Vés al contingut

Usuària:Guspira8/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Definició[modifica]

"La participació equilibrada entre dones i homes en la vida familiar i en el mercat de treball, aconseguida a través de la reestructuració i reorganització dels sistemes, laboral, educatiu i de recursos socials, amb la finalitat d'introduir la igualtat d'oportunitats en l'ocupació, variar els rols i estereotips tradicionals, i cobrir les necessitats d'atenció i cura a persones dependents".[1]

Conciliar la vida personal y laboral es un dret de la ciutadania i una condició fonamental para garantir la igualtat entre dones i homes.

La incorporació de la dona al mon del treball no ha aportat un increment de la participació masculina a l'esfera privada, això ha generat un problema majoritàriament per a les dones, que son les que acaben patint més impediments en aquesta conciliació i son les que acaben patint el fenomen de la doble jornada.

La plena conciliació entre la vida personal i laboral s'aconseguirà quan es pugui equilibrar adequadament el temps dedicat a cada un dels àmbits de la vida de la persona, és fonamental per aconseguir-ho donar més valor a la vida privada.

Factors que perjudiquen a la conciliació[modifica]

Les dones dediquen al treball domèstic una mitjana de 7h i 22 minuts diaris, dels quals el major temps és per al treball de la casa, seguit de la cura de la família, les compres, el manteniment i el servei, segons dades recollides en la taules estadístiques dels usos del temps de l'Institut de la Dona.

Una conseqüència directa d'aquest fet és que afecta a la salut de les dones, les treballadores es veuen sotmeses a alts nivells d'estrès per a poder complir amb les exigències laborals i familiars dependents, situació que deriva en un repunt de malalties, -abans de major prevalença masculina- com a infarts, diabetis, hipertensió arterial, etc.

El compromís de les empreses amb la conciliació de la vida laboral i personal és un dels factors més decisius a l'hora que els usos del temps de dones i homes s'igualin.

Conciliació de la vida personal i laboral[modifica]

Conciliar la vida personal i laboral es un dret que te la ciutadania i una condició fonamental per a garantir la igualtat entre dones i homes.

La conciliació vol que la persona pugui tenir accès al mercat laboral i al mateix temps que el fet de treballar no la limiti ni sigui un element negatiu davant les situacions que consideri que li son importants pel desenvolupament de la seva vida.

La conciliació personal i laboral ha de facilitar que qualsevol persona treballadora pugui mantenir al mateix temps una carrera professional plena i a la vegada exercir el seu dret al desenvolupament de la seva personalitat, de la seva formació, del dret a tenir cura de la seva família o al gaudiment del seu temps lliure i d'oci.

Qui participa a la conciliació personal i laboral[modifica]

  • Treballadores i treballadors. Han d'exercir a aquest dret d'una manera responsable i amb sentit comú
  • Sindicats. A través de la negociació col·lectiva s'han d'introduir mesures de conciliació com el teletreball i com els permisos de la jornada laboral.
  • Empreses. Aplicant polítiques d'igualtat i buscant la racionalització dels tempos de treball i aprofitant les noves eines tecnològiques.
  • Societat. Homes i dones han de compartir equitativament les càrregues de les responsabilitats domèstiques i familiars. Tots els membres de les famílies han de participar amb les càrregues d'una manera equitativa i en grau al la seva responsabilitat.
  • Administracions Públiques. Han de posar en marxa polítiques públiques que recolzin la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania i la valoració de les tasques reproductives.

Mesures de conciliació laboral i personal [2][modifica]

  1. Flexibilitat horària
    • Flexibilitat hores entrada i sortida
    • Setmana laboral comprimida.
    • Banc d'hores
  2. Implantació del Teletreball [3]
  3. Equiparació dels permisos de maternitat i paternitat
  4. Permisos no retribuïts exercits per homes i no només per dones
  5. Ampliació de permisos retribuïts

Mesures de flexibilitat horària[modifica]

  • Flexibilitat de les hores d'entrada i sortida del lloc de treball. La plantilla ajusta el seu horari de treball en funció de les seves necessitats personals i familiars, això ajuda de manera important a compatibilitzar treball i família, contribueix a reduir l'absentisme laboral i a incrementar la motivació de la plantilla. És fonamental establir una banda horària per a aquesta flexibilitat, és a dir que, per exemple, es pugui entrar entre les 8 i les 10 del matí i ajustar així mateix la sortida per a no incórrer en una desorganització.
  • Setmana laboral comprimida. Es tracta de treballar més hores durant alguns dies a la setmana a canvi d'una reducció dels dies laborals. A Espanya aquesta mesura està bastant estesa en alguns sectors amb la prolongació de la jornada de dilluns a dijous per als divendres acabar la jornada al migdia.
  • Banc d'hores. Consisteix a acumular hores extres en un compte per un període de temps (anual, trimestral, mensual, etc.) que poden utilitzar per a ampliar el període de vacances o per a disposar de determinats dies lliures, condicionat al calendari de treball de les empreses.

Mesures de flexibilització en la relació laboral[modifica]

  • Treball a temps parcial. Aquesta mesura de reducció de la jornada ha de ser valorada en la seva justa mesura, ja que com a estratègia de conciliació assumida majoritàriament per les dones està comportant una sèrie d'efectes negatius sobre elles, com la reducció de la cobertura social, la promoció laboral, etc., així com perpetuar un sistema de desigualtat entre dones i homes en el mercat laboral. La nova legislació en matèria d'igualtat reconeix el dret de treballadors i treballadores a sol·licitar la reducció de la jornada laboral per a la cura de filles o fills menors de vuit anys o familiars dependents, fins a un 50% de la jornada. Per a reduir el cost en cobertura social per als qui redueixin la seva jornada per aquests motius, la cotització en la Seguretat Social que es computa al 100% (com si fos jornada completa) durant els dos primers anys.
  • Treball compartit (Job sharing). És una mesura molt poc estesa en les empreses espanyoles. Consisteix que dues persones comparteixin una mateixa ocupació, compartint obligacions, salaris, vacances... L'avantatge principal és que s'assegura la continuïtat del treball, ja sigui en vacances o per baixa laboral d'alguna de les dues persones i que permet el manteniment de la categoria professional del lloc i els beneficis laborals.
  • Excedències laborals. Aquesta és una mesura per a la qual la legislació actual recull una sèrie de millores de les condicions. Per llei, les excedències per cura de fills o filles poden anar des dels quatre mesos fins a un màxim de tres anys i per cura de familiars dependents. S'obliga a les empreses a la reserva del mateix lloc durant el primer any i durant els dos primers es computen com cotitzats a la Seguretat Social.
  • Dies lliures per a situacions familiars excepcionals o per a assumptes propis. Per llei es recullen: quinze dies per matrimoni, dos per defunció, accident o malaltia greu o hospitalització inclosa la intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari (novetat en l'actual legislació) de familiars fins a segon grau de consaguinidad o afinitat, que s'amplien a quatre dies si es requereix desplaçament. Algunes empreses a més recullen en els seus convenis millores amb l'ampliació de dies per a situacions familiars excepcionals o assumptes propis.

Mesures de flexibilització del lloc de treball[modifica]

Teletreball. Es tracta de facilitar al personal de l'empresa la possibilitat de treballar des de casa. Això és possible gràcies a les noves tecnologies de la informació i és reduïda a certes ocupacions. Entre els principals avantatges es troba l'estalvi en els costos, en temps, en desplaçaments i una millor optimització del temps. No obstant això, aquesta mesura a penes està implantada en les empreses ni en els convenis col·lectius com a opció. El teletreball també ofereix alguns inconvenients com són l'aïllament de la persona treballadora, limitació de les possibilitats de promoció i formació, etc. Així mateix, cal preguntar-se, és realment una mesura de conciliació sense conseqüències negatives per a les dones que assumeixen generalment les responsabilitats familiars i de la llar?

Prestacions socials de l'empresa[modifica]

Són serveis que presten les empreses al seu personal amb la finalitat de reduir les seves càrregues familiars i facilitar-los el treball.

  • Guarderies d'empreses, unes presten el servei directament i altres ajudes econòmiques. Són mesures que redueixen l'estrès i els retards en les entrades al treball.
  • Assegurances de vida, assegurances mèdiques, plans de pensions, bons-restaurant, etc., que ajuden a reduir la càrrega econòmica i amplia la previsió i la cobertura de les seves necessitats.

Referències

  1. «¿Qué es la conciliación personal, familiar y laboral?» (en castellà), 20-09-2011. [Consulta: 22 febrer 2019].
  2. CERpIE-UPC. «4 tipos de medidas para la conciliación de la vida laboral, personal y familiar» (en castellà), 16-05-2018. [Consulta: 15 febrer 2019].
  3. «UGT plantea medidas de conciliación familiar y laboral en la Administración» (en castellà), 2018-11. [Consulta: 15 febrer 2019].