Usuari:88.25.90.8/proves/Didac Bertran Vallvé

Didac Bertran Vallvé és un periodista que va néixer a Tarragona el 17 d'agost de 1950, en el si d'una família obrera. Va estudiar la primària al col·legi Jaume I (ubicat davant l'antic escorxador en els terrenys que ara ocupa l'inoperant pakuing intel·ligent) i va cursar el batxillerat elemental de Lletres a l'Institut Antoni Martí i Franquès, quan ocupava l'antic convent de Sant Francesc a la Rambla Vella. El batxillerat superior y el Preu els va fer com a alumne lliure mentre treballava al desaparegut Banc Mercantil de Tarragona, ocupació que va deixar en traslladar-se a València per fer el servei militar, del qual fou rebutjat per un problema d'oïda. Fou aleshores quan va iniciar els seus estudis superiors, alternant amb col·laboracions a les emissores Ràdio Tarragona, Cadena COPE (Reus i València) y amb els diaris Levante (València), Diario Español (Tarragona) y El Alcázar (Madrid), ini ciant la seva llarga sèrie de pseudònims.

Va obtenir els títols de Periodista, de Tècnic Superior en Radiodifussió i Televisió, i els de diplomat en Ciències Criminològiques, Grafopsicologia, Selecció de Personal, per les Universitats Literària, de València, i Complutense, de Madrid. També és diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'any 1983 va posar en marxa, junt amb el vilanoví Gerard Oliver Fresno, l'emissora Radio Reloj-Tarragona, de Cadena Catalana, de la que seria sotsdirector. En produir-se el canvi de titularitat de la cadena, que esdevindria Onda Cero-Tarragona, fou designat director, càrrec que va deixar el 1991 per a dedicar-se a la Selecció de Personal, fins que el 1994 va passar a formar part de la Delegació Diocesana per als Mitjans de Comunicació Social de l'Arquebisbat de Tarragona, fent-se càrrec de la secció de Ràdio. L'any 1997 va ser nomenat Delegat Diocesà, càrrec que va canviar de denominació el 2005 per a esdevenir Cap del Departamemt Diocesà per als Mitjans de Comunicació Social, al servei dels arquebisbes Ramon Torrella Cascante, LLuís Martínez Sistach i Jaume Pujol Balcells. En aquesta funció va impulsar la remodelació de la revista diocesana Església de Tarragona i va haver de conduir la transformació del veterà Full Parroquial en el Full Dominical, en separar-se Tarragona de l'edició que es realitzava conjuntament amb les diòcesis de Vic i de Solsona. Del 2006 al 2011 va ser Director del Secretariat Interdiocesà per als Mitjans de Comunicació Social de les Diòcesis. Cal recordar que, durant aquesta etapa -l'any 2005-, la Conferència Episcopal Tarraconense va ser la primera del món en cobrir una visita "ad limina"

El 1990 l'Ajuntament de Tarragona li va encarregar el discurs en homenatge als tarragonins guardonats aquell any amb la Creu de Sant Jordi (Mons. Josep Pont i Gol, arquebisbe emèrit de Tarragona; Mn. Pere Batlle Huguet, canonge i arqueòleg; Olga Xirinachs Díaz, poetessa; Artur Bladé Desumvila, escriptor; i Josep Maria Tarrasa Alvira, radiofonista, creador de l'inoblidable personatge infantil "Maginet Pelacanyes". L'any següent (1991) el Consistori tarragoní també li va encomanar la represa de la Crònica de Sant Magí, que feia uns dotze anys que no es feia. Com a radiofonista té el récord absolut de retransmissions de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant tarragoní, esdeveniment que ha radiat des del 1973 fins el 2013, amb l'excepció del 1993 i 2007 a causa de la pluja i el 2012 per malaltia. Com a periodista té igualment el récord de la sàrie més llarga a tota pàgina ("La Justicia en Tarragona a través de los siglos", 52 capítols a Diario Español, l'any ...).