Usuari:Cicciobargiggio/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Cicciobargiggio. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| El símbol de Falun Dafa.Conté cinc esvàstiques 卍 (mil·lenari símbol budista, present en moltes cultures antigues) i quatre símbols de Taiji (yin-yang). | |
| Xinès tradicional | 法輪功 |
|---|---|
| Xinès simplificat | 法轮功 |
| Pinyin | Fǎlún gōng |
| Traducció | Practica de la Roda de la llei |
| Falun Dafa | |
| XInès tradicional | 法輪大法 |
| Xinès simplificat | 法轮大法 |
| Pinyin | Fǎlún dàfǎ |
| Traducció | Gran Via de la Roda de la llei |
El Falun Gong, també conegut com Falun Dafa, és una disciplina espiritual xinesa que inclou la meditació, simples exercicis de qigong i un ensenyament basat en els principis de la Veritat, la Compassió i la Tolerància (真 善 忍). La pràctica emfatitza la moralitat i el cultiu de la virtut i es presenta com una pràctica de cultiu de l'escola budista. A través de la pràctica dels exercicis i tractant d'adequar-se als principis de Falun Dafa en la seva vida quotidiana, els practicants aspiren a ser millors persones, a mantenir-se en bona salut i en última instància a la il·luminació espiritual.
El Falun Gong va ser ensenyat públicament per primera vegada en el nord-est de la Xina en 1992 per Li Hongzhi. Durant els anys 90 es va difondre àmpliament a la Xina amb el pas de la paraula, a causa dels excel·lents resultats obtinguts en la millora de la salut física i a la ressonància espiritual del seu ensenyament[2]. Al principi, va rebre un suport considerable de les autoritats xineses, ja que la pràctica de qigong és beneficiosa per a la salut i la moralitat dels ciutadans[3].
Encara que la pràctica va gaudir inicialment de suport considerable per part del govern xinès, a mitjan anys 90, el Partit Comunista Xinès i organitzacions de seguretat pública van començar a veure a *Falun Gong com una amenaça potencial a causa de la seva grandària, independència de l'Estat, i ensenyaments espirituals. L'any 1999, el govern estimava que hi havia 70 milions de persones practicant *Falun Gong.1n 1 Les tensions van culminar a l'abril de 1999, quan més de 10 000 practicants de *Falun Gong es van reunir pacíficament prop de l'edifici central del govern a Pequín per a demanar reconeixement legal i llibertat d'interferència de l'estat. Aquesta manifestació és vista àmpliament com un catalitzador per a la persecució subsegüent.
El 20 de juliol de 1999, els líders del Partit Comunista van iniciar una campanya en contra de la pràctica la qual incloïa propaganda dedicada a erradicar-la. El govern va bloquejar l'accés en internet a pàgines web que esmenten a Falun Gong, i a l'octubre de 1999 ho va declarar una "organització herètica" que amenaçava l'estabilitat social. Les organitzacions de drets humans reporten que els practicants de *Falun Gong a la Xina sofreixen una varietat d'abusos dels seus drets humans: s'estima que centenars de milers han estat posats a la presó de manera extrajudicial, i altres practicants detinguts són obligats a fer treball forçat, sofreixen abusos psiquiàtrics, tortura, i altres mètodes de coerció per a reformar els seus pensaments a mà de les autoritats xineses.2 L'any 2009, almenys 2000 practicants de *Falun Gong van morir a causa d'abusos mentre es trobaven sota custòdia.3 Alguns observadors calculen que la xifra és molt més elevada, i reporten que desenes de milers poden haver estat assassinats per a suplir la indústria de trasplantament d'òrgans a la Xina.45 En els anys des que es va iniciar la persecució, els practicants de *Falun Gong han participat activament a advocar pel respecte als drets humans a la Xina.
El fundador de Falun Gong Li Hongzhi ha viscut als Estats Units des de l'any 1996, i Falun Gong té un gran nombre de seguidors a nivell mundial. Dins de la Xina, algunes fonts estimen que desenes de milions de persones continuen practicant malgrat la persecució.67S'estima que centenars de milers de persones practiquen *Falun Gong fora de la Xina en més de 70 països a nivell mundial.
Origen i categorització[modifica]
El 13 de maig de 1992, Li Hongzhi, un mestre de qigong del nord-est de la Xina, va donar el primer curs públic de Falun Gong en Changchun, província de Jilin. Va presentar el Falun Gong com a part de la «mil·lenària tradició de la cultivación»[16], fent de fet conèixer al gran públic l'aspecte espiritual de la pràctica del qigong que havia estat deixat de costat durant la Revolució cultural per a adaptar-se a la ideologia comunista[17].
En el context cultural xinès, el Falun Gong es classifica generalment com un sistema de qigong, terme que només parcialment tradueix el terme més apropiat «xiulian» (修 炼 S, xiū liànP, literalment "pràctica de cultiu"), que des de l'antiguitat descriu el camí en el qual un individu pot aconseguir la perfecció espiritual, sovint a través de la pràctica conjunta de ment i cos[18]. Les tradicions orientals no consideren el cos i la ment com a independents i ensenyen a harmonitzar-los treballant en tots dos. Les «pràctiques de cultiu» han estat una constant en la llarga història xinesa; formen part de les tradicions budistes, taoístas i confucianas i inclouen les arts marcials internes.
Richard Madsen, professor de la Universitat de Sant Diego, Califòrnia, subratlla que la cultura tradicional xinesa té una «comprensió profunda de la matèria i de la ment, del cos i de la ment»[21]. Segons Zhao Yuezhi, professor de la Universitat Simon Fraser, al Canadà, «el Falun Gong, com altres formes de qigong, subratlla la interconnexió entre la curació física i espiritual, contràriament a la distinció feta a Occident entre medicina i espiritualitat. Per a millorar la salut, els exercicis físics han d'anar acompanyats d'un cultiu moral, i els exercicis espirituals ajuden a concentrar la ment. En el cas de Falun Gong, els valors a conrear són veritat (真 T, zhēnP), compassió (善 T, shànP) tolerància (忍 T, rěnP)»[22]. Benjamin Penny, professor d'història xinesa en la Universitat Nacional d'Austràlia, destaca la importància d'aquests valors en Falun Gong[23] i va escriure: «La millor manera de descriure el Falun Gong és cridar-ho un sistema de cultiu. Els sistemes de cultiu són una característica de la vida xinesa des de fa més o menys 2500 anys i probablement també des de molt abans»[24].
A Occident, al no existir el concepte de pràctica de cultiu, el Falun Gong es descriu generalment com una pràctica o un moviment espiritual. La Resolució 605 votada el 16 de març de 2010 en la Cambra de Representants dels Estats Units, que demana la fi immediata de la persecució de Falun Gong a la Xina, ho defineix com a «moviment espiritual» i «pràctica espiritual pertanyent a la cultura tradicional xinesa»[25]. En la Resolució del Parlament Europeu, de 12 de desembre de 2013, en la qual es condemna l'extracció forçosa d'òrgans a la Xina, el Falun Gong es classifica com una «disciplina espiritual»[26]. Edwary Mcmillan-Scott, Vicepresident del Parlament Europeu, parla de «exercicis espirituals»[27] i de «moviment espiritual»[28].Amnistia Internacional descriu el Falun Gong com un «moviment que practica una tècnica de meditació i exercicis de respiració»[29] o un «moviment espiritual»[30]. Human Rights Watch defineix el Falun Gong «una forma de qigong, un antic sistema xinès d'exercicis combinats amb la meditació»[31].