Usuari:Alomaguals/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Alomaguals. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Miles és el concepte que fa referència al "soldat" o persona que compleix les funcions militars, exerceix les responsabilitats en l'administració de justícia, econòmica així com d'ordenament del territori. Aquest concepte s'utilitzava durant l'Alta Edat Mitjana (primer període de l'Edat Mitjana, que comprèn del segle V al segle XI o XII, segons autors), entorn de l'any 1000.
En els exèrcits de l'Alta Edat Mitjana, les èlits combatien a cavall, prevalent la cavalleria lleugera sobre l'antiga cavalleria passada dels exèrcits romans, però la massa combatent lluitava a peu, amb llança, daga i espasa, i a vegades amb arc i fletxes, protegint-se amb escuts rodons. A partir del segle X el nombre de combatents a cavall va augmentar i la veu "miles", utilitzada per designar el guerrer, va passar a nomenar-se cavaller, el que combatia a cavall, sense que això impliqués la condició de noble.[1]
Altres autors, com Manuel Alejandro Rodríguez de la Peña consideren el concepte miles en relació a la reialesa de l'Alta Edat Mitjana. L'autor fa referència al concepte Miles com l'alfabetització de l'aristocràcia laica anglo-normanda, és a dir, es refereix a aquest concepte per parlar d'un estament de lectors cultivats. La confirmació d'aquesta hipòtesis es troba en la narrativa llatina del període 1050-1125, on es comprova l'adjectivació literària del cavaller (miles).
A partir de l'any 1300 va començar a ser força comú la figura del miles litteratus amb certa cultura literària.Amb tot, fins al 1220 el miles litteratus era encara un cavaller amb cert refinament cultural que no implicava una cultura lliure. Tal com subratlla Clanchy,
un aspirante a caballero en el siglo xiii no se convertía en un gentilhombre por aprender a leer como ocurriría siglos después, sino por su dominio de las artes del combate, equitación, caza, cetrería y ajedrez, además de las leyes, la literatura vernácula de transmi-sión oral y la música. Estas habilidades no se aprendían en los inaccesibles códices latinos sino a través de la conversación, el gesto y la memoria M. T. Clanchy, From Memory to Written Record, p. 247
El concepte de miles, que en molts textos de l'època també apareix com a "prud'homme" (home discret, prudent), apareix com un nou ideal humà a finals del segle XII.[2]
En general, l'evolució d'aquests miles (de molta importància en la seva època), incrementa en proporció als castells.
De mica en mica, a partir del segle XI, el concepte de Miles, es va substituint pel mot chevalier, entès com a guerrer, i de forma més concreta, guerrer a cavall.
Actualment, hi ha una institució religiosa que porta per nom el concepte Miles[3]; Miles Christi, catòlica, fundada el 1984 per Robert Juan Yannuzzi a Argentina.
- ↑ Riu, Manuel. La Alta Edad Media: del siglo V al siglo XII. Esplugues de Llobregat: Montesinos, 1989, p. 129. ISBN 85859-86-3 [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Rodríguez de la peña, Manuel Alejandro. El rey como miles litteratus. Los clérigos áulicos, la cultura escrita y la clericalización de la Realeza feudal en el siglo XII, 2013, p. 32-33 [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Miles Christi, Miles Christi. «Miles Christi». Miles Christi. [Consulta: 2 març 2017].