Usuària:ZsuZsa 2013/proves
Misogínia judicial[modifica]
Misogínia [1]judicial és una pràctica de múltiples dimensions i formes que propaga la violència institucional[2] en l'àmbit judicial,[3] es basa en prejudicis i estereotips sexistes cap a les dones, que impregnen la cultura judicial i que s'acaben traduint en sentències judicials que revictimitzen aquestes i llurs fills i filles.[4]
| « | La violencia contra las mujeres ha sufrido un proceso de desligitimazión rápido y profundo. Y, sin embargo, la violencia no cesa; en algunos lugares clarament aumenta y en otros adquiere otras formas. | » |
| — Beatriz Gimeno, 978-84-1352-436-8 | ||
La Beatriz Gimeno és una escriptora i jurista feminista que ha desenvolupat aquest concepte en el llibre anomenat Misoginia Judicial. La guerra jurídica contra el feminismo.[5]
La misoginia judicial no és només una violació dels drets humans cap a les dones, sinó que també té un impacte devastador en les seves vides[6][7]. Pot negar-los justícia, mantenir-les en situacions d'abús i dificultar-los la reconstrucció de la seva vida després del trauma.
Exemples d'aquestes pràctiques judicials misogínies serien les resistències a jutjar les violacions com a crims contra la llibertat sexual de les dones[8], d'altres serien les dificultats per treure a la llum les agressions sexuals[9] als infants per part dels homes de la família [10][11]o el Síndrome d'Alienació Parental (SAP) [12][13],
El mal anomenat SAP és exemple paradigmàtic que encarna l'argumentari misògin judicial[14].
Aquesta falsa teoria intenta argumentar la idea que les dones són perverses i manipuladores tant que arriben a voler posar els fills en contra dels seus pares utilitzant la demagògia i la manipulació, i que la violència que relata la dona, no es més que una inventiva per trencar la relació dels fills i filles amb els seus pares. Així es construeix un discurs en que l'agressor es converteix en víctima i s'obvien els motius reals pels quals els fills i/o filles no volen tenir relacions amb els seus pares.[15]
Cultura jurídica espanyola[modifica]
La cultura judicial misògina és deu a la presència i normalització d'actituds i biaixos misogins dins de l'entramat del sistema judicial que es perpetua de manera inconscient o conscient[16] degut en gran mesura a la manca de formació en perspectiva de gènere dels operadors jurídics, en la no actualització del temari judicial per accedir a la carrera judicial i en alguns biaxos ideològics en el col·lectiu de jutges i jutgesses[17][18] [19]
Sovint les sentències judicials no tenen en compte les experiències i les necessitats de les dones i llurs fills i filles fet que pot conduir a decisions injustes o ineficaces i amb conseqüències revictimitzants per no ser ben enteses.[20]
Aquests prejudicis masclistes contra les dones, influeixen en les decisions judicicials, per exemple, en la custòdia dels fills o filles[21], la violència masclista[22] i el mal que pot comportar o la naturalesa i l'impacte dels delictes sexuals[23].
| « | En las últimas décadas ha habido un gran cambio en el tratamiento social, mediático y jurídico del conjunto de violencias machistas y, especialmente, de la violencia en la pareja y de la violencia sexual. Se trata de cambios que visibilizan este tipo de violencias como problema social, y se ha puesto sobre la mesa su origen cultural y estructural, fundamentalmente por parte del movimiento feminista. Pese a todo, a la hora de buscar soluciones mediante la legislación y las políticas públicas, no se ha proyectado el cambio radical que necesitaría la sociedad para erradicar esta lacra. Ir a la raíz del problema implicaría una transformación de las bases de la sociedad tal como la conocemos hoy en día, lo cual no se refleja ni en la norma ni en la praxis jurídica. | » |
| — Caterina Canyelles Gamundí, Machismo y cultura jurídica
Una etnografía de los juzgados de violencia de género. | ||
El focus segueix posat en la víctima i en l'agressor, com si aquest tàndem fos l'única variable del problema[24].
Les institucions judicials estan formades per funcionaris que de manera conscient o inconscient apliquen un biaix androcèntric i masclista[25] i desconfien de les dones que denuncien, les culpabilitzen i les veuen amb desconfiança moltes vegades, empatitzant de vegades, més amb l'agressor que amb la víctima.[26]
El propi Estat[27] i els seus funcionaris poden ser, de manera directa o indirecta, responsables de diferents formes de violència de gènere i això és un dels motius pels quals es resta efectivitat a totes aquestes lleis.[28]
Algunes vegades, el masclisme es manifesta en la falta de diligència d'aquest personal judicial que potser no és plenament conscientment del masclisme que perpetua però la seva manca de formació li impedeix veure la realitat androcèntrica i patriarcal amb la que actua i atén
| « | Es complicado hacer frente a un problema en el que están presentes con mucha fuerza toda una serie de presunciones cargadas de valoraciones misóginas respecto a las mujeres. Los estereotipos y los prejuicios pueden interpo-
nerse entre los hechos y la valoración y calificación de ellos que lleven a cabo los operadores jurídicos, generando un conflicto de intereses entre los contenidos de las normas y los valores de la persona que los aplica. Por ejemplo, la interpretación sesgada de los hechos denuncia. |
» |
| — Caterina Canyelles i Gamundí, Machismo y Cultura Jurídica | ||
Cas de la Manada i la Llei Orgánica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual.[29][modifica]
En el seu inici, aquesta sentencia es va percebre socialment com a injusta i misògina i va desfermar un moviment d'indignació popular.
El juliol de 2016, un grup de cinc homes va agredir sexualment una jove de 18 anys durant els Sanfermines de Pamplona. La víctima va denunciar els fets i els acusats van ser jutjats a l'Audiència Provincial de Navarra.
El 26 d'abril de 2018, l'Audiència Provincial de Navarra va condemnar els cinc acusats a 9 anys de presó per un delicte d'abús sexual continuat.
Els magistrats van considerar que no hi havia hagut violació perquè no va existir violència ni intimidació per part dels acusats.
La víctima i la Fiscalia van recórrer la sentència al Tribunal Suprem.
El 17 de juny de 2019, el Tribunal Suprem va revocar la sentència de l'Audiència Provincial de Navarra i va condemnar els cinc acusats a 15 anys de presó per cinc delictes de violació. Els magistrats van considerar que sí que hi havia hagut violència i intimidació, i que la víctima va estar en situació de submissió.
La sentència del Tribunal Suprem va suposar un reconeixement del patiment de la víctima i va contribuir a canviar la qualificació jurídica d'aquest tipus d'agressions.
A més, la sentència va tenir un impacte significatiu en la jurisprudència espanyola, ja que va establir un precedent important en matèria de violència sexual.
La sentència va generar un debat públic sobre la violència sexual, el consentiment i la cultura de la violació. Però a la realitat continua havent-hi més de trenta agressions sexuals grupals a l'any i moltes d'elles acaben amb l'assassinat de la dona violada. Les víctimes supervivents segueixen sotmeses a un calvari judicial i la majoria no tenen el recolzament actiu del feminisme que va tenir el cas de la manada.
Aquesta sentència va aportar canvis legislatius sobre la tipificació de les violacions i va trencar amb prejudicis de gènere, com el rol de la bona víctima,[30] la noia va fer tot allò que el patriarcat diu que no s'ha de fer a menys que no es vulgui exposar-se a una agressió: estar sola, de nit en una immensa festa i drogada.
| « | Parece como si las agresiones sexuales estuvieran ahí para recordarnos que no podemos disponer del espacio públicocomo si fuéramos hombres. Así, en una situación como la que se encontraba la víctima de la Manada, a las mujeres nos es mucho más difícil hacer que nuestro relato sea creído y, además, siempre cargaremos con un extra de culpabilidad. | » |
| — Beatriz Gimeno, Misoginia Judicial. La guerra jurídica contra el feminismo. | ||
Cas d'Ángela González Carreño. Violència d'Estat.[modifica]
És conegut el cas de Ángela Gonzalez Carreño per ser un cas dels més punyent de violència institucional i per les terribles conseqüències, per duració de la violència al llarg del temps, per la manca de diligència deguda de les administracions implicades i per la conceptualització de la violència institucional i vicaria.
Va ser la primera sentència emesa per la CEDAW contra l'Estat Espanyol on es determinà que aquest país havia vulnerat els drets de l'Ángela i la seva filla assassinada, Andrea, per manca de diligència deguda.
Durant onze anys Ángela va estar patint violència masclista per part dels seu marit Felipe Rascón.
El 3 de setembre de 1999 Felipe Rascón va posar un ganivet a la panxa de l'Ángela davant la mirada de la seva filla de tres anys, i l'Ángela va decidir escapar amb la seva filla.
El 24 d'abril del 2003 Rascón va matar a la filla i es a suicidar després.
En els darrers anys, l'Ángela havia interposat 47 denúncies contra ell a diferents jutjats i comissaries, sol·licitava reiteradament ordres de protecció i allunyament per ella i la seva filla.
Només una, el 24 d'abrl del 2000, es va fer efectiva però Rascón la va recórrer i el jutjat la va deixar sense efecte la protecció.
Ángela va recórrer la decisió judicial eludint l'interés superior del menor, però el 17 de juny el jutjat va ratificar la sentència a favor del pare perquè es creia que impedia el règim de visites i podia perjudicar les relacions paterno-filials.
Les visites es supervisaven des d'un centre de serveis socials, Ángela portava a la filla i el pare la recollia però aquell dia a la hora acordada no va aparèixer. Hores més tard la Guardia Civil descobría el cossos de la filla assessinada i el pare que s'havia suicidat després de matar a la filla.
De res havien servit els informes de serveis socials on s'alertava de les conductes agressives i on es describia que la nena no volia estar amb el seu pare i que les visites eren perjudicials per la menor.
La Sra. González Carreño va presesentar el seu cas davant de la CEDAW alegant que les accions de les autoritats policials, administratives i judicials constituien una violació del dret de la seva filla i seu a ser protegides per motius de gènere.
Al 2014, el Comitè CEDAW va concloure que l'Estat espanyol havia violat els seus drets humans en virtut de la Convenció sobre la eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona.
Entre altres coses, la CEDAW va recomenar a Espanya que pagués una indemnització a la Sra. González Carreño i que adoptés mesures perquè els actes de violència masclista en el passat es tinguessin en compte al determinar els drets de custodia i visita dels infants en el futur.
La Sra. Gonzalez Carreño es va veure obligada a portar el cas als tribunals espanyols per fer complir la recomanació del Comitè, fins arribar al Tribuna Suprem. Aquest va reconèixer la violació dels seus drets per part de l'Estat espanyol, ordenant al govern el pagament de 600.000 euros en concepte d'indemnització pels danys morals patits.
Referències[modifica]
- ↑ «misogínia | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Bodelón, Encarna «Violencia institucional y violencia de género». Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 48, 22-01-2015, pàg. 131–155. DOI: 10.30827/acfs.v48i0.2783. ISSN: 2530-3716.
- ↑ Gimeno, Beatriz. Misoginia judicial: la guerra jurídica contra el feminismo. Madrid: Catarata, 2022, p. 23-24. ISBN 978-84-1352-436-8.
- ↑ «La Justicia da la razón a la Diputación de Bizkaia que retiró a una madre la custodia de su hija de cinco años por un falso 'síndrome de alienación parental'».
- ↑ Gimeno, Beatriz. Misoginia Judicial. La guerra jurídica contra el feminismo.. ISBN 978-84-1352-436-8.
- ↑ «Un estudio detalla cómo el sistema judicial castiga a las madres que denuncian abusos sexuales a sus hijos.».
- ↑ «Violencia institucional contra las madres y la infancia.».
- ↑ «Sentencia del Supremo sobre La Manada: “El silencio de la víctima solo se puede interpretar como una negativa”» (en local). [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «[https://www.elsaltodiario.com/abusos-infancia/violencia-sexual-infancia-dentro-casa-hablan-victimas Violencia sexual contra la infancia dentro de casa: hablan las víctimas Uno de cada cinco niños y niñas sufren agresiones sexuales en la infancia. El 40% de los agresores pertenecen al entorno familiar. Blanca, Nerea y Paloma ponen voz a las cifras.]».
- ↑ «Ojos que no quieren ver» (en castellà), 20-09-2017. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Cada tres horas se denuncia un abuso sexual hacia un menor en España, pero el 70% de los casos nunca llega a juicio», 11-06-2019. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Un juzgado arranca dos niños a su madre para dárselos al padre denunciado por malos tratos».
- ↑ «Síndrome de alienación parental (SAP)».
- ↑ «Resistencias a la aplicación de la Ley integral : el supuesto SAP y su proyección en la resoluciones judiciales».
- ↑ «La ONU advierte de que el SAP se usa en todo el mundo para encubrir la violencia de género y los abusos sexuales a menores», 16-05-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «El Gobierno, dividido a la hora de reconocer la violencia institucional contra las mujeres en el sistema de Justicia».
- ↑ «La magistratura española y el Opus Dei».
- ↑ «El juez Santiago Vidal: "Un tercio del colectivo judicial es del Opus Dei"».
- ↑ «Las alianzas entre los neocón, la Iglesia y Vox para agitar los consensos que consiguió el feminismo».
- ↑ «La justicia suiza respalda a una mujer que se exilió para proteger a sus hijos tras no ser oída en España».
- ↑ «El grito de auxilio de Irune Costumero y de su hija contra la aplicación del SAP».
- ↑ «[https://www.pikaramagazine.com/2021/05/mama-esta-castigada-comunicado-oficial-tras-la-sentencia-contra-sara/ Mamá está castigada: comunicado oficial tras la sentencia contra Sara La sentencia que sustrae a Sara a sus hijas y la condena a cárcel y a indemnizar a su expareja no tiene en cuenta que el Servicio de Salud extremeño interpuso varias demandas por malos tratos a la madre y abuso sexual a una de las hijas, entre otras cosas.]».
- ↑ «Hubo otra Manada en Pontevedra».
- ↑ Bergalli i Bodelón, Roberto i Encarna La cuestión de las mujeres y el derecho penal simbólico.
- ↑ Curtin, Esther Ballesteros, Joe. «Caterina Canyelles, antropóloga: "Los agresores no son enfermos, sino una parte sana de una sociedad machista"» (en castellà), 01-06-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «El TC estudia un recurso de amparo que pide revisar cómo se aplican las leyes a las víctimas de violencia machista», 26-01-2022. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ canyelles gamundi, caterina. MACHISMO Y CULTURA JURÍDICA UNA ETNOGRAFÍA DE LOS JUZGADOS DE VIOLENCIA DE GÉNERO (en castellana). ISBN 978-84-17870-31-7.
- ↑ «[https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/196389/cefd_a2014n30iSPA.pdf Noelia Igareda González y Marta Cruells López. Críticas al derecho y el sujeto “mujeres” y propuestas desde la jurisprudencia feminista]».
- ↑ «Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual.».
- ↑ «A qué se refiere (y por qué es injusto) el concepto de “víctima ideal” en casos de violación».