Usuari:Cabrichuelins/proves

SOCIOLOGIA FENOMENOLÒGICA

La sociologia fenomenològica està basada en la filosofia de Husserl (1954) i en el mètode de comprensió de Max Weber.

El debat general gira entorn de com es pot aconseguir el coneixement, i la seva aparició ha de sustentar-se en la comprensió de la fenomenologia com a instància d'aproximació metodològica al quotidià.

Des d'un punt de vista epistemològic, la fenomenologia implica una ruptura amb les formes de pensament de la sociologia tradicional, ja que emfatitza la necessitat de comprendre, més que d'explicar, la realitat, suggerint que és en el durant, en l'aquí i en l'ara, on és possible identificar elements de significació que descriuen i construeixen el real. En aquest sentit, l'objectiu general de la fenomenologia és descriure a l'home en el món, no analitzar-lo o explicar-lo.

Dit d'una altra forma la fenomenologia es pregunta per les formes i processos que constitueixen objectivament a les estructures de la realitat, com una construcció i reconstrucció permanent de la vida social.

Els éssers humans són tractats com a persones, com a subjectes de consciència i no com a mers objectes de la naturalesa. L'èmfasi, per tant, no es troba ni en el sistema social ni en les relacions funcionals que es donen en la vida en societat, sinó en la interpretació dels significats del món (lebenswelt) i les accions i interaccions dels subjectes socials.

Del món conegut i de les experiències intersubjectives compartides pels subjectes, s'obtenen els senyals, les indicacions per a interpretar la diversitat de símbols. Per això, es diu que el mètode fenomenològic no part d'una teoria fundada, sinó de l'observació i descripció del món empíric, la mateixa que li proveeix d'elements per a la seva interpretació i teorització.

Breu anotació de les etapes de la fenomenologia general.(Per a situar el naixement i establir les especificitats de la sociologia fenomenològica):

• A principis del segle XX es tematizan els aspectes fundacionals de les ciències formals, el llenguatge, la percepció i la representació
• En un segon moment, al voltant de la Primera Guerra Mundial, es consolida la proposta d'una fenomenologia constitutiva, amb la idea de la reducció fenomenològica d'Edmund Husserlcom a aspecte prioritari.
• La tercera etapa es dóna entre els anys 20 i els 50, amb el sorgiment de la fenomenologia existencial a França, el màxim representant de la qual és Martin Heiddeger.
• L'última etapa es desenvolupa des de la segona meitat del segle XX, amb la restauració de la fenomenologia a Alemanya i amb l'adveniment del corrent hermenèutic.

La sociologia fenomenològica —també denominada sociofenomenología o fenomenologia sociològica— es desenvolupa a partir de premisses una miqueta allunyades de les propostes filosòfiques d'Edmund Husserl.

Alfred Schütz és el màxim representant d'aquest corrent, i el seu interrogant bàsic és el següent:

- On i com es formen els significats de l'acció social? Aquesta pregunta deixa entreveure que el precedent immediat de la fenomenologia amb orientació social el trobem a l'Escola de Chicago, concretament en el seu interès per conèixer i explicar els marcs de referència dels actors socials.

En aquest sentit, la sociologia fenomenològica pot ser considerada, en si mateixa, un programa de recerca.

Es tracta d'una ciència de la societat inspirada en la tradició filosòfica de la fenomenologia, el problema bàsic de la qual és la qüestió de la sociabilitat com a forma superior d'intersubjectivitat. Aquesta preocupació bàsica part de diverses idees importants:

- l'estudi de la vida social no pot excloure al subjecte;

- aquest està implicat en la construcció de la realitat objectiva que estudia la ciència social;

- l'element central és, llavors, el fenomen-subjecte.