Usuari:Ana Satchi/proves4

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ruth Ellis[modifica]

Ruth Ellis (activista) (23 de juliol de 1899 - 5 d'octubre de 2000) va ser una activista LGBT d'Estats Units. La seva vida està recollida en el documental Living With Pride: Ruth C. Ellis @ 100 dirigida per Yvonne Welbon.[1].El documental es va projectar a festivals de tot el món i van guanyar el premi del públic al millor documental en el San Francisco International Gay and Lesbian Film Festival al 1999.

Biografia[modifica]

Ellis va néixer a Springfield, Illinois, el 23 de juliol de 1899, filla de Charlie Ellis i Carrie Farro Ellis. Era la més jove de quatre fills i la única noia. Els seus pares van néixer durant els últims anys de l'esclavitud a Tennessee. La mare va morir quan Ellis tenia 10 anys. Ellis va reconèixer públicament el seu lesbianisme cap al 1915 i es va graduar a l'escola d'educació secundària de Springfield al 1919, en una època en què menys del 7% dels afroamericans acabaven l'educació secundària.

En la dècada de 1920 va conèixer la única dona amb la que va conviure, Ceciline Babe Franklin. Es van traslladar juntes a Detroit, Míchigan, al 1937, on es va convertir en la primera dona en ser propietària d'una impremta a la ciutat. Es va guanyar la vida imprimint paper per a cartes, pamflets i cartells des de casa seva.

La casa d'Ellis i Franklin era coneguda dins de la comunitat afroamericana com el «punt gay». Era un dels llocs principals per a festes de gais i lesbianes, i servia de refugi per a gais i lesbianes afroamericans. Encara que Ellis i Franklin van acabar separant-se, van estar juntes durant 30 anys. Franklin va morir el 1973.[2]

Al llarg de la seva vida, Ellis va lluitar tant pels drets de gais i lesbianes, com pels drets dels afroamericans. Va morir mentre dormia a casa el 5 d'octubre de 2000 a l'edat de 101 anys.

El Centre Ruth Ellis[modifica]

El Ruth Ellis Center que pretén homenatjar la vida i la tasca de Ruth Ellis i és una de les quatre agències als Estats Units dedicades als joves LGBT sense llar. Entre els seus serveis hi ha un centre d'acollida, un programa d'informació al carrer, un programa d'allotjament provisional i un refugi d'emergència.

Tributs[modifica]

El 2013, va ser incorporada al Legacy Walk, una exhibició pública a l'aire lliure que celebra la història i les persones LGBT. [3]

Referències[modifica]

  1. «Sisters in the Life!». Yvonne Welbon, 02-04-2006. [Consulta: 8 gener 2018].
  2. Kathleen Wilkinson (9 de octubre de 2000). «Ruth Ellis». Curve Magazine. Consultat el 8 de gener de 2018.
  3. «2012 INDUCTEES». Victor Salvo // The Legacy Project.