Vés al contingut

Usuari:CarlesVA/Rasha Omran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Biografia

[modifica]

Rasha Omran va néixer el 1964 a Tartus, Síria, en una família d'artistes. És filla del poeta sirià Mohammad Omran,[1] poeta, activista i periodista, i la seva llar era un lloc de trobada cultural per a intel·lectuals i artistes. De petita, va llegir lliurement a la biblioteca familiar i més tard va assistir a la Universitat de Damasc per estudiar literatura àrab. Va fundar el Festival de Literatura i Cultura Al-Sindiyan a la seva ciutat natal a finals de la dècada del 1990, que va dirigir durant 16 anys, i va publicar els seus primers poemes després de la mort del seu pare. Ha publicat set col·leccions de poesia i és l'editora d'una antologia de poesia siriana contemporània.[2]

Des del començament de la revolució siriana, ha donat públicament el seu suport a l'aixecament: «Aquest és un règim dictatorial, […] Com puc donar suport a un govern que mata els seus ciutadans?»[3] Ha marxat en protestes, ha escrit sobre la seva dissidència i s'ha pronunciat contra Assad:[4] «[Assad] no és un dictador, només un cap de gàngsters».[5] Omran va encunyar la frase: «el silenci internacional sobre Síria és eixordador».[6] Amenaçada juntament amb la seva família pel règim sirià, es va exiliar al Caire el 2012. El setembre de 2012, Omran i quatre dones sirianes més van iniciar una vaga de fam davant de la seu de la Lliga Àrab a la plaça Tahrir del Caire, exigint que la Lliga Àrab proporcionés més suport als revolucionaris i pressionar a Assad perquè aturés els abusos dels drets humans a Síria.[7][8]

Viu al Caire des del 2012 on continua escrivint i publicant la seva poesia, així com tres articles setmanals per a mitjans àrabs en línia on comenta notícies polítiques i culturals.

Bibliografia

[modifica]
  • زوجة سرية للغياب (Una esposa secreta de l'absència).[9] Poemes. Al Mutawassit, Milà 2020.
  • التي سكنت البيت قبلي (La que vivia a la casa abans que jo).[10] Poemes. Al Mutawassit, Milà 2016.
  • بانوراما الموت والوحشة (Panorama de la mort i la solitud). [11] Poemes. Dar Non 2014.
  • معطف أحمر فارغ (Un abric vermell i buit). [12] Poemes. Ministeri de Cultura de Síria 2009.
  • ظلك الممتد في أقصى حنيني (La teva ombra, llançada en el meu anhel total). [13] Poemes. Al Tanweer 2003.
  • كأن منفاي جسدي (Com si el meu exili el meu cos). Poemes. Dar Arwad 1999.
  • وجع له شكل الحياة (Dolor en forma de vida). Poemes. Dar Arwad 1997
  • أنطولوجيا الشعر السوري (Anthologie de la poésie syrienne 1980-2008) الأمانة العامة لإحتفالية دمشق عاصمة العاصةق عاة العامة 2008 Damasc.

Traduccions

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • 3 Poems from A Secret Wife of Absence,[14] traducció de Phoebe Carter
  • Other Poems from / Altres poemes d'A Secret Wife of Absence[15] traducció de Phoebe Carter
  • Defy the Silence,[16] traducció de Kim Echlin i Abdelrehim Youssef
  • Ig I Were a Cat, Si jo fos un gat,[17] Poesia en tres idiomes de Rasha Omran
  • When longing tormented me, Quan l'enyor em turmentava[18] traducció de Camilo Gomez-Rivas

[[Categoria:Poetes sirians]] [[Categoria:Persones vives]] [[Categoria:Naixements del 1964]]

  1. Mohammad Omran
  2. Iraq, Reel. «The Golden Hour».
  3. Sotlof, Steven «Dissent Among the Alawites: Syria's Ruling Sect Does Not Speak with One Voice». , 10-09-2012.
  4. Sotloff, Steven «Dissent Among the Alawites: Syria's Ruling Sect Does Not Speak with One Voice». , 10-09-2012.
  5. Yassin-Kassab, Robin «Dubious wisdom: Assad's waiting game». , 29-11-2013.
  6. Schembri, David «Long way ahead for Syria's Arab spring». , 25-09-2011.
  7. Online, Ahram «Syrian female artists to start hunger strike at Arab League in Cairo Tuesday». , 04-09-2012.
  8. Jamal, Randa «Syrian Women Launch Hunger Strike». , 9-2012.
  9. A secret wife of absence
  10. She who dwelt in the house before me
  11. Panorama of death and solitude
  12. A red and empty coat
  13. Your Shadow, Cast in my Utter Yearning
  14. 3 Poems from A Secret Wife of Absence
  15. Rasha Omran translated by Phoebe Bay Carter
  16. Defy the silence
  17. If I Were a Cat
  18. When longing tormented me