SÍNDROME DE L'ULL DE GAT[modifica]

La síndrome dels ulls de gat (CES), també conegut com a síndrome de Schmid-Fraccaro, és un trastorn genètic o malformació congènita molt anormal produïda per una anomalia cromosòmica que sol aparèixer al néixer. Es caracteritza per l'existència de 3 (trisomia) o 4 (tetrasomia) còpies d'un fragment del cromosoma 22 (en una cèl·lula normal existeixen 2 còpies de cada un dels cromosomes). Això provoca una sèrie d'anomalies en el desenvolupament de l'embrió. El seu nom característic és causat per l'existència de un coloboma ocular que dóna lloc a una semblança amb els ulls dels felins. En altres paraules, és un defecte hereditari, present des del naixement, de l'iris de l'ull que es descriu com un orifici o fissura. En termes generals, el risc de recurrència entre germans oscil·la entre l'1% i el 3% i entre fills i pares afectats entre el 4% i el 10%.

Història[modifica]

Les primeres anomalies coincidents amb les del síndrome dels ulls de gat (CES) van ser catalogades per primera vegada l’any 1899. Més tard, al 1965, Schachenmann i altres científics van informar d'un petit cromosoma addicional en diversos pacients amb combinació d'iris de coloboma i atrèsia anal. Diversos mesos abans, Lejeune va publicar l'article sobre una altra malaltia cromosòmica, que va anomenar "síndrome del crit del gat". Consegüentment, Schmid i Fraccaro (coautors de la publicació original de Schachemann) van utilitzar el terme síndrome d'ull de gat per a descriure el trastorn descobert. Més tard, es va fer evident que el coloboma no és un símptoma que estigui sempre present en els pacients que pateixen d'aquest trastorn genètic, ni la manifestació més freqüent del trastorn. Tanmateix, el terme "ull de gat" encara s'utilitza per a la designació d'aquesta condició. De vegades "Schmid-Fraccaro" es pot utilitzar com a sinònim.

Per descomptat, a la dècada de 1960-1970 la naturalesa del cromosoma addicional no podia ser identificat amb precisió. No va ser fins a l'aparició de mètodes citogenètics més sofisticats a la dècada de 1980, que van permetre reconèixer que el cromosoma addicional

en pacients amb aquest trastorn es tracta del cromosoma 22.

Causes[modifica]

Els cromosomes es troben al nucli de totes les cèl·lules del cos. Aquests aporten les característiques genètiques de cada individu. Els parells de cromosomes humans es numeren de l’1 al 22, més dos cromosomes X per a les femelles i un 23è parell de cromosomes X i Y desiguals per als homes. Cada cromosoma té un braç curt designat com a "p", un braç llarg identificat per la lletra "q" i una regió reduïda a la qual s'uneixen els dos braços (centròmer). Els cromosomes se subdivideixen en bandes numerades cap a fora del centròmer. Per exemple, el braç curt del cromosoma 22 inclou bandes 22p11.1 a 22p13. En canvi, el braç llarg inclou bandes 22q11.1 a 22q13.

Per tant, els individus amb un cariotip cromosòmic normal tenen dos cromosomes 22, que consisteixen en un braç curt (22p), un braç llarg (22q) i un centròmer. No obstant això, gairebé tots els individus amb CES tenen un cromosoma extra inusual (cromosoma supernumerari). Com s’ha dit anteriorment, el CES es caracteritza per l'existència de 3 (trisomia) o 4 (tetrasomia) còpies d'un fragment del cromosoma 22. A més, en algunes persones, aquest cromosoma addicional pot estar present només en un percentatge determinat de les cèl·lules del cos (mosaïcisme).

L’origen d’aquesta patologia no és coneguda del tot. En la majoria dels casos, l’anomalia cromosòmica sembla sorgir “de novo” o a l’atzar a causa d’un error en la divisió de les cèl·lules reproductores d’un pare (error meiòtic). Per tant, no es deu a cap acció específica que prenguin els pares durant l'embaràs. En un petit percentatge de persones, l’origen serà hereditari. És a dir, un pare transmetrà el cromosoma CES a la seva descendència. És per aquest motiu que és important tenir en compte que les persones amb CES que tenen fills corren un risc substancial de passar el cromosoma anòmal als seus fills.

Símptomes[modifica]

Tot i que els ulls siguin un focus important de la malaltia, aquesta afecta vàries zones del cos com ara les orelles, el cor, la regió anal i els ronyons. Els signes i símptomes són molt variables i cap de les característiques sempre està present en els afectats. Els senyals i símptomes poden inclour

Anomalies a les orelles: La majoria dels casos presenten orelles amb implantació baixa i en un 90% dels pacients trobem la presència de plecs de pell davant de l'orella. A més, l’absència (atrèsia) del conducte auditiu extern tendeix a afectar una orella i pot provocar una deficiència auditiva lleu a causa d’una transmissió inadequada del so des de l’exterior a l’oïda interna (pèrdua auditiva conductiva).
Radiografia que mostra l’absència del radi. [2]
Anomalies dels ulls: Coloboma de la retina (capa que recobreix la part posterior de l'ull que es responsabilitza de la visió) o de la coroide (capa mitjana de l'ull). Això és degut a l’error en tancar una fissura a la part inferior de l’ull durant el desenvolupament primerenc provocant la presència d’una esquerda permanent. Les principals conseqüències són la manca de control de llum que entra a l’ull (iris), mal funcionament dels nervis oculars, etc. No obstant això, un coloboma més extens pot provocar defectes de la visió i / o ceguesa. També es veu present en ulls anormalment petits (microftàlmia) o en altres característiques facials anormals, com els plecs de la parpella (inclinada cap avall).
Atrèsia, estrenyiment o tancament de l'anus: L’obertura anal pot ser inusualment petita o estreta (estenosi anal) o el canal anal pot estar absent (atrèsia anal).
Anomalies genitals: Comunicació anormal entre els genitals i la bufeta urinària afectant el desenvolupament del sistema urinari (Atrèsia biliar).
Anomalies del ronyó: ronyons petits, localització anormal del ronyó (50% dels casos) o absència del ronyó.
Anomalies dels ossos com ara l’absència de l'os de l'avantbraç (ràdio) o la curvatura de la columna vertebral.
Trets típics de la síndrome de l’ull de gat present en més del 10% dels individus afectats. [3]
Subdesenvolupament mental: Dèficit cognitiu o incapacitat intel·lectual (50% dels casos).
Malformació de cor (50% dels casos): Defectes a l'aparell de la vàlvula cardíaca. Dos de les anomalies estructurals del cor en néixer (defectes cardíacs congènits) més freqüents són un "retorn venós pulmonar anòmal total" o "tetralogia de Fallot". En els lactants amb TAPVR, les venes pulmonars retornen de manera incorrecta la sang directament a la cambra superior dreta (aurícula dreta) del cor o a les venes que drenen a l’aurícula dreta. Aquest defecte provoca la decoloració blavosa de la pell i les membranes mucoses a causa del baix oxigen en sang (cianosi), respiració anormalment ràpida (taquipnea), augment de la pressió arterial als pulmons (hipertensió pulmonar), incapacitat del cor per bombar prou sang (insuficiència cardíaca) i / o altres anomalies. Tot i que el TAPVR forma part de només l’1-2% dels defectes cardíacs en nens, és un dels símptomes més freqüents del CES.
Baixa estatura o petit creixement (50% dels casos)
Pèrdua auditiva o sordesa.
Malrotació intestinal (malformació de l'intestí que es troba localitzat en llocs diferents del que és normal)

Mandíbula molt petita (micrognàtia)

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic es fa amb el cariotip (imatge dels cromosomes d'una persona) i amb la tècnica d'hibridació fluorescent in situ (FISH). Aquest pot detectar i localitzar una seqüència d'ADN específica en un cromosoma.

En alguns casos, la síndrome de l'ull de gat es pot diagnosticar abans del naixement. Si s'observen característiques sospitoses en l’ultrasò prenatal (examen en què es fan servir ones sonores d'alta freqüència per crear imatges i analitzar els òrgans i estructures dins del cos), es poden demanar altres proves de seguiment per investigar millor. Algunes de les proves assignades addicionalment són l’amniocentesi (anàlisi d'aigües amniòtiques) o el cordocentesi (l'anàlisi de la sang del cordó umbilical).

Tractament[modifica]

Encara no hi ha cap cura per al CES, de manera que el tractament depèn dels senyals i símptomes de cada cas. Un cop avaluat acuradament pel metge, el pacient és destinat als especialistes necessaris.

Pel que fa al nadó, aquest se’l tracta amb medicaments i se l’adapta al medi ambient. Això es duu a terme mitjançant cirurgies per corregir l’atrèsia anal, anormalitats esquelètiques, defectes genitals, hèrnies, etc. i altres problemes físics amb teràpia física, teràpia ocupacional, teràpia de l'hormona del creixement per a persones amb estatura baixa i educació especial per a persones amb discapacitat intel·lectual. Sessions regulars de massatge i teràpia manual també tenen un efecte positiu en la condició de l'infant.

En aquest cas, el pronòstic de la malaltia es considera satisfactori. No obstant això, donat que la síndrome és sovint acompanyat pel desenvolupament de múltiples defectes, la qualitat y la duració de la vida del pacient no es podrà conèixer fins després d’un examen dut a terme per experts ja sigui en cardiologia, urologia, neurologia, cirurgia, ortopèdia, etc.

Pronòstic[modifica]

L’esperança de vida de les persones amb CES varia molt. Depèn de la gravetat de la malaltia, sobretot si hi ha problemes cardíacs o renals. El tractament dels símptomes individuals en aquests casos pot allargar la vida del pacient.

Algunes persones amb CES presentaran malformacions greus com ara anomalies cardíaques més severes, anomalies de l'anus o dels ronyons, cosa que pot comportar una esperança de vida molt més curta. No obstant això, en la majoria dels casos els afectats tenen un pronòstic bo amb una expectativa de vida normal. La debilitat muscular sol millorar amb el temps.

Freqüència[modifica]

S'estima que la síndrome de l'ull de gat ocorre en 1-2 nens per cada 100,000 recent nascuts. Tenint en compte que a Espanya van néixer 410.583 nens al 2016, això serien 4-8 nens amb CES aquell any. Afecta de forma semblant a dones i homes.

Altres investigacions[modifica]

La base de dades europea Orphanet recopila informació sobre investigacions relacionades amb diagnòstics inusuals, www.orpha.net. (paraules clau: síndrome de l'ull de gat)

Cardiac-associated biliary atresia (CABA): a prognostic subgroup.

Aldeiri B, Giamouris V, Pushparajah K, Miller O, Baker A, Davenport M

Arch Dis Child 2021 Jan;106(1):68-72. Epub 2020 Jul 20 doi: 10.1136/archdischild-2020-319122. PMID: 32690577

Wide clinical variability in cat eye syndrome patients: four non-related patients and three patients from the same family.

Belangero SI, Pacanaro AN, Bellucco FT, Christofolini DM, Kulikowski LD, Guilherme RS, Bortolai A, Dutra AR, Piazzon FB, Cernach MC, Melaragno MI Cytogenet Genome Res 2012;138(1):5-10. Epub 2012 Aug 10 doi: 10.1159/000341570. PMID: 22890013

Inherited mosaicism for the supernumerary marker chromosome in cat eye syndrome: inter- and intra-individual variation and correlation to the phenotype.

Kvarnung M, Lindstrand A, Malmgren H, Thåström A, Jacobson L, Dahl N, Lundin J, Blennow E

Am J Med Genet A 2012 May;158A(5):1111-7. Epub 2012 Apr 11 doi: 10.1002/ajmg.a.35311. PMID: 22495764

Growth hormone deficiency and pituitary malformation in a recurrent Cat-Eye syndrome: a family report.

Jedraszak G, Braun K, Receveur A, Decamp M, Andrieux J, Rabbind Singh A, Copin H, Bremond-Gignac D, Mathieu M, Rochette J, Morin G

Ann Endocrinol (Paris) 2015 Oct;76(5):629-34. Epub 2015 Oct 27 doi: 10.1016/j.ando.2015.02.002. PMID: 26518262

Altres links interessants[modifica]

Cas de CES amb diagnòstic, proves dutes a terme i imatges: https://www.researchgate.net/publication/318166683_Cat_Eye_Syndrome

Mosaicisme heretat del cromosoma marcador supernumerari en la síndrome dels ulls de gat. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22495764/

Webgrafia[modifica]

Bibliografia[modifica]

2020 Elsevier España, S.L.U. Ferreras-Rozman. Medicina Interna, edición XIX, de Ciril Rozman y Francesc Cardellach López. Volumen I
CORTÉS VILLAR, Carlos. (2020) CARDIOLOGÍA, CIRUGÍA CARDÍACA
2020 Elsevier España, S.L.U. Ferreras-Rozman. Medicina Interna, edición XIX, de Ciril Rozman y Francesc Cardellach López. Volumen II
Schachenmann G, Schmid W, Fraccaro M, Mannini A, Tiepolo L et al. Chromosomes in coloboma and anal atresia. Lancet 1965, v. 2, 290.
Schinzel A, Schmid W, Fraccaro M, Tiepolo L, Zuffardi O et al. The “cat eye syndrome: dicentric small marker chromosome probably derived from a No. 22 (tetrasomy 22pter→q11) associated with a characteristic phenotype. Hum Genet 1981, v. 57, 148-158.