Usuària:Núria Puig/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols 1864 – 1938) va ser un impressor i editor guixolenc que s´especialitzà en llibres de luxe. Va esdevenir famós per la seva edició en suro del Quijote de Miguel de Cervantes al 1905, edició única al món que no ha estat mai superada per les posteriors edicions que s´han fet del llibre de Cervantes.[1]

Biografia [2] Octavi Viader va néixer en el si d´una família humil. Era fill de Pere Viader i Salvatella, carter rural de Sant Feliu de Guíxols, i de Clara Margarit i Dausà. De ben jove aprengué l´ofici d´enquadernador i conegué les tècniques de composició i impressió en els tallers més importants de la ciutat de Barcelona, ciutat que en aquells moments estava en plena efervescència i on constantment s´obrien noves editorials. Copsà de primera mà les inquietuds artístiques del modernisme aplicat a les arts gràfiques. Abans de cumplir els vint anys tornà a Sant Feliu de Guíxols on al 1885 obrí un petit taller d´enquadernació i impressió al carrer Major. L´any 1892 es va instal•lar en el número 37 de la rambla Antoni Vidal (avui encara es conserva el rètol modernista de la façana) on emplaçà primer la llibreria i al 1902 la botiga taller on realitzaria el seu treball artesanal. S´especialitzà en les edicions de llibres de luxe que el van fer famós i ric. Es casà dues vegades. Del primer matrimoni amb Josefina Llor i Isern nasqueren un fill i una filla, en Germà i Assumpció Viader i Llor. Va comprar una imprenta a la ciutat de Barcelona, situada al carrer Casp, número 37, perquè la regentés el seu fill Germà. Es casà en segones núpcies amb Adelina Canals i Sibils, de Sant Feliu de Guíxols, amb qui tingué un fill, Josep Maria Viader i Canals nascut al 1907 i que seguí l´ofici d´impressor del seu pare, i una filla, Josefina. Octavi Viader va morir al 1938 en plena guerra civil espanyola.

Edicions [3] Octavi Viader havia imprès calendaris de propaganda i targes de visita per encàrrec de fabricants guixolencs. Edità també les publicacions del Centre Català Guixolenc ( molt actiu a finals del segle XIX ) des dels programes de les vetllades al periòdic “Llevor” i de tot el que publicaven els socis. S´inicià també en el món de l´edició de targetes postals i fotografies. Viader era un home molt treballador, curiós i inquiet que buscava nous reptes en l´àmbit de l´edició. Va trobar en el suro, matèria primera de la indústria surera de Sant Feliu que en aquells moments estava en ple desenvolupament, un material innovador per fer impressions de luxe com el Quijote i altres edicions per a bibliòfils. La impremta de Viader era molt activa i edità també nombroses obres d´autors guixolencs i de la premsa local.

  1. J. Torrent i Fàbregas. Els Viader, mestres impressors guixolencs. p. 313.
  2. J. Torrent i Fàbregas. Els Viader, mestres impressors guixolencs. pp. 313-334.
  3. J. Torrent i Fàbregas. Els Viader, mestres impressors guixolencs. pp. 313-334.