Usuària:Isabel.Ramos/proves2
En els estudis de gènere, es denomina sostre de vidre a la limitació vetllada de l'ascens laboral de les dones a l'interior de les organitzacions. Es tracta d'un sostre que limita les seves carreres professionals, difícil de traspassar i que els impedeix seguir avançant. És invisible perquè no existeixen lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitació explícita en la carrera laboral a les dones.[1]
Història[modifica]
El terme «sostre de vidre» («glass ceiling barriers» en l'original en anglès) va aparèixer per primera vegada en un article del Wall Street Journal en 1986 als Estats Units. L'article descrivia les barreres invisibles a les quals es veuen exposades les dones treballadores altament qualificades que els impedia aconseguir els nivells jeràrquics més alts al món dels negocis, independentment dels seus assoliments i mèrits.[2][3]
A partir de llavors, diversos estudiosos de la sociologia han descrit aquest concepte com referit al treball femení atès que les dones representen la meitat de la població mundial però ocupen un percentatge desproporcionadament baix dels càrrecs directius. Autors com Carr-Ruffino (1991), Lynn Martin (1991), Davidson i Cooper (1992), Morrison (1992), Holloway (2002) entre uns altres.
El sostre de vidre està construït sobre la base de trets que són difícils de detectar, per això no es veu i es diu de vidre. Aquesta barrera invisible apareix quan les dones s'acosten a la part superior de la jerarquia corporativa i els bloqueja la possibilitat d'avançar en la seva carrera professional cap a càrrecs de nivell gerencial i executiu.
Encara que el concepte va ser originàriament utilitzat per analitzar la carrera laboral de les dones que havien tingut altes qualificacions en els seus treballs gràcies a la seva formació educativa superior i no podien ascendir perquè es topaven amb aquesta superfície superior invisible o sostre de vidre, la metàfora ràpidament es va estendre per referir-se als obstacles que impedeixen l'avanç de les minories en general: siguin minories racials, religioses, per orientació sexual, per nacionalitat, etc.
Les recerques realitzades per la «Federal Glass Ceiling Commission» del Departament de Treball dels Estats Units indiquen que on hi ha dones i minories en les altes esferes, la seva compensació econòmica salarial sempre és menor.
Segons l'institut Alemany de Recerca Econòmica, en 2010, només 2 % dels membres de consells d'adreça de totes les empreses alemanyes eren dones.[4] [5]
Algunes investigadores, com Holloway, sostenen que aquestes diferències es deuen tant al sexisme com a antigues tradicions que vinculen les expectatives dels docents segons el gènere.[6]
Diverses recerques des de llavors s'han dedicat a esbrinar per què tan poques dones arriben als càrrecs gerenciales o de poder i per què és tan escassa la quantitat de dones en el camp de les ciències.[7][8]
Alguns estudis realitzats suggereixen que a les dones no els agrada competir com als homes i potser per això tenen menys possibilitats de promoció. En aquest sentit les polítiques de discriminació positiva ajudarien a motivar a dones tan capaces i talentoses com els seus parells masculins a ascendir sense haver de col·locar-se en una posició incòmoda de competir, si be això és criticat ja que afavoriria injustament a les dones basant-se en qüestions que són alienes als seus mèrits i habilitats.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Burin, Mabel. Una hipótesis de género: el techo de cristal en la carrera laboral Paidos. ISBN 950-12-4192-0.
- ↑ «Good for Business: Making Full Use of the Nation's Human Capital.» (en angles), 1995. [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ Torres González, Obdulia; Pau, Bernadette «"Techo de cristal». Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad - CTS, 6, 18, 2011. ISSN: 1668-0030.
- ↑ Clark, Nicola «El empuje de las mujeres alemanas no basta». The New York Times, versión castellana Clarín, sección El Mundo, sábado 19 noviembre 2011.
- ↑ El CEO René Obermann, de la empresa Deutsche Telecom, anunció en marzo de 2010 el proyecto de la empresa de llegar a ocupar el 30% de sus cargos directivos por mujeres. Según expresó Avivah Wittenberg-Cox, responsable ejecutiva de 20-First (una consultora de París), alrededor del 28% de los cargos de Deutsche Telecom, en cincuenta países fuera de Alemania, son ocupados por mujeres, «lo cual demuestra que pueden encontrarse líderes altamente calificadas para ocupar cargos ejecutivos directivos».Sin embargo, en Alemania todavía se encuentran con muchas resistencias por parte de los ejecutivos masculinos para aceptar mujeres en sus directorios.«El empuje de las mujeres alemanas no basta». The New York Times,
- ↑ http://ftp.math.utah.edu/pub/tex/bib/toc/sciam1990.html#269%285%29:November:1993' ISSN: 0036-8733.
- ↑ Brosio, Guitart y D'Alessandro «La igualdad de género. El techo de cristal.». , 06-06-2016 [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Women in Science: An Exploration of Barriers». [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ Error en el títol o la url.«».
[[Categoria:Història de la dona]] [[Categoria:Teoria del feminisme]]