Usuari:77.225.90.194/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de 77.225.90.194. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Agustí Casas Vinyas Agustí Casas Vinyas, Sant Feliu de Guíxols, 1808 – Lausane, -Suissa 1941) fou un industrial surer i historiador. Va estudiar als Escolapis de Barcelona i posteriorment va marxar a Brusel.les, on va estudiar mecànica aplicada durant dos anys. Desprès marxà a residir a Dresden on va aprendre la llengua alemanya i desprès d’una estada a Itàlia va tornar a Sant Feliu de Guíxols on es va fer càrrec de la gerència de l’empresa familiar, de la qual va dirigir durant uns anys les sucursals de Portugal. El 1893 va ser nomenat delegat comercial del Baix Empordà a l’Assemblea de la Unió Catalanista i la seva línea de pensament polític estava relacionada amb el catalanisme conservador d’aquela época. Va ser membre fundador del Centre Català de Sant Feliu i va col.laborar estretament amb el setmanari local LLevor, on hi va escriure diversos articles de caire històric, literari i sobre arqueologia. Gran amant de les lletres i les artcs, va publicar un llibre de records sobre els seus viatges per Itàlia i que va titular Coses d’Itàlia. Fou Casas qui va donar a conéixer el dolmen de la cova d’en Daina a la població de Romanyà de la Selva, al cor de la serralada de les Gavarres. El 1906, juntament amb dos compatriotes guixolencs, Josep Palahí i Marià Vinyas, es va exiliar a Perpinyà, desprès d’haver patit un rigurós consell de guerra per delicte d’impremta al donar suport pel triomf dels catalanistes en les eleccions municipals de finals de 1905. Amb la llei d’amnistia general, van tornar a Sant Feliu a principis de 1907. Va ser membre del jurat dels Jocs Florals de Barcelona (1913) i de Girona (1914) i va participar activament en la elaboració del Diccionari General de la LLengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. També ver ser Delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en català i del Centre Excursionista de Catalunya i va ser el principal promotor del Concurs Lexicogràfic de la Industria Surera. Casas es va exiliar a Lausane, Suïssa, on va morir el 1941 a l’edat de 73 anys.