Usuari:Carlespvm

Avui existeix la seva biografia en el llibre: "Sueño...Sueños Rotos". Agraeixo la possibilitat d'argumentar la defensa de l'article Luis Pérez López-Bago. Crec que té cobertura significativa, atès que les fonts són fiables en el sentit que totes les fonts consultades (la seva dona, que en pau descansi, els seus fills: Carlos Pérez Villalba, sacerdot escolapi; Luis Pérez Villalba, de la lleva del biberó i actualment viu que va passar al costat del seu pare diverses etapes de la Guerra Civil espanyola i tots dos van estar en el Camp de Concentració d'Argelers i va visitar al seu pare a la presó del Castell de Montjuïc de Barcelona; Nicolau-Ricardo Pérez Villalba, actualment viu; Carmen Pérez Villalba) han estat coincidents en tots els detalls. Les fonts, són les anteriorment descrites i sobre la meva en particular només puc argumentar el fet que com a psicòleg clínic que sóc, no anava a implicar-me en falsedats històriques que poguessin minvar la meva credibilitat personal i professional. Pel que fa a fiables, torno a l'anterior justificació.

Moralment, penso i crec que és una informació útil i que no existeix en Internet ja que estem parlant d'una de les moltes persones que van defensar la democràcia, la legalitat del moment, contra el feixisme, contra la dictadura, contra la guerra civil entre germans i que van arriscar la seva vida a la lluita ia les que no se'ls ha fet el favor de incloure-les en la història. Una de les moltes persones que no només van arriscar la seva vida, sinó que després van haver de patir elles i les seves famílies una vida de repressió i en què es van delmar les seves possibilitats de desenvolupament social i professional, a elles i als seus descendents. Penso i crec que hauria d'existir un lloc (wikipedia, per exemple), on recollir tots aquests testimonis, abans que es perdin irremeiablement, i que serveixin d'exemple que no és tan difícil lluitar pels valors de legalitat, democràcia ,, llibertat , amor, sociabilitat i respecte, i d'aquesta manera inculcar aquests valors als més joves i també d'aquesta manera lluitar per impedir que de nou es pugui tornar a cometre tots aquests excessos bèl•lics.

Desitjaria, que en honor a totes aquestes persones que com el meu avi, han lluitat pels valors anteriorment descrits, es pogués mantenir aquest article, així com fer extensiva aquesta possibilitat a altres molts més exemples.

Torno a agrair a tothom que ha fet posible aquesta iniciativa.