Vés al contingut

Usuari:Beatrizrroca12/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Betty Joel[modifica]

Betty Joel (de soltera Mary Stewart Lockhart; 7 de juny de 1894, Hong Kong - 21 de gener de 1985, Hampshire) va ser una disenyadora britànica de mobles, tèxtiles i interiors, activa a Anglaterra des del 1921 fins a 1937. El seu treball va aparèixer en The Studio, la revista il.lustrada de belles artes i arts decoratives, de 1927 a 1937. Es poden veure exemples del seu treball en el Victoria & Albert Museum de Londres i en el Geffry Museum de Londres.

Bibliografia[modifica]

Betty va néixer a Hong Kong (1894). Ella es va educar en el Regne Unit y va tornar a viure a la Xina quan va acabar els seus estudis als 18 anys. Als vint anys, durant la Primera Guerra Mundial, Betty Joel va estudiar a Anglaterra, però, a causa del conflicte, va viure a la ciutat de la Xina de Weihai amb el seu pare James Stewart Lockhart (1858-1937). A la Xina va estudar art oriental sota la tutela de Lockhart, un destacat sinòleg. Allà va coneixer al seu futur marit David Joel (1890-1973), un oficial naval allí i es van casar a Sri Lanka en 1918, quan Betty tenia 24 anys.

En 1921, la parella va iniciar el seu propi negoci Betty Joel Ltd, establert en el taller Token Works. Inicialment, ells van començar amb un taller de mobles que realitzava comandes petites, utilitzant l'experiència dels artesans locals utilitzannt la construcció tradicional.[1]

Trajectòria professional[modifica]

Sense cap formació formal, va iniciar el seu propio negocio Betty Joel Ltd. amb el seu marit David Joel, amb un taller de mobles ubicat a Hayling Island i venent al detall a través de la seva tenda en Londres en 177 Sloane Street (1920-30) i després en 25 Knightsbridge, utilizant l'experiència dels artesans locals i es van especialitzar en les futes tradicionals de construcció de vaixells, amb el roble i la teca. Les seves primeres obres van tenir aspectes que ho van acostar a l'estil neogeorgiano (estil arquitectònic anglès s.XIX), però després es van tornar més modernistes.

Joel va començar a dissenyar mobles i catifes que va fabricar a Tianjin, Xina i tèxtils que es fabricaven a França. El seu treball tant en mobles com en tèxtils es va distingir per l'ús fr línies corves i formes curvilinies. En 1938 va crear un estudi per a la casa de Lord Mountbatten en Park Lane, Londres i un dormitori per a la segona condesa de Iveagh en Elveden Hall.

Amb la ruptura del seu matrimoni en 1939, Betty es va retirar del disseny i no va volver a treballar, mentres que David Joel va continuar el negoci renombran-lo com David Joel Ltd.

Principals obres[modifica]

Frederick macmanus, camaretta, 1930-33, by Betty Joel.

Les obres de Betty va combinar elements del moviment britànic Arts & Crafts de la dècada de 1920, amb sutils referències orientals y modernistes. La dissnyadora va preferir utilitzar fustes tropicals en les seves obres, com el nogal, la teca i el roble, i els seus dissenys prestaven linies netes amb una estètica moderna. Joel va crear mobles que prioritzaven la practicitat i la funcionalitat.

Algunes de les seves obres destacades van ser:

  • Mobles Token: La seva linia de mobles reflexat en el roble i teca.
  • The Savoy Hotel, Londres: Joel va treballar en la decoració d'algunes de les suites amb un enfoc en l'estil Art Decó que es va reflexar en la elegancia i el luxe.
  • Llit circular: Exposada en 1935 al British Art In Industry.
  • Dissenys de vaixells de luxe: Incorporaven comoditat, funcionalitat y elegancia.

Webgrafies[modifica]

Teoría del diseño https://teoriadodesign.com/betty-joel/

Betty Joel (1894-1985) https://womenwhomeantbusiness.com/2021/09/22/betty-joel-1894-1985/

Betty Joel obras (1920-1945)https://bifmo.furniturehistorysociety.org/entry/joel-betty-ltd-1920-1945

https://www.idesign.wiki/es/betty-joel-1894-1985-2/

Los años londinenses de Betty Joel https://www.cityoflondon.gov.uk/things-to-do/history-and-heritage/london-metropolitan-archives/collections/the-london-years-of-designer-betty-joel

  1. «Betty Joel - Teoria do Design» (en portuguès brasiler), 24-04-2023. [Consulta: 27 maig 2024].