Usuari:Caeca/Montserrat Sian Rovirosa
Montserrat Sian Rovirosa[modifica]
-
Motserrat Sian Rovirosa
Montserrat Sian Rovirosa (Barcelona 1873-1960) va ser una empresària catalana. Filla de Joan Miquel Sian Lafont, d’origen francès i Maria Rovirosa de El Vendrell. Es va casar el 1893 amb Emili Serra Mas (Sant Martí de Provençals 1876-1944). Montserrat i Emili van tenir tres fills: Joan, Anton i Rosa. Es van establir a la fàbrica tèxtil que els Serra posseïen al Poblenou[1]. De vida austera i treballadora, va posseir una casa d'estiueig a Sant Hilari Sacalm[2], i alguns immobles a Barcelona.
El fill Anton va morir de malaltia l’any 1934, i Joan va ser assassinat el 23 de juliol de 1936 per un antic capatàs a la masia de Can Coll (Cerdanyola del Vallès)[3]. El seu marit Emili va morir el 1944 i ella va quedar al capdavant de la fàbrica. Va decidir assumir-ne la direcció en un context en què no es valorava la capacitat d’una dona per dirigir negocis. Ho va fer personalment durant quinze anys fins la seva mort el 1960[4]. Va ser la cap del clan familiar, que per la mort del marit, els fills i el gendre, era composat per quatre dones: ella, la seva filla i les dues nores, amb els sis nets.
La Fàbrica "Tintes y Aprestos Emilio Serra"[modifica]
La fàbrica estava situada al carrer dels Almogàvers 163-165 (abans Carrer de les Glòries 107-109), en alineació amb el Passatge de la Indústria (ara inexistent).
Havia estat edificada cap a 1870 per José Santos i reformada a finals del segle XIX per Anton Serra Pujol (Rubí 1843- Sant Martí de Provençals 1911)[5]. Anton Serra hi va fer obres entre 1895 i 1909 (nova xemeneia, pintar la façana, cobrir de vidre part de la galeria central, refer el sostre de les quadres, construir un cobert al pati...). Llavors era un edifici de dos cossos (un per a magatzem i blanqueig i altre per a despatx i tint, amb l'habitatge a la primera planta), separats per una galeria central, amb un pati al darrera on es trobaven les quadres i un cobert pels els cavalls i les tartanes, i un gran terreny contigu. Disposava d'entrada d'aigua per un rec .
Després d'Anton Serra la fàbrica va ser dirigida pel seu fill Emili Serra Mas, que va ampliar la fàbrica per atendre el creixement sobtat del mercat durant la Gran Guerra europea i va modernitzar la maquinària adaptant-la a la innovació tecnològica. Dos calderes o generadors de vapor tubulars Garbe, de 100 m2 de superfície de calefacció cadascun, alimentaven una màquina de la Société Alsacienne de Constructions Mécaniques de 1910 que produïa la força motriu i la transmetia a un sistema d'embarrats d'acer de Siemens Martin. La fàbrica disposava d'una cinquantena de màquines en les sis diferents seccions: Secció de Descruatge i Blanqueig (15 màquines), Secció d'Aprest (7), Secció de Tints (12 barques i 3 màquines), Secció de Raspatllat (17), Secció d'Estampat (2 màquines, activitat abandonada el 1926), Secció d'Assecat (4), i Secció d'Empaquetat (4). Va instal.lar i.luminació era elèctrica.
Durant la Guerra civil espanyola la fàbrica va ser col·lectivitzada. En morir Emili al 1944 va ser dirigida per la seva vídua Montserrat Sian Rovirosa, que va electrificar el sistema motor el 1954, i desde 1961 pels seus nets, que la van clausurar als anys 1970, traslladant part del negoci a l'Atmetlla del Vallès.
- ↑ Vallès, Cecília «La família de Casa Serra del Molí en la documentació fiscal i censal de l'Arxiu Municipal de Rubí». Butlletí del Centre d'Estudis Rubinencs, num. 74, juny 2009, pàg. 11.
- ↑ La casa, al Passeig de la Font Vella 37, encara es conserva. Te un esgrafiat a la façana amb les sigles MS, inicials de Montserrat Sian, i la data de 1927
- ↑ https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/publicacions/fulletocancoll.pdf
- ↑ Vegeu la seva necrològica http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/01/04/pagina-36/32692423/pdf.html
- ↑ Vallès, Cecília «La família de Casa Serra del Molí en la documentació fiscal i censal de l'Arxiu Municipal de Rubí».Butlletí del Centre d'Estudis Rubinencs, num. 74, juny 2009, pàg. 10