Usuari:Cescmave/proves

Costes d’esculls coral·lins

Morfologia de les costes d’esculls coral·lins

Formació d'escull coral·lí; costaner,barrera i Atol

Les costes de coral presenten una morfologia de monticles rocosos, plataformes o cordons que s’eleven per sobre del fons marí rocós i estan constituïts per organismes. Aquests s’originen en aigües tropicals entre uns 30º latitud Nord i 25º latitud Sud. Per al seu desenvolupament satisfactori son necessàries temperatures superiors als 20ºC i en una profunditat límit de 45 metres. La seva estructura externa és principalment branques de corall que surten dels esquelets de corall antics. Són el resultat d’una activitat orgànica abassegadora de diversos animals entre els quals predominen els cnidaris en simbiosis amb determinades algues molt especialitzades. Un altre factor important és la netedat de l’aigua, ja que el corall necessita duna aigua neta i ven oxigenada, per tant la seva abundància està més marcada en llocs on la marinada és més present i en aigües més fangoses la seva presencia és inexistent. El cas de les desembocadures dels rius seria el joc on no trobaríem desenvolupament del corall a causa de la poca arribada de llum pel transport d’aigua amb sediments. La distribució del corall també està relacionada amb la dispersió del plàncton. Aquest Zooplàncton constitueix l’aliment dels coralls i la seva distribució dependrà molt de la circulació de l’aigua per això trobem que el seu desenvolupament és gran en àrees de sobrevent en zones continental i illes, que en sotavent. La velocitat de creixement dels esculls de corall està estimat entre 1 i 14mm a l'any (Spencer, 1994). El seu creixement vertical afavoreix a l'exposició a la superfície marina on quedarà exposat a l’acció de l’onatge. El trencament a causa de l’onatge de tempesta genera quantitats d'al·luvions i sorra de corall que es dipositarà en les parts baixes d’aquest.

Tipus principals d’esculls coral·lins

Els principals tipus d’escull coral·lins són els esculls costaners o franjats, de Barrera i Atols (Guilicher,1988).

GreatBarrierReef-EO

Els esculls franjats

(fringing) s’han format tant en vertical com fora a mars de poca profunditat a la bora de continents o illes. Formats per una plataforma d’esculls l'alçada la marea baixa. Algunes de les plataformes són molt exposades a l’acció de l’onatge creant una plataforma rocosa d’abrasió. Aquests esculls costaners poden presentar un canal poc profund i estret que comunica amb l’interior. Aquests són més freqüents i tenim un record oceànic a la part Catalana de la conca de l’Ebre.

Els esculls de barrera

Estan formats a certa distància de la línia de costa, més o menys paral•lela aquesta. A l'interior dels esculls barrera es forma un lagoon que no supera els 30m de profunditat. Les construccions lineals de barrera es troben separada entre uns pocs kilòmetres d’una illa no coral•lina. El Great Barrier de Queensland, amb una amplària de 200 a 500km , supera els 1500km de llargària; aquest de barrera es troba també a altres llocs del món com a Nova Caledònia i a Madagascar.

Els atols

Són esculls que queden completament tancats i deixen al seu interior el lagoon, tampoc trobem cap illa o elevació volcànica. El seu creixement és per sobre del mar i més o menys són asimètrics amb algunes diferències en les parts de sobrevent i sotavent. Igual que els esculls barrera estan exposats a la carstificació subaèria. Al món trobem 425 Atols, situats en gran part a l'Oceà Pacífic i l’Índic, i alguns aïllats en el Mar del Carib. En les illes Maldives es troben el de major grandària, on poden arribar a uns 75km de diàmetre. El lagoon està compost per algunes illes de poca alçada amb una vegetació tropical.

La teoria de subsistència de Darwin

La teoria de subsistència de Darwin proporciona una seqüència genètica per al desenvolupament dels tres tipus d’esculls coral·lins. Com aquests no poden créixer en aigües profundes. El creixement dels esculls costaners es desenvolupaven als voltants d’una illa i com aquesta s’enfonsa a poc a poc. Amb el temps es formarà un lagoon entre l’illa i l’escull formant a posteriori un escull Barrera. La desaparició de l’illa deixa en exposició un Atol. Charles Darwin va tenir la idea durant el viatge del Beagle quan encara estava en Sud Amèrica. En un moment de gran interès científic per la formació de l’escull coral·lí. El capità Robert FitzRoy va inclouer la investigació de l'Atol com un objectiu de la investigació en la travessia. Els resultats donaven la raó a la teoria de Darwin, els diferents tipus d’esculls coral·lins i Atols de coral podrien explicar-se per l'elevació i enfonsament de grans àrees d’escorça terrestre del fons marí.

Vegeu també

• Escull
• Escull de corall
• Atol
• Gran barrera de corall

Referències

• Manual de geografia física / Vicenç M. Rosselló, Josep M. Panareda, Alexandre J. Pérez Cueva Publicació [València] : Universitat de València, 1998.
• Geomorfología / Mateo Gutiérrez Elorza Publicació Madrid : Prentice Hall, cop. 2008