Usuari:Contraix/proves/Antonio Maria Zanetti el vell
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Anton Maria Zanetti (Venècia, 20 de febrer de 1680 - Venècia, 31 de desembre de 1767). Va ser un crític d'art, artista, i marxant d'art venecià. Fou nomenat comte el 30 de juny de 1761. Va dedicar la seva vida a col·leccionar gravats, dibuixos, monedes i gemmes. Aficionat a l’art des del catorze anys, Zanetti va fer molts gravats a partir dels objectes de la seva col·lecció, utilitzant la tècnica del clarobscur.[1] Els seus contactes amb els cercles artístics europeus i venecians li permeteren fer de pont entre els dos mons, així com també fer d'agent d'artistes venecians.
Biografia[modifica]
Nascut en un família benestant, des de ben jove rebé formació artística per part de pintors locals. Si bé inicialment signava com Anton Maria Zanetti el jove, per distingir-se del seu avi homònim, amb la mort de l’avi el 1691 i el naixementen del fill del seu cosí en el 1706, batejat també com a Anton Maria Zanetti, va passar a signar com Anton Maria Zanetti el vell.[2] Malgrat l’epítet, en el segle xix els dos cosins serien confosos en nombroses ocasions, fins al punt de creure que eren una única persona.[3]
A partir de 1707 Zanetti va dedicar-se a treballar en el negoci de les assegurances navals, que alternava amb les seves creacions artístiques i que li va permetre acumular el capital suficient per poder dedicar-se posteriorment a la seva veritable vocació en el món de l'art. L'any 1713, dos anys després de la mort del seu pare, es va fer càrrec de l'administració de la finca familiar.[2]
Col·leccionista i marxant d'art[modifica]
El 1715 va coneixer a Venècia al banquer parisenc i col·leccionista d'art Pierre Crozat quan feia una estada a la ciutat, establint-hi una bona amistat. A instàncies de Crozat el 1720 va marxar a França juntament amb la seva protegida, l'artista veneciana Rosalba Carriera, així com amb la mare i les dues germanes d'ella. A París Zanetti esdevingué l'agent artístic de Pierre Crozat i també del regent de França Felip II de Borbó-Orleans. El 1721 Zanetti va visitar Londres, on adquirí gravats per a la seva col·lecció particular.
De tornada a Venècia el mateix any, va dedicar-se a la producciò de lamines artístiques utilitzant la técnica de la xilografia al clarosbcur, a partir de pintures de Parmigianino, Tintoretto i altres. El seu cosí Anton Maria Zenetti el jove va fer alguns dels gravats de les matrius de fusta, mentre que va confiar la impressió al seu germà Giuseppe. Durant el 1726 Zanetti alternà la producció artística amb una estada llarga a Viena el 1726.
En aquests anys Zanetti gaudia d'un gran prestigi com a persona de gust refinat i coneixedor del món de l'art. Entre 1727 i 1730 va ser l'agent del pintor venecià Canaletto. El 1736 el príncep de Liechtenstein el va convidar a fer una estada de quatre mesos a Viena, amb l'encàrrec d'adquirir pintures per l'ampliació de la col·lecció Liechtenstein, a Viena. Zanetti també apadrinà pintors, com ho feu en els inicis de la carrera de Bernardo Bellotto, nebot de Canaletto, i també de l'anglés John Baptist Jackson, el qual havia arrivat a Venècia el 1730.[4] També assessorava a la noblesa en l'adquisició d'obres d'art, especialment pintures, com ho feu amb la duquessa florentina Andrea Gerini.[5] Com a marxant d'art, feia molt negocis amb aristòcrates anglesos que visitaven Venècia com a part del Grand Tour.
Dues obres cabdals[modifica]
El 1740 va publicar el primer volum de l'obra Delle antiche statue greche e romane, i el 1743 el segon volum. Zanetti havia començat l'obra en la dècada de 1720 i contà amb la col·laboració del seu cosí Anton Maria Zanetti el jove i d'un equip de onze gravadors, encarregant-se Zanetti dels textos.[6] Cada volum contenia 50 làmines reproduint antigues escultures gregues i romanes. L'obra és remarcable per la gran bellessa dels dibuixos.
Va formar una col·lecció de joies gravades, tant greco-romanes com modernes, de les quals va publicar el 1750 un luxós catàleg, Le gemme antiche di Anton Maria Zanetti, il·lustrat amb vuitanta làmines dibuixades per ell mateix. Els dibuixos per als gravats, i molts dels seus intaglios i camafeus, es conserven al Museu Correr de Venècia.
Referències[modifica]
- ↑ Roylance, 1962, p. 27.
- ↑ 2,0 2,1 Lucchese, 2020, p. 1.
- ↑ Perry, 1972, p. 86.
- ↑ Wiener, 1971, p. 211.
- ↑ Kowalczyk, 2012, p. 24.
- ↑ Zanetti, 1743, p. 5.
Bibliografia[modifica]
- Kowalczyk, Bozena Anna «Belloto and Zanetti in Florence» (pdf) (en anglès). The Burlington Magazine. The Burlington Magazine Publications [Londres], Volum 154, número 1306, 2012.
- Lucchese, Enrico. «ZANETTI, Anton Maria» (HTML) (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani. Treccani, 2020. [Consulta: 31 desembre 2022].
- Perry, Marilyn «The Statuario Publico of the Venetian Republic» (pdf) (en anglès). Saggi e Memorie Di Storia Dell’arte.. Casa Editrice Leo Olschki s.r.l. [Florència], Volum 8, 1972.
- Roylance, Dale R. «The Eighteenth Century: Search for Tone» (pdf) (en anglès). Yale Art Gallery Bulletin. Yale University [New Haven], Volum 28, número 1, 1962.
- Wiener, Victor «Eighteenth-Century Italian Prints» (pdf) (en anglès). The Metropolitan Museum of Art Bulletin, Volum 29, número 5, 1971.
- Zanetti, Antonio Maria. Delle antiche statue greche e romane, che nell'antisala della Libreria di San Marco, e in altri luoghi pubblici di Venezia si trovano : parte seconda (pdf) (en italià), 1743.