Unitat de disc òptic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

.Una unitat de disc òptic és la peça informàtica inserida o connectable algun aparell electrònic que utilitza una llum làser com a part del procés de lectura o escriptura de dades des d'un arxiu a discos òptics, com CD's o DVD's. Algunes unitats només poden llegir discos (lectores de discos òptics), mentre que les gravadores de discos òptics són lectores i escriptores. Així, per referir-se a la unitat amb les dues capacitats es sol usar el terme lectogravadora. És una variant d'emmagatzematge informàtic sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació i reproducció es realitzen mitjançant uns raigs làser que interpreten les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió

Els discs compactes, CD's, discos versàtils digitals, DVD's i dicos Blue-ray (BD) són els medis més comuns compatibles amb unitats de disc òptic.

Les unitats de discos òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els reproductors de CD, reproductors de DVD i gravadores de DVD. També són usades molt comunament en els ordinadors per llegir programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i arxiu de dades. Les unitats de discos òptics (al costat de les memòries flash) han desplaçat a la disquetera i a les unitats de cintes magnètiques per a aquesta tasca a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discos òptics en els ordinadors personals i en aparells d'entreteniment de consum.

Tot i així, la gravació de discos en general està restringida a la distribució comercial i a la còpia de seguretat personal de material comprat personalment.

Referències[modifica]