chamseddine, decideix rodar un reportatge sobre els treballadors tunísia que van marxar a treballar a França i van tornar al país. Així coneix Hamed i la seva dona Maoura, d'origen espanyol. Ben Ammar filma les dificultats que ha viscut el cineasta per fer el seu documental, i els calvaris que han viscut les parelles formades per Hamed i Maoura, Chamseddine i Merle, la promesa francesa del director.[1][2]
Repartiment[modifica]
- Foued Zaouche (Chamseddine)
- Juliet Berto (Merle)
- Amor Khalfa (Hamed)
- Pia Colombo (Maoura)
Distincions[modifica]
Une si simple histoire es va presentar a la selecció oficial del 23è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3] Va obtenir el Tanit de Bronze durant el Festival de Cinema de Cartago de 1970.[4][1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Une si simple histoire a Africultures
- ↑ Khélil, Hédi. Abécédaire du cinéma tunisien. Tunis: Simpact, 2007, p. 433. ISBN 978-9973-61-457-5..
- ↑ «Festival de Cannes: A Simple Story». festival-cannes.com. [Consulta: 11 abril 2009].
- ↑ «Une si simple histoire (1970)». 'The New York Times'..
Bibliografia[modifica]
- «Benammar : Dans Une si simple histoire, je me demande que faire des intellectuels tunisiens». L'Afrique littéraire et artistique, août 1970, pàg. 83-87..