Usuari:BQUB14-Agimenez/proves

Els anticossos són immunoglobulines (Ig) produïdes pels limfòcits B i que representen fins un 20% de les proteïnes plasmàtiques. Concretament, es tracta de glicoproteïnes del tipus de les gamma globulines. N’hi ha de cinc tipus diferents perquè és important trobar anticossos en qualsevol situació i en qualsevol part del cos: IgG (són les més abundants, fins un 75% de les immunoglobulines circulants ho són i les trobem com molècules soltes), IgM (són les primeres en produir-se i tenen gran avidesa pels antígens polivalents i solen formar pentàmers), IgA (es troben a la sang i a diferents fluïds orgànics i formen dímers), IgE (es troben als teixits i són poc abundants a la sang) i IgD (es troben a la superfície dels limfòcits B i actuen com a receptors d’antígens específics). L’estructura bàsica de les immunoglobulines està integrada per quatre cadenes polipeptídiques: dues cadenes pesants i dues cadenes lleugeres, que es combinen per formar una molècula tridimensional en forma de Y. Es poden distingir dues regions, la porció variable i la porció constant. Aquest tipus de molècules reaccionen amb els antígens, molècules que el cos detecta com a estranyes i que provoquen la secreció d’anticossos. Cal dir que se sintetitzen anticossos específics per a cada antigen. Els anticossos antinuclears (ANA) són anticossos que ataquen components del nucli de la cèl·lula. En individus normals se sintetitzen anticossos en contra de proteïnes estranyes mentre que alguns individus sintetitzen anticossos en contra d’antígens humans. És a dir que, en general, el sistema immunitari fabrica anticossos per ajudar-nos a lluitar contra una infecció, però els anticossos antinuclears ataquen els teixits del propi cos, específicament els nuclis de les cèl·lules que els formen. Hi ha diversos tipus d’anticossos antinuclears, cadascun dels quals ataca diferents tipus de proteïnes o complexos proteics del nucli. Són els causants de moltes malalties autoimmunitàries, càncer i infeccions, la qual cosa permet utilitzar-los com a indicador per al diagnòstic de les anomenades malalties autoimmunitàries. Els ANA, doncs, són immunoglobulines que reaccionen contra diferents components nuclears i citoplasmàtics. Existeix certa controvèrsia sobre si és correcte anomenar a aquests darrers anticossos antinuclears si ataquen components citoplasmàtics. D’altra banda, la identificació d’antígens reconeguts pels anticossos fou estudiada a partir de la purificació de les proteïnes nuclears mitjançant tècniques d’extracció amb solucions salines. D’aquí va sorgir el nom d’antígens extraïbles del nucli (ENA).