Vés al contingut

Usuari:139.47.22.50

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Jornada Deportiva: periódico ilustrado de crítica e información[modifica]

La Jornada Deportiva: periódico ilustrado de crítica e información va ser una publicació esportiva en castellà de la ciutat de Barcelona nascuda el 10 d'octubre de l'any 1921 editada per l'editorial Millà.

La Jornada Deportiva: periódico ilustrado de crítica e información
Tipus setmanari
Fitxa
Llengua Castellà
Data de publicació 1921
Data de dissolució 1925
Publicat a Barcelona
Estat Espanya
Dades i xifres
Periodicitat setmanal/bisetmanal
Gènere Esports
Editorial Millà


Història[modifica]

Origen i fundació[modifica]

Va néixer el 10 d’octubre del 1921, com a setmanari, ja que més tard, concretament l’any al gener de l’any 1923, passarien a publicar-se dos

números cada setmana, dilluns i divendres, convertint-se així en una publicació amb una periodicitat bisetmanal.

El nombre de pàgines variava entre les 12 i la vintena, amb algunes edicions especials que podien arribar a les 50 pàgines. El preu oscil·lava entre

els 20 i 50 cèntims de pesseta. Es van publicar 252 números sobre temes esportius que eren d’actualitat durant aquella època.


Història i evolució[modifica]

Va ser un setmanari que també va néixer amb una clara vocació gràfica, tal com indica el seu subtítol “Periódico ilustrado de crítica e información”, i

la fotografia a tota portada que tant l’ha caracteritzat al llarg de la seva història. Va ser un dels mitjans esportius que va marcar la tendència

modernitzada de la premsa als inicis de la dècada dels anys 20 del segle passat, tant pel que fa al contingut estilístic com a l’aspecte formal. Va ser

dirigit per Josep Torrens fins el 1923, i comptà amb Frederic Borràs a càrrec de la direcció artística. Tal com s’explica al primer número publicat,

l’objectiu principal era “que pueda resistir la comparación europea”. Seguint la línia enunciada al subtítol del mateix, es van publicar articles de

Josep Antoni Trabal sobre l’organització de l’esport nacional i sobre la marxa de la Confederación Deportiva de Cataluña.

La Jornada Deportiva volia ser líder tant de la premsa esportiva catalana, com de la premsa espanyola, i per aquest motiu va publicar una gran

quantitat d’imatges gràfiques, notes d’humor, reportatges monogràfics sobre actualitat i notícies candents, sense abandonar la crònica moralista i

reivindicativa sobre la missió local de l’esport, aquestes sempre signades per un dels seus màxims impulsors, Josep Antoni Trabal.

Aquesta publicació va representar una important renovació periodística, amb una curada presentació gràfica, Gaspar va ser periodista gràfic del

periòdic, una important part doctrinal, obra de Trabal, i un tractament modern de les informacions. A la salutació inicial es posa en manifest que el

programa del periòdic queda recollit en dues reivindicacions essencials:

...creación de órganos superiores de gobierno que regulen y den homogeneidad a la actuación de los Clubs y Federaciones para hacerla eficaz; consecución rápida de aquel apoyo indispensable que el Estado, la Diputación de la Mancomunidad y el Municipio deben conceder a quienes aspiran a ser fuertes y osados para que la raza lo sea y pueda imponer sus designios en vez de sujetarse por impotencia a los designios ajenos.

...No apartándonos de esta línea y ciñéndonos a este contenido, nuestro programa abarca, como es lógico, cuanto tienda a educar el espíritu de masas deportivas, recordándoles siempre aquellos principios morales sin los cuales el deporte fuera algo despreciable propio solamente de brutos u ociosos.

No queremos contribuir al predominio del músculo sobre el cerebro. Aspiramos sólo a conseguir que el líquido no rebase el vaso, que la inteligencia tenga el órgano material apto para ejecutar sus concepciones, que la salud del cuerpo sea garantía del equilibrio del espíritu; queremos, en fin, que no subsista el falso perjuicio de que una inteligencia poderosa no pueda alojarse más que en un cuerpo mísero y que un hombre de recia contextura física deba ser forzosamente un grosero y un imbécil.

Les dobles pàgines es reservaven gairebé des del primer número a un esdeveniment concret, del qual s’informava amb fotografies acompanyades

de petits textos, diferenciant-se així de la resta de la publicació on dominaven els articles. Aquesta concepció evolucionaria cap a una presència

més important de la imatge, i a partir de l’any 1922, les pàgines centrals es titularien “notas gráficas”, ja que eren el recull de la jornada esportiva

del diumenge, bastit a base de fotografies de diversos esports.

A partir de l’any 1923, es va passar a publicar dues o tres vegades per setmana, amb edicions suplementàries segons els esdeveniments, i el 6 de

novembre del mateix any es va iniciar una segona època de La Jornada Deportiva, en el qual es va convertir en un diari i adoptà com a subtítol

Diario Nacional de sports. Durant aquesta època va estar dirigit pel periodista Isidre Corbinos. L’experiència com a diari, amb suplement gràfic

setmanal inclòs, però, a causa de l’estructura financera, no es va consolidar com a diari i va tornar al format setmanal.


Final i desaparició[modifica]

La dissolució del setmanari va tenir lloc el 24 de febrer de l’any 1925, essent aquesta el número 225 i l’últim d’aquest projecte. Pel que fa al motiu o motius pels quals el setmanari va desaparèixer, mai s’han definit quedat clars.


Redacció[modifica]

Relació de directors[modifica]

Josep Torrens va ser el director del setmanari fins a l’any 1923, any en què va ser substituït pel periodista Isidre Corbinos, fins a l’any de la dissolució del mateix, l’any 1925.

Relació de col·laboradors principals[modifica]

Mentre Josep Torrens estava sota el càrrec de director, va comptar amb redactors com ara Josep Antoni Trabal, qui va ser l’ànima del periòdic i el redactor en cap, Isidre Corbinos, José Luís Lasplazas, M. Cabeza (o amb el pseudònim d’Spectator), Juan Deportista, Rossend Calvet, o bé amb els fotògrafs més importants del període, com ara Domínguez, Josep Maria Co de Triola, Josep Gaspar, Ramon Claret, Escuder, Colomé, Maymó, Joan Bert, Gabriel Casas o Joan Rovira.


Principals referències[modifica]

Imatge d'una portada significativa[modifica]

El setmanari no va tenir cap portada significativa que tingués més importància que les demés, però, encara així, es poden considerar significatives la portada del primer número i de l’últim.


Informació sobre si està digitalitzada amb enllaç[modifica]

Els 252 números que el setmanari va publicar es poden trobar amb total accessibilitat i en format PDF o en format JPEG a la pàgina web de l’ARCA: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=588&anyo=1921


Bibliografia i webgrafia[modifica]

Sainz de Baranda, Clara. (2013). Orígenes de la prensa diaria deportiva: el Mundo Deportivo, Materiales para la Historia del Deporte, No 11 (2013), 1-21.

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2062

http://www.reportersgrafics.net/ca/publicacions/la-jornada-deportiva

https://www.bnc.cat/digital/arca/titols/jornadadeportival.htm

https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:2cyhKeXlEOgJ:https://www.upo.es/revistas/index.php/materiales_historia_deporte/article/view/788/648+&cd=5&hl=ca&ct=clnk&gl=es&client=safari

https://www.fotografiacatalunya.cat/es/blog/els-inicis-de-la-fotografia-esportiva-a-la-premsa-catalana