Usuari:Aibra97/proves

EDUCACIÓ EN MEDI OBERT

Quan parlem d'educació en medi obert, no hi ha una definició clara de què és, ja que medi obert s'entén amb matisos diferents segons qui utilitzi el terme.

Hi ha dos significats acceptats:

- El medi com a element en el qual viuen o es mouen persones, animals i/o coses.

- Conjunt de circumstàncies culturals, econòmiques i socials en què viu una persona o grup humà.

El concepte de medi obert en educació social és sovint ambigu, o assumeix accepcions polivalents en els seus continguts segons la procedència i els interessos de les diverses iniciatives i projectes que I 'utilitzen. Un dels motius que poden explicar la falta de claredat pot venir tant del seu origen interdisciplinari com de la dinàmica canviant que manté el context d'intervenció on actua.

El medi obert des de la vessant de protecció, va néixer com a fruït de tot un seguit d'experiències educatives concretes que volien complementar o, fins i tot, ser alternatives a les tradicionals intervencions com l'educació formal. El seu caràcter extraordinari va fer que, sovint, fos un camp d 'experimentació i naixement de continus projectes, que volien respondre a intuïcions, resoldre necessitats i problemes de diversos col·lectius. D'aquesta manera varen quedar definits molt abans els programes en medi obert que la seva fonamentació teòrica com a espai pedagògic.

Jordi Mena Castany (1999: 142-143) defineix el medi obert a partir del seu estudi a l'entorn dels educadors de medi obert d'atenció primària, com "els espais que permeten una concurrència voluntària, una lliure circulació, una freqüència no obligada, en els que l'assistència no implica necessàriament compromís i es possibilita un flux diversificat. Es tracta de llocs viscuts, generalment, amb naturalitat per la població que els utilitza. No existeix un cos de regles i normes totalment formalitzat".

El context d'intervenció del medi obert es configura com un espai difícilment limitat, perquè tota realitat propera a les vivències dels infants i adolescents, és un espai susceptible de ser utilitzat per a l'acció educativa.

Hi ha estudis europeus com el de Wolfersdart (1989), constaten la necessitat de desinstitucionalitzar els menors dels recursos residencials, i a la vegada, una convivència de la reinserció en la pròpia comunitat fent un treball en l'entorn immediat.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Durant anys aquest concepte feia referència  als infants que eren separats del seu medi "natural", és a dir, la institucionalització. Es considerava que pel bé de l'ordre social s'havien de tancar els casos patològics, amb l'argument que es feia pel seu propi bé, i per una altra banda, en relació a la caritat cristiana, s'havia de protegir als desfavorits.

A partir de la dècada de 1960 les coses canvien, es produeixen nous plantejaments a causa d'un seguit de successos socials, econòmics i polítics.

Dins d'aquest marc apareix la idea que la institucionalització ofereix riscos per a la personalitat del subjecte i limita el seu potencial, el seu desenvolupament social, el tipus de relacions que es poden establir, dificultant també les possibilitats de gestió de la seva llibertat individual.

És en aquest moment quan es parla de medi obert. Apareix la necessitat de que alguns grups i associacions facin un apropament real als infants, es pretenia educar a l'infant dins el seu medi, acompanyant-lo en la seva vida quotidiana per tal de resoldre els problemes i superar les dificultats allà on es trobaven.

Hi ha una definició bastant consensuada, que fa servir des de l'any 1992 l'Ajuntament de Barcelona en un document de l'Àrea d'Afers Socials i Joventut: s'entén medi obert com "els llocs d'utilització pública (carrer, places, bars...) i els equipaments públics i/o privats d'entitats cíviques i d'institucions (escoles, centres cívics, centres infantils, clubs esportius...)".

UNA PROPOSTA DE CONCEPTE DE MEDI OBERT

Entenem el medi com l'espai on ens movem, és el lloc de circulació dels subjectes. Allò que ens permetrà determinar si un medi és més obert o més tancat, seran els límits que hi posem, les accions que desenvolupem, les metodologies que emprem, el grau de llibertat dels que s'hi mouen, les possibilitats de participació, de presa de decisió, d'autonomia, de responsabilitats individuals... No hi ha una única definició de medi obert.