Usuari:Annahurtado05/proves

El Retaule de la Puríssima Concepció és una obra realitzada per Nicolau Falcó, un pintor tardogótic actiu a Valencia entre els anys 1493-1530, aquest es va encarregar de la labor pictórica que abasta els anys entre el 1507 i el 1515, mentre que el treball de talla e imatgeria va córrer a carrec de la familia Forment durant els anys 1500 i 1503.

Localització[editar código · editar]

Aquest retaule es troba actualment exposat en una sala del museu de Belles Arts a Valencia, pero es procedent de la Capilla de la Inmaculada del Convent de la Puritat, també situat a Valencia. Va ser patrocinat per la abadessa sor Damiata de Montpalau.

Anàlisi estilistic[editar código · editar]

En primer lloc, situem el treball pictóric atribuit a Nicolau Falcó; Nicolau Falcó va ser un reconegut pintor valencià, a qui se li adscriu correctament una sèrie d’obres entre les que es troba aquesta, el Retaule de la Purisima Concepció o també conegut com Retaule de la Puritat, entre altres, com poden ser La Verge de la Sapiencia. Les dates entre les que Falcó va tindre activitat pictòrica varen ser entre 1493 i 1530, any en el que mor.

Nicolau Falcó va iniciar la seua formació al taller del seu sogre, Pere Cabanes, altre pintor valencià que va difondre l’estil cuatrecentista italià, al taller es aon Falcó va entrar en contacte amb altres membres de la família, cas de Antoni Cabanes. A este influencies se li afegiria la evident de Paolo da San Leocadio. És a dir, Nicolau Falcó evoluciona des de els darrers epígons del goticisme tardà fins la plena assumpció de la nova estètica del quatre-cents italià.

Tornant a la obra principal, el retaule está realitzat en oli sobre taula i les seues mesures son de 584 x 374 cm.

El tema central era la Verge i la seua infància; En quatre grans taules Nicolau va representar a dalt, a l’esquerra, el Naixement de la Verge i en la part inferior a Sant Joaquín, mentre que en la part dreta es varen ubicar la Presentació de la Verge en el Temple, ocupant l’espai de dalt, i a Santa Ana ocupant la part de baix.

En el guardapols i els entrecarrers es representen a profetes, reis i sants vinculats al tema de Mariano i al debat inmaculista. Finalment a la predel·la trobem els demés treballs pictòrics, en una mesura menor a la resta, es troben representats els temes que narren els esdeveniments més importants de la vida de Jesús. En primer lloc trobem l’Anunciació, on se li anuncia a Maria la concepció del Fill de Déu, posteriorment trobem el Naixement, on es narra, com diu la propia paraula, el Naixement de Jesús, també trobem la Epifanía, on Jesus rep la visita dels Mags que varen arribar de Orient; en l’altre costat situem la Resurrecció, en la cual Jesús ressuscita, i posteriorment en la Ascensió, torna a pujar al cel; finalment el últim tema representat es el Pentecostes, es defineix la festa cristiana del cinquantè dia del temps pasqual. Es tracta d'una festivitat que posa terme a aquest temps litúrgic i que configura la culminació solemne de la mateixa Pasqua, el seu colofó ​​i el seu coronament.

Sor Damiata de Montpalau va encarregar el treball de imatgeria, escultura i talla al escultor Pablo Forment i els seus fills, Onofre i Damián, els tres varen rebre la seua formació escultórica, de carácter goticista, al taller Forment, un dels més acreditats a València a principis del segle XVI.  

Encara que el somni de la abadesa Damiata i les consecuencies que tindria en la época, a més de la complacencia en el retaule major del convent, son motiu suficient per a comprendre el encarrec, se ha de valorar la trajectòria dels Forment en la confecció del retaule major de la Seo de Saragossa, i el seu significat sagrari expositor que es repeteix en aquest retaule.

La figura de la Verge Xiqueta originariament sembla que s'elevava sobre una peanya celestial, i segons Carmen Morte Garcia, experta en l'obra dels Forment, la talla no correspon a la tipologia de damian forment. Morte subratlla, d'una banda, l'exemple primerenc d'aquesta Verge Xiqueta, que és prematura per al 1500, i d'altra banda, el distanciament que presenta amb la talla mariana de la col·legiata de Gandia, que està actualment desapareguda, discutiblement atribuïda al taller de Forment.

Caldria valorar la importància del misteri concepcionista al territori valencià des de primeres dates, i l'existència de gravats de fusta sobre els goigs de la Verge i en honor a la Immaculada. Aquests eren coneguts a l'època i de fàcil distribució i, per tant, possible model de referència que la feligresia reconeixeria amb més rapidesa que una nova tipologia.

En la part escultòrica trobem a Tabernacle de serafins, a  àngels i a les eixutes es troben els atributs dels Evangelistes; Sant Jeroni; Sant Bernat Santa Isabel, reina d'Hongria; Sant Bonaventura; Sant Gregori Magne; Sant Agustí;Sant BeI·nardí; i  per últim Sant Francesc.

Aproximació al significat[editar código · editar]

El significat real del retaule es la vida de la Verge i la seua infancia, com podem veure representada en la escultura dels Forment.

El paral·lel entre l'obra de talla i la pictòrica al retaule de la Puritat, mereix que se li consagren algunes paraules. La traça, l'estructura arquitectònica de l'altar, correspon als monuments anàlegs produïts per l’art ogival valencià a finals del segle XV.

El retaule pintat per Nicolau no ha arribat sencer als nostres dies. La composició reproduïda a la taula s'acomoda a la tradició d'obres anàlogues del segle XV.

Totes les pintures són al·lusives a la Verge i al Patriarcat, simbolitzant les imatges escultòriques als doctors i sants fundadors que més es van distingir en la glorificació de la Immaculada Concepció de Maria.