Usuari:Baldfran/proves
Julián Ibáñez (Santander, 1940) és un escriptor espanyol de novel·la negra.
Biografia[modifica]
Quan era nen va ser enviat a un internat-seminari de jesuites a Carrión de los Condes, malgrat ser ateu des de petit i de que els seus pares, que vivian a Madrid, eren mestres del bàndol republicà a la Guerra Civil espanyola.[1]
Estudià Ciències a la Universitat de Valladolid i guió cinematogràfic a l'Escola Oficial de Cinema de Madrid. [2]
Després del estudis va passar 12 anys viatjant per tota Europa, i treballant als oficis més dispars: veremador a França, treballant amb visons a Suècia, recullint patates a Anglaterra, de rentaplats, etc... De tornada a Espanya treballà en cinema com ajudant de direcció i guionista.[1]
Actualment resideix al poble de Argés (Toledo), dedicat a l'escriptura i la pesca.
Carrera literària[modifica]
Les seves obres van començar a publicar-se als anys 80 del segle xx, situant-se com un del renovadors del gènere negre que van sortir en acabar el règim franquista, com Vázquez Montalbán, Madrid, Martín, Fuster, Pérez Merinero o González Ledesma.[3] L'autor es distingeix en aquest grup per ésser el más negre dels autors negres, situant les seves obres en ambients molt sòrdids i marginals, on els personatges no fan res més que sobreviure i a on regna la violència, encara que Ibáñez no s'esplaia en aquesta violència, utilitzant la justa i necessària.[4] Malgrat aquesta foscor, les seves novel·les estàn farcides d'imatges i tenen un fi sentit de l'humor i un ritme trepidant.[5] Segons Paco Camarasa, les seves novel·les són curtes però denses.[4]
L'autor distingeix clarament entre la novel·la deductiva o novel·la enigma (com ell anomena allò que vindria a ser la clàssica novel·la detectivesca) i la novel·la negra.[6] Per Ibáñez, «(...)l'argument és gairebé incompatible amb la novel·la negra»;[7] per això creu que «La novel·la negra són ambients, personatges, situacions, diàlegs, etc... no l'argument (això ho regalem a la novel·la deductiva)».[8]
L'escriptor Paco Gómez Escribano afirma que «(...) no li interessen les trames complicades ni els enigmes sofisticats. A ell només l'interessen els seus personatges i territoris».[9]
Els personatges de les seves novel·les estàn tallats amb cisell, i les protagonitzen diferentes versions del mateix tipus dur i alhora patètic que no es preocupa més que del present. Afirma José Luis Muñoz que són personatges lacònics i descrits amb només unes pinzellades.[10] Aquests personatges (entre els que cal citar a Ferreol, Bellón i Novoa, especialment) són tipus durs de veritat, encara que de vegades s'enamorin o tinguin moments de feblesa, però mai no es deixaran en aquestes circumstàncies. Són gent que està al sistema, però molt més propers a les clavegueres que als despatxos.{{sfn|Camarasa|2016|p=222} Per Carlos Zanón «(...) són tipus solitaris, secs de calers i sentiments, sense passat ni futur ( un per olvidable i l'altre per pur realisme), sense amics ni paraigües social, amistós o familiar».[11]
Los personajes de sus novelas están tallados con cincel, y las protagonizan diferentes versiones del mismo tipo duro y patético que no se preocupa más que del presente. Afirma José Luis Muñoz que son personajes lacónicos y descritos con sólo unas pinceladas.[10] Esos personajes (entre los que hay que citar a Ferreol, Bellón y Novoa, especialmente) son tipos duros de verdad, aunque a veces se enamoren o tengan momentos de flaqueza, pero nunca se dejarán ver en esas circunstancias. Son gente que está en el sistema, pero mucho más cercanos a las alcantarillas que a los despachos.[11] Para Carlos Zanón «(...)son tipos solitarios, secos de pasta y sentimientos, sin pasado ni futuro (uno por olvidable y el otro por puro realismo), sin colegas ni paraguas social, amistoso o familiar.»[12]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «13 negros cortos: Julián Ibáñez» (Petit documental) (en castellà). Breve pieza documental sobre la vida y obra de Julián Ibáñez. RTVE, 1994. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ [[#CITEREF|]].
- ↑ Sánchez Soler, 2011, p. 115, 182-183.
- ↑ 4,0 4,1 Camarasa, 2016, p. 223.
- ↑ Sastre, Santiago «El gran Julián Ibáñez» (en castellà). ABC, 28-11-2019 [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ «Entrevista a Julián Ibáñez» (en castellà). cuadernosdellaberinto.com. Cuadernos del Laberinto, 2014, 2015, 2017. [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ «Entrevista a Julián Ibáñez en Cadena Ser» (en castellà). Youtube, 01-09-2017. [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ Ibáñez, Jokin «Entrevista a Julián Ibáñez» (en castellà). L'H Confidencial. Ajuntament de L'Hospitalet [L'Hospitalet de Llobregat], 2009 [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ Gómez Escribano, Paco. «'Gatas salvajes' - Julián Ibáñez» (en castellà). Propera parada:cultura, 15 d’octubre 2015. [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ Muñoz, José Luis «El viejo muere, la niña vive, de Julián Ibáñez» (en castellà). Tarántula, 05-09-2015 [Consulta: 28 març 2021].
- ↑ Zanón, Carlos. «Vino de corcho» (en castellà). Cuadernps del Laberinto - Fiat Lux. Cuadernos del Laberinto. [Consulta: 28 març 2021].
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "aquema" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "cvc" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "monta" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "confi" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "come" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "congre" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "caste" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "vangu" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
<ref> amb el nom "cube" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.Bibliografia[modifica]
- Camarasa, Paco. Sangre en los estantes (en castellà). Barcelona: Destino, 2016, p. 221-223. ISBN 978-84-233-5165-7 [Consulta: 28 març 2021].
- Langa Pizarro, Mar. Del franquismo a la posmodernidad. La novela española (1975-99). Autores y diccionario de autores (en castellà). Alacant: Universidad de Alicante, 2000. ISBN 8479085363 [Consulta: 28 març 2021].
- Martín Escribà, Àlex; Canal i Artigas, Jordi. Trets per totes bandes. Vol 2. Barcelona: Alrevès, 2021, p. 26. ISBN 978-84-17847-90-6 [Consulta: 28 març 2021].
- Prieto de Paula, Ángel L.; Langa Pizarro, Mar. Manual de literatura española actual: de la transición al tercer milenio (en castellà). Castalia, 2007. ISBN 978-84-974023-6-1 [Consulta: 28 març 2021].
- Sánchez Soler, Mariano. Anatomía del Crimen. Guía de la novela y el cine negros (en castellà). Madrid: Reino de Cordelia, 2011, p. 115, 182-183, 191-192, 197. ISBN 978-84-938913-8-1 [Consulta: 28 març 2021].